Es mostren 88940 resultats

■ canaró

■ canaró

masculí Camí estret entre horts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canastra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canastra</title>

Etimologia: d’una reducció del cat. ant. canastell i canistell (del ll. canistellum, dimin. de canĭstrum ‘cistell’, amb aparició de -r- per repercussió de líquides 1a font: 1363
    femení
  1. Paner gran fet de vímets o de llistons entreteixits, amb dues nanses.
  2. plural Àrguens amb les barres especialment disposades per a sostenir una cistella grossa.
  3. jocs d’entreteniment Joc de cartes que hom juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers.

■ canastra

femení Paner gran fet de vímets o de llistons entreteixits, amb dues nanses plural Àrguens amb les barres especialment disposades per a sostenir una cistella grossa jocs d’entreteniment Joc de cartes que hom juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canastrell

■ canastrell

masculí Cistell petit, especialment l’emprat pels pescadors de riu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canastró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canastró</title>

Etimologia: de l’àr. vg. qalasṭûn ‘romana’, variant de qarasṭûn, i aquest, del gr. kharistíōn ‘balança d’Arquimedes’; per repercussió de líquides es formà calestró, alterat en canastró 1a font: s. XIII
    masculí
  1. metrologia Barra horitzontal als caps de la qual pengen els plats de la balança o sobre la qual corre el pes o piló de la balança romana.
  2. Balança grossa, de molta potència, generalment penjada al sostre.

■ canastró

masculí metrologia Barra horitzontal als caps de la qual pengen els plats de la balança o sobre la qual corre el pes o piló de la balança romana Balança grossa, de molta potència, generalment penjada al sostre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canat</title>

Homòfon: kanat
Etimologia: de cana
    masculí
  1. Canyís.
  2. Recipient de poca cabuda, fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar blat o qualsevol altra mena de gra.
  3. pesca Ormeig semblant a una nansa emprat en pesca fluvial.

■ canat

masculí Canyís Recipient de poca cabuda, fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar blat o qualsevol altra mena de gra pesca Ormeig semblant a una nansa emprat en pesca fluvial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

canavellenc
| canavellenca

canavellenc
| canavellenca

adjectiu i masculí i femení De Canavelles Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canca</title>

Etimologia: amb la variant cancaneta, alteració d’un primer fer cascaneta, resultat d’un encreuament de fer esqueneta i fer cadireta, amb influx de fer ancadeta
femení
  • Mot emprat en l’expressió fer canca locució verbal Fer esglaó amb la cama flectada posant l’altre genoll a terra, o amb les mans, per ajudar algú a pujar a cavall, a enfilar-se en algun lloc, etc.

    • ■ canca

    femení Mot emprat en l’expressió fer canca locució verbal Fer esglaó amb la cama flectada posant l’altre genoll a terra, o amb les mans, per ajudar algú a pujar a cavall, a enfilar-se en algun lloc, etc
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cancan

    ■ cancan

    masculí espectacles Dansa saltada molt en voga en els balls públics de mitjan segle XIX
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cancaneta

    ■ cancaneta

    femení Mot emprat en l’expressió fer cancaneta locució verbal Fer canca locució verbal Fer esqueneta
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cancell


    <ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
    <title type="display">cancell</title>

    Etimologia: del ll. cancĕllus ‘barri o barana reixada’ 1a font: 1372
      masculí
    1. construcció Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta, cobert per dalt i obert per un costat, amb una portella o unes quantes, el qual és aplicat a l’obertura d’entrada d’un edifici i serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan hom obre la porta d’entrada.
    2. construcció Clos format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
    3. cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop tancada la primera.

    ■ cancell

    masculí construcció Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta, cobert per dalt i obert per un costat, amb una portella o unes quantes, el qual és aplicat a l’obertura d’entrada d’un edifici i serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan hom obre la porta d’entrada construcció Clos format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un…
    Informació complementària
    Traducció