Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ acorriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorriment</title>

Etimologia: de acórrer 1a font: s. XIV, Llull

masculí Acció d’acórrer.

■ acorriment

masculí Acció d’acórrer

■ acorriolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorriolar-se</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ri_o_lar-se
Etimologia: de corriol¹

verb pronominal Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol.

■ acorriolar-se

verb pronominal Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol

■ acorruament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorruament</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ru_a_ment
Etimologia: de acorruar

masculí

Acció d’acorruar o d’acorruar-se;
l’efecte.

■ acorruament

masculí Acció d’ acorruar o d’acorruar-se l’efecte

■ acorruar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorruar</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ru_ar
Etimologia: de corrua

verb

transitiu Disposar en corrua.
pronominal Posar-se en corrua.

■ acorruar

verb transitiu Disposar en corrua pronominal Posar-se en corrua

acorticat

| acorticada

<title type="display">acorticat</title>

Homòfon: ecorticat
Etimologia: de a-¹ i el ll. corticātus ‘proveït d’escorça’

adjectiu botànica Desproveït d’escorça, de còrtex.

acorticat

| acorticada

adjectiu botànica Desproveït d’escorça, de còrtex

acosmisme

<title type="display">acosmisme</title>

Etimologia: de a-¹ i cosmos

masculí filosofia Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví.

acosmisme

masculí filosofia Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví

acosmista

<title type="display">acosmista</title>

Etimologia: de a-¹ i cosmos

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’acosmisme.

acosmista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’acosmisme

■ acost

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acost</title>

Etimologia: de acostar

masculí Acostament.

■ acost

masculí Acostament

■ acostadís

| acostadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostadís</title>

Etimologia: de acostar

adjectiu De fàcil acostar-s’hi.

■ acostadís

| acostadissa

adjectiu De fàcil acostar-s’hi

■ acostament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostament</title>

Etimologia: de acostar

masculí

1. Acció d’acostar o d’acostar-se;
2. l’efecte.
especialment Unió del mascle amb la femella.

■ acostament

masculí Acció d’ acostar o d’acostar-se l’efecte especialment Unió del mascle amb la femella

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ acorriment

■ acorriolar-se

■ acorruament

■ acorruar

acorticat | acorticada

acorticat | acorticada

acosmisme

acosmista

■ acost

■ acostadís | acostadissa

■ acostadís | acostadissa

■ acostament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

acorticat

| acorticada

acorticat

| acorticada

■ acostadís

| acostadissa

■ acostadís

| acostadissa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia