Es mostren 88940 resultats

■ canèfora

■ canèfora

femení història A l’antiga Grècia, noia de família noble que en certes cerimònies religioses portava al cap una cistella amb les ofrenes i els utensilis per als sacrificis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canejador
| canejadora

■ canejador
| canejadora

masculí i femení Agrimensor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canejar

■ canejar

verb transitiu Acanar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

canelar

canelar

masculí popularment Calendar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canell

■ canell

masculí anatomia animal puny 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canella

■ canella

femení Canó pel qual surt l’aigua en una font o aixeta Una font de dues canelles anatomia animal canyella 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canel·làcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canel·làcies</title>

Partició sil·làbica: ca_nel_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de ranals constituïda per plantes llenyoses d’escorça rica en olis essencials, de fulles alternes i de fruits en baia, que comprèn el canyeller blanc.
  2. singular Planta de la família de les canel·làcies.

■ canel·làcies

femení botànica plural Família de ranals constituïda per plantes llenyoses d’escorça rica en olis essencials, de fulles alternes i de fruits en baia, que comprèn el canyeller blanc singular Planta de la família de les canellàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canellera

■ canellera

femení Bena elàstica per a protegir-se el canell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caneló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caneló</title>

Homòfon: canaló
Etimologia: de l’it. cannellóne, íd., del ll. canna ‘canya’
masculí gastronomia Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures, coberta de salsa beixamel o de tomàquet i gratinada amb formatge ratllat. Uns canelons molt ben gratinats.

■ caneló

masculí gastronomia Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures, coberta de salsa beixamel o de tomàquet i gratinada amb formatge ratllat Uns canelons molt ben gratinats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canelobre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canelobre</title>

Etimologia: del ll. vg. *candelŭbrum en lloc del ll. cl. candelabrum, íd. 1a font: s. XIII, Vides
masculí Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos braços o més, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.

■ canelobre

masculí Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos braços o més, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles
Informació complementària
Traducció