Es mostren 88940 resultats

■ acopar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acopar</title>

Etimologia: de copa
    verb
  1. transitiu Tancar, cloure (allò que és badat o desplegat).
  2. transitiu Esclafar un buc per pressió lateral. Acopar un pot.
  3. pronominal Cloure’s, tancar-se. Acopar-se una flor, una col.
  4. transitiu agricultura Retallar el brancam d’un arbre o d’una planta per tal d’arrodonir-los.
  5. transitiu oficis manuals i construcció naval Donar forma còncava a la planxa, als taulons, per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma convexa.
  6. acopar el bec Callar.
  7. acopar-li col·loquialment Anar-se’n, fugir.

■ acopar

verb transitiu Tancar, cloure allò que és badat o desplegat transitiu Esclafar un buc per pressió lateral Acopar un pot pronominal Cloure’s, tancar-se Acopar-se una flor, una col transitiu agricultura Retallar el brancam d’un arbre o d’una planta per tal d’arrodonir-los transitiu oficis manuals i construcció naval Donar forma còncava a la planxa, als taulons, per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma convexa acopar el bec Callar acopar-li colloquialment Anar-se’n, fugir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acopar-se

acopar-se

verb pronominal Formar capçada o mata atapeïda
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

acoprosi

acoprosi

femení patologia Escassa o nulla formació de femta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acoquinament

■ acoquinament

masculí Acció d’acoquinar o d’acoquinar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acoquinar

■ acoquinar

verb transitiu Acovardir, descoratjar, tornar pusillànime Les visites a cal metge l’acoquinen d’allò més pronominal En veure aquell accident es va acoquinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorador1

■ acorador1

masculí Escorxador, lloc destinat a acorar o degollar el bestiar Vegeu també acorador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorador2
| acoradora

■ acorador2
| acoradora

adjectiu Que acora masculí Ganivet o estilet per a acorar Vegeu també acorador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorament

■ acorament

masculí Dolor moral vivíssim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorar</title>

Etimologia: de cor1 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Matar (una bèstia) traspassant-li el cor.
    2. per extensió Degollar (una bèstia).
  2. figuradament Adolorar, afligir vivament.
  3. indústria tèxtil Repassar el cànem, ja pentinat, amb una pinta de pues molt primes i fines.

■ acorar

verb transitiu Matar una bèstia traspassant-li el cor per extensió Degollar una bèstia figuradament Adolorar, afligir vivament indústria tèxtil Repassar el cànem, ja pentinat, amb una pinta de pues molt primes i fines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acord


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acord</title>

Etimologia: de acordar 1a font: c. 1270
    masculí
  1. Unió entre dues persones o més que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar. Viure, una família, en bon acord.
  2. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Els rivals arribaren a un acord.
    1. Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o qualsevol altre òrgan col·legiat.
    2. acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret.
  4. Unió harmònica, justa correspondència, entre dues coses o més.
  5. dret Decisió mútuament acceptada entre parts interessades.
  6. gramàtica Concordança.
  7. música
    1. Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia. Acord perfecte.
    2. per extensió Producció simultània de diversos sons en els instruments de tecla i de corda.
  8. d’acord locució adverbial Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar, actuar, d’acord.
  9. d’acord! Locució amb què és expressada la conformitat, el consentiment.
  10. d’acord amb locució prepositiva De conformitat amb, segons.
  11. estar d’acord (diferents persones) Haver-hi acord entre elles, entendre’s, consentir, reconèixer (amb altres).
  12. posar d’acord Fer que hi hagi acord (entre diferents persones).
  13. prendre l’acord de Una assemblea, una junta, etc., i àdhuc una sola persona, resoldre de fer una cosa.
  14. restar d’acord Convenir.

■ acord

masculí Unió entre dues persones o més que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar Viure, una família, en bon acord Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies Els rivals arribaren a un acord Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o qualsevol altre òrgan collegiat acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret Unió harmònica, justa correspondència, entre dues coses o més dret Decisió mútuament acceptada entre parts interessades gramàtica Concordança música Conjunt de dos o més sons…
Informació complementària
Traducció