Es mostren 88953 resultats

■ acostar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostar</title>

Etimologia: de costa1 1a font: 1250
    verb
    1. transitiu Posar a prop, apropar, aproximar. Acostar els extrems.
    2. pronominal Acostar-se al mar.
  2. transitiu marina, marítim Arrambar el costat d’una nau en un moll o en un altre lloc.
  3. no acostar-se (en un lloc) No anar-hi. Fa anys que no s’acosta a l’església.

■ acostar

verb transitiu Posar a prop, apropar, aproximar Acostar els extrems pronominal Acostar-se al mar transitiu marina, marítim Arrambar el costat d’una nau en un moll o en un altre lloc no acostar-se en un lloc No anar-hi Fa anys que no s’acosta a l’església
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostat
| acostada

■ acostat
| acostada

adjectiu Pròxim, especialment referint-se a un parent heràldica Dit de la peça de longitud faixa, banda, etc quan té altres peces secundàries collocades als seus dos costats i en la seva mateixa direcció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumable

■ acostumable

adjectiu Capaç d’acostumar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumadament

■ acostumadament

adverbi De costum, segons costum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumament

■ acostumament

masculí Acció d’acostumar o d’acostumar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostumar</title>

Etimologia: de costum 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Fer prendre un costum, una habitud. Acostumar els estudiants a estudiar.
    2. pronominal Prendre un costum, una habitud. Acostumar-se a estudiar.
  2. intransitiu
    1. Tenir un costum. Acostumen a venir, de venir, cap al tard.
    2. Ésser habitual que s’esdevingui alguna cosa; soler. Aquestes coses acostumen a passar. En aquella contrada les cigonyes acostumaven d’arribar molt d’hora.

■ acostumar

verb transitiu Fer prendre un costum, una habitud Acostumar els estudiants a estudiar pronominal Prendre un costum, una habitud Acostumar-se a estudiar intransitiu Tenir un costum Acostumen a venir, de venir, cap al tard Ésser habitual que s’esdevingui alguna cosa soler Aquestes coses acostumen a passar En aquella contrada les cigonyes acostumaven d’arribar molt d’hora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumat
| acostumada

■ acostumat
| acostumada

adjectiu Sòlit, de costum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acot

■ acot

masculí agricultura Arbre que hom ha acotat tanyada 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acotació

■ acotació

femení Anotació al marge d’un escrit teatre En una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de l’escena, al moviment dels personatges, etc topografia Acotament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acotament1

■ acotament1

masculí Acció d’acotar o d’acotar-se Saludà amb un acotament de cap Vegeu també acotament 2
Informació complementària
Traducció