<title type="display">cantaridòfil</title>
Body
adjectiu botànica Dit dels vegetals pol·linitzats principalment per coleòpters.
Es mostren 88939 resultats
cantaridòfil
| cantaridòfila
cantaridòfil
| cantaridòfila
adjectiu botànica Dit dels vegetals pollinitzats principalment per coleòpters
■
cantata
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantata</title>
Accessory
Etimologia: de l’it. cantata, íd.
Body
femení literatura i música Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una veu o unes quantes.
■
cantata
femení literatura i música Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una veu o unes quantes
■
cantatriu
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantatriu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: can_ta_triu
Etimologia: de l’it. cantatrice, íd.
Etimologia: de l’it. cantatrice, íd.
Body
femení Cantant de teatre o de concert d’una certa fama.
■
cantatriu
femení Cantant de teatre o de concert d’una certa fama
■
cantautor
| cantautora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantautor</title>
Accessory
Partició sil·làbica: can_tau_tor
Etimologia: de cantar i autor
Etimologia: de cantar i autor
Body
masculí i femení música Cantant que compon ell mateix les cançons del seu repertori.
■
cantautor
| cantautora
masculí i femení música Cantant que compon ell mateix les cançons del seu repertori
■
cantell
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantell</title>
Accessory
Etimologia: v. cantal1 1a font: s. XIV, Metge
Body
-
masculí
- Cara estreta d’un objecte que té una dimensió molt més petita que les altres dues. Posar un maó de cantell. Donar-se un cop contra el cantell d’un moble. Fer aguantar una moneda de cantell.
- Extrem d’algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. Un cantell de pa, de formatge.
- biblioteconomia Les tres parts externes del llibre, tallades o no, contraposades al llom.
■
cantell
masculí Cara estreta d’un objecte que té una dimensió molt més petita que les altres dues Posar un maó de cantell Donar-se un cop contra el cantell d’un moble Fer aguantar una moneda de cantell Extrem d’algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment Un cantell de pa, de formatge biblioteconomia Les tres parts externes del llibre, tallades o no, contraposades al llom
■
cantellatge
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantellatge</title>
Body
masculí botànica Tortellatge.
■
cantellatge
masculí botànica Tortellatge
■
cantellejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantellejar</title>
Accessory
Etimologia: de cantell
Body
-
verb
- intransitiu Ésser més o menys cantellut.
- transitiu Treballar els cantells d’una peça, d’una post, etc.
■
cantellejar
verb intransitiu Ésser més o menys cantellut transitiu Treballar els cantells d’una peça, d’una post, etc
■
cantellós
| cantellosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantellós</title>
Accessory
Etimologia: de cantell
Body
adjectiu Cantellut.
■
cantellós
| cantellosa
adjectiu Cantellut
■
cantellut
| cantelluda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantellut</title>
Accessory
Etimologia: de cantell 1a font: 1803, DEst.
Body
-
adjectiu
-
- Que fa cantell.
- Que presenta múltiples cantells.
- figuradament Rude, aspre, difícil.
■
cantellut
| cantelluda
adjectiu Que fa cantell Que presenta múltiples cantells figuradament Rude, aspre, difícil
■
cànter
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cànter</title>
Accessory
Etimologia: del ll. canthărus ‘copa gran de dues nanses’, i aquest, del gr. kántharos, íd., pròpiament ‘escarabat’ 1a font: 1300
Body
-
masculí
dialectal
- Càntir.
- càntera 1
■
cànter
masculí dialectal Càntir càntera 1