Es mostren 88940 resultats

canoenc
| canoenca

canoenc
| canoenca

adjectiu i masculí i femení Canoard
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canoer
| canoera

■ canoer
| canoera

masculí i femení Persona que tripula una canoa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canoista

■ canoista

masculí i femení esports Piragüista que competeix amb una canoa
Gran Diccionari de la llengua catalana

canol

canol

masculí marina, marítim Peça de fusta que, entestada al medís i fixada a la cara interior de l’estamenera, reforça la quaderna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cànon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cànon</title>

Etimologia: del ll. canon, -ŏnis, i aquest del gr. kánōn ‘regla, norma’ 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
    1. Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa, criteri.
    2. art Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
    3. lògica Norma o regla a la qual obeeix el procés lògic.
  2. dret canònic
    1. Decisió d’un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l’Església.
    2. Cadascun dels articles de què consta el Codi de dret canònic de l’Església.
    3. plural Dret canònic.
    1. Catàleg o llista.
    2. catolicisme Catàleg o llista dels sants canonitzats per l’Església Catòlica.
    3. literatura Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris proposats com a model.
    4. religió Catàleg o llista de llibres que formen el patrimoni revelat.
    1. dret administratiu Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d’un bé llogat o arrendat.
    2. economia Quantitat de diners que cal pagar per a l’ús d’un servei. El cànon de l’aigua.
    3. economia Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.
  5. arts gràfiques Tipus més gros d’impremta.
  6. litúrgia Part central de la missa, el text de la qual és una pregària eucarística.
  7. litúrgia i música Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes.
  8. música Composició a dues veus o més on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.

■ cànon

masculí Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa, criteri art Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura lògica Norma o regla a la qual obeeix el procés lògic dret canònic Decisió d’un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l’Església Cadascun dels articles de què consta el Codi de dret canònic de l’Església plural Dret canònic Catàleg o llista catolicisme Catàleg o llista dels sants canonitzats per l’Església Catòlica literatura Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canonada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canonada</title>

Etimologia: de canó 1a font: 1617
    femení
  1. Tret de canó d’artilleria. Enderrocar un fort a canonades. Han tirat deu canonades.
  2. enginyeria i hidràulica Conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes.

■ canonada

femení Tret de canó d’artilleria Enderrocar un fort a canonades Han tirat deu canonades enginyeria i hidràulica Conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canonar

■ canonar

verb intransitiu Treure canons els ocells petits transitiu Debanar el fil de trama en canons per posar-lo a la llançadora, fer canons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canoneig

■ canoneig

masculí Acció de canonejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canonejar

■ canonejar

verb transitiu Atacar a canonades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canoner
| canonera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canoner</title>

Etimologia: de canó
    1. masculí i femení Operari que posa el fil de trama en canons valent-se del torn o de la rodina.
    2. masculí història Menestral que fabricava canons.
  2. marina de guerra
    1. adjectiu i masculí Dit del vaixell de guerra especialment concebut per a missions de vigilància de costes, rius i llacs, d’escorta de combois i per a bombardeig de ciutats.
    2. llanxa canonera Embarcació armada amb un canó o uns quants que era usada per a la defensa dels ports o per a ajudar a atacar ciutats assetjades.
  3. femení tàctica Tronera.

■ canoner
| canonera

masculí i femení Operari que posa el fil de trama en canons valent-se del torn o de la rodina masculí història Menestral que fabricava canons marina de guerra adjectiu i masculí Dit del vaixell de guerra especialment concebut per a missions de vigilància de costes, rius i llacs, d’escorta de combois i per a bombardeig de ciutats llanxa canonera Embarcació armada amb un canó o uns quants que era usada per a la defensa dels ports o per a ajudar a atacar ciutats assetjades femení tàctica Tronera
Traducció