Es mostren 88934 resultats

■ canemuixa

canemuixa

Partició sil·làbica: ca_ne_mui_xa
Etimologia: deriv. de cànem, de formació incerta pel que fa a la terminació, on pot haver influït algun altre mot 1a font: s. XVI
femení indústria tèxtil Part llenyosa de la tija del cànem que hom separa de les fibres, una vegada amarat, en espadar-lo.

■ canemuixa

femení indústria tèxtil Part llenyosa de la tija del cànem que hom separa de les fibres, una vegada amarat, en espadar-lo
Traducció

■ canequí

canequí

Etimologia: del port. canequí o canequim, del mot khanki ‘mena de tela’, d’una llengua indoària
masculí [plural canequís] indústria tèxtil Tela prima de cotó que venia de l’Índia.

■ canequí

masculí plural canequís indústria tèxtil Tela prima de cotó que venia de l’Índia
Traducció

■ caner | canera

caner

Etimologia: de ca1
  1. adjectiu Caní.
  2. masculí i femení Persona, generalment empleat municipal, encarregada de recollir els gossos perduts o abandonats d’una ciutat.
  3. femení Lloc on hom tanca els gossos perduts o abandonats.
  4. femení Caseta d’un gos.

■ caner | canera

adjectiu Caní masculí i femení Persona, generalment empleat municipal, encarregada de recollir els gossos perduts o abandonats d’una ciutat femení Lloc on hom tanca els gossos perduts o abandonats femení Caseta d’un gos
Traducció

■ canescent

canescent

Etimologia: del ll. canescens, -ntis, part. present de canescĕre ‘tornar-se blanc’
adjectiu botànica Dit d’un òrgan vegetal revestit de pèls curts, blancs i poc nombrosos.

■ canescent

adjectiu botànica Dit d’un òrgan vegetal revestit de pèls curts, blancs i poc nombrosos
Traducció

■ canesú

canesú

Etimologia: del fr. canezou o canesou, íd., d’origen incert, potser resultat d’un encreuament entre el prov. modern camisoun ‘camisola’ i caneçon, deformació popular ant. de caleçon ‘calça’
    [plural canesús] masculí indumentària
  1. Cosset de roba blanca, de puntes, etc., amb mànigues o sense, avui en desús.
  2. Peça superior d’una camisa, una brusa o un vestit a la qual són cosits el coll, les mànigues i la resta d’aquestes peces de vestir.

■ canesú

plural canesús masculí indumentària Cosset de roba blanca, de puntes, etc, amb mànigues o sense, avui en desús Peça superior d’una camisa, una brusa o un vestit a la qual són cosits el coll, les mànigues i la resta d’aquestes peces de vestir
Traducció

■ canet1

canet

    masculí
  1. Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir licors, especialment ginebra.
  2. Gerra de cervesa amb una capacitat d’un litre, aproximadament.


    3. Vegeu també:
    canet2

■ canet1

masculí Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir licors, especialment ginebra Gerra de cervesa amb una capacitat d’un litre, aproximadament Vegeu també canet 2
Traducció

■ canet2

canet

Etimologia: diminutiu de ca, dit de l’ant. moneda de cinc cèntims pel lleó que s’hi representava, que la gent prenia per un ca; usat a València en el sentit de moneda en general, d’on s’aplicà a un joc de cartes
masculí jocs d’entreteniment Joc d’atzar jugat amb qualsevol mena de cartes.


Vegeu també:
canet1

■ canet2

masculí jocs d’entreteniment Joc d’atzar jugat amb qualsevol mena de cartes Vegeu també canet 1
Traducció

canetà | canetana

canetà

adjectiu i masculí i femení De Canet lo Roig (Baix Maestrat).

canetà | canetana

adjectiu i masculí i femení De Canet lo Roig Baix Maestrat

canetaire

canetaire

Partició sil·làbica: ca_ne_tai_re
adjectiu i masculí i femení De Canet de Rosselló (Rosselló).

canetaire

adjectiu i masculí i femení De Canet de Rosselló Rosselló

canetari | canetària

canetari

adjectiu i masculí i femení De Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre).

canetari | canetària

adjectiu i masculí i femení De Canet d’en Berenguer Camp de Morvedre