Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ acorriolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorriolar-se</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ri_o_lar-se
Etimologia: de corriol¹

verb pronominal Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol.

■ acorriolar-se

verb pronominal Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol

■ acorruament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorruament</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ru_a_ment
Etimologia: de acorruar

masculí

Acció d’acorruar o d’acorruar-se;
l’efecte.

■ acorruament

masculí Acció d’acorruar o d’acorruar-se l’efecte

■ acorruar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorruar</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ru_ar
Etimologia: de corrua

verb

transitiu Disposar en corrua.
pronominal Posar-se en corrua.

■ acorruar

verb transitiu Disposar en corrua pronominal Posar-se en corrua

acorticat

| acorticada

<title type="display">acorticat</title>

Homòfon: ecorticat
Etimologia: de a-¹ i el ll. corticātus ‘proveït d’escorça’

adjectiu botànica Desproveït d’escorça, de còrtex.

acorticat

| acorticada

adjectiu botànica Desproveït d’escorça, de còrtex

acosmisme

<title type="display">acosmisme</title>

Etimologia: de a-¹ i cosmos

masculí filosofia Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví.

acosmisme

masculí filosofia Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví

acosmista

<title type="display">acosmista</title>

Etimologia: de a-¹ i cosmos

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’acosmisme.

acosmista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’acosmisme

■ acost

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acost</title>

Etimologia: de acostar

masculí Acostament.

■ acost

masculí Acostament

■ acostadís

| acostadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostadís</title>

Etimologia: de acostar

adjectiu De fàcil acostar-s’hi.

■ acostadís

| acostadissa

adjectiu De fàcil acostar-s’hi

■ acostament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostament</title>

Etimologia: de acostar

masculí

1. Acció d’acostar o d’acostar-se;
2. l’efecte.
especialment Unió del mascle amb la femella.

■ acostament

masculí Acció d’acostar o d’acostar-se l’efecte especialment Unió del mascle amb la femella

■ acostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostar</title>

Etimologia: de costa¹ 1a font: 1250

verb

1. transitiu Posar a prop, apropar, aproximar. Acostar els extrems.
2. pronominal Acostar-se al mar.
transitiu marina, marítim Arrambar el costat d’una nau en un moll o en un altre lloc.
no acostar-se (en un lloc) No anar-hi. Fa anys que no s’acosta a l’església.

■ acostar

verb transitiu Posar a prop, apropar, aproximar Acostar els extrems pronominal Acostar-se al mar transitiu marina, marítim Arrambar el costat d’una nau en un moll o en un altre lloc no acostar-se en un lloc No anar-hi Fa anys que no s’acosta a l’església