Es mostren 88940 resultats

■ cantonat
| cantonada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantonat</title>

Etimologia: de cantó 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’una creu o un sautor que porten figures a tots quatre cantons.
  2. Dit de quatre figures posades a cada cantó de l’escut.
  3. Dit d’una figura abismada acompanyada de quatre mobles posats 2 i 2.
  4. Dit de la bordura amb els quatre angles d’un esmalt diferent del seu.

■ cantonat
| cantonada

adjectiu heràldica Dit d’una creu o un sautor que porten figures a tots quatre cantons Dit de quatre figures posades a cada cantó de l’escut Dit d’una figura abismada acompanyada de quatre mobles posats 2 i 2 Dit de la bordura amb els quatre angles d’un esmalt diferent del seu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantoner
| cantonera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantoner</title>

Etimologia: de cantó
  1. adjectiu Que fa cantó, que serveix per a formar cantó. Una casa cantonera. Una pedra cantonera.
  2. femení
    1. Objecte o peça que forma angle. La cantonera d’una post.
    2. Raconera.
    3. construcció Llistó en forma d’angle, motllurat o no, que hom col·loca a l’aresta de les parets que formen una cantonada per evitar l’esmicolament del guix.
    4. construcció Peça de forma angular, de ferro o d’acer perfilat en escaire, molt emprada en les construccions metàl·liques com a reforç, element d’unió, etc.
    5. construcció Cadascuna de les pedres tallades que, posades a la cantonada d’un edifici, la reforcen.
    6. arts gràfiques Peça de metall, de cuir, etc., que serveix per a reforçar el cantó d’una coberta de llibre.
    7. arts gràfiques Part d’una orla d’impremta que correspon a cadascun dels quatre cantons d’una pàgina o rectangle.

■ cantoner
| cantonera

adjectiu Que fa cantó, que serveix per a formar cantó Una casa cantonera Una pedra cantonera femení Objecte o peça que forma angle La cantonera d’una post Raconera construcció Llistó en forma d’angle, motllurat o no, que hom colloca a l’aresta de les parets que formen una cantonada per evitar l’esmicolament del guix construcció Peça de forma angular, de ferro o d’acer perfilat en escaire, molt emprada en les construccions metàlliques com a reforç, element d’unió, etc construcció Cadascuna de les pedres tallades que, posades a la cantonada d’un edifici, la reforcen arts gràfiques Peça de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantonès
| cantonesa

■ cantonès
| cantonesa

adjectiu i masculí i femení De Canton ciutat de la Xina o del cantonès dialecte masculí lingüística Dialecte del xinès pertanyent al grup de parlars de la família yue
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantoplàstia

cantoplàstia

femení cirurgia Operació practicada per a corregir l’estenosi de l’orifici palpebral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantor
| cantora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantor</title>

Homòfon: cantó
Etimologia: del ll. cantor, -ōris, íd; en el sentit de ‘organista i cabiscol de les esglésies protestants’, calc de l’al. Kantor, i aquest, del ll. cantor 1a font: s. XV
  1. masculí i femení Persona que canta, que té per ofici cantar.
  2. masculí música A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.

■ cantor
| cantora

masculí i femení Persona que canta, que té per ofici cantar masculí música A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantoral

■ cantoral

masculí música Llibre de cants religiosos de format manual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantúria

■ cantúria

femení Cants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantussar

■ cantussar

verb intransitiu Cantussejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantussejar

■ cantussejar

verb intransitiu Cantar a mitja veu Cantusseja mentre renta els plats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantussol

■ cantussol

masculí Cant monòton fer el cantussol Demanar els infants alguna cosa ploriquejant
Traducció