Es mostren 88939 resultats

capça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capça</title>

Accessory
Homòfon: capsa
Etimologia: de capçar 1a font: c. 1550
Body
    femení botànica
  1. Massa compacta i rodona que formen, al cap del caluix, les fulles apinyades de certes hortalisses. Capça de bròquil, de coliflor.
  2. Capçada.
  3. capça grossa Corona de rei.

capça

capçada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçada</title>

Accessory
Etimologia: de capça
Body
    femení
  1. botànica Conjunt de les branques d’un arbre, des de l’enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense.
  2. agricultura
    1. Tros de feixa que hom prepara per sembrar-hi alguna mena d’hortalisses.
    2. bancal 3.
  3. arts gràfiques Element decoratiu que hom col·loca al capdamunt i al capdavall del llom en enquadernar un llibre.

capçada

capçal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçal</title>

Accessory
Homòfon: capsal
Etimologia: b. ll. capitiale ‘coixí’ 1a font: 1008
Body
    masculí
    1. Part del llit on hom posa el coixí o els coixins. Amagava la bossa dels diners sota el capçal del llit.
    2. capçalera 1.
    3. Coixí del llit.
    4. renyines de capçal Disputes entre cònjuges.
    1. Nom de diferents objectes que fan de suport o coixí.
    2. Tronc o pedra sobre el qual hom assenta les botes.
    3. Guarniment de fusta amb què hom assegura les campanes.
    4. Tros de cuir que, posat dins la polleguera d’una porta, evita que grinyoli, que la fusta es gasti, etc.
    5. Tros de tela que hom posa en doble sobre una sagnia, assegurat amb una bena, perquè no surti la sang.
    6. arquitectura i construcció Tros de fusta sobre la qual descansa una biga.
    7. marina, marítim Peça de fusta adaptada a l’ungla de l’àncora de cep per a evitar de malmetre les taules del folre quan l’àncora anava trincada a l’amura.
    8. tecnologia Part d’una màquina eina que transmet el moviment principal i sosté la peça o l’eina.
  1. Cadascun dels dos travessers de fusta que van l’un al davant i l’altre al darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals formen el bastiment de la caixa.
  2. informàtica Dispositiu per a enregistrar i llegir dades en un suport magnètic, generalment en moviment.
  3. posar (o fer) un capçal (o un bon capçal) figuradament Fer una sèrie d’imputacions contra algú.

capçal

capçalada

capçalada

capçalera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçalera</title>

Accessory
Etimologia: de capçal 1a font: 1653, DTo.
Body
    femení
  1. Barana o post que hom posa al cap del llit.
    1. Nota preliminar amb què hom encapçala un escrit.
    2. Nom o títol d’una persona, corporació, entitat, empresa comercial, etc., generalment acompanyat de l’adreça i d’altres indicacions, imprès o gravat a la part superior d’una carta, d’un full, etc.
    3. arts gràfiques Adornament que hom posa al cap d’una plana, al començament d’un capítol, etc.
    4. informàtica Part d’un missatge que consisteix en certs caràcters que controlen el procés posterior a la rebuda de dades i que precedeix el text format per les dades pròpiament trameses.
    5. informàtica Conjunt de caràcters que encapçalen un llistat o una pàgina de llistat.
    6. periodisme Títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.
    7. periodisme Titular a tota pàgina que és situat damunt el nom d’un diari.
    8. telecomunicacions Inici d’un programa, un enregistrament o filmació, on s’indiquen el títol i els crèdits.
  2. arquitectura Part d’una església que s’estén des de l’extrem posterior fins a l’emplaçament normal del transsepte.
  3. botànica Corona de rei.
  4. hidrografia Sector més elevat d’una conca o vall fluvial o d’una glacera.
  5. mineria Punt on hom inicia l’explotació d’un filó.

capçalera

capçalet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçalet</title>

Accessory
Etimologia: de capçal
Body
    masculí
  1. fusteria Estri de fuster que consisteix en una sola fusta proveïda de dos topalls i que serveix per a escapçar fustes amb la serra o bé fer-hi la testa amb el ribot.
  2. indústria tèxtil Peça de ferro fos que tanca l’extrem de cada calaix de les taules del teler mecànic.

capçalet

capçana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçana</title>

Accessory
Etimologia: de capça 1a font: c. 1440
Body
    femení
    1. Rodella de drap, cimolsa, etc., que hom es posa al cap per portar un pes.
    2. Gorra de cop.
  1. per analogia Rodella teixida d’espart, de palma, etc., que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc., quan hom les treu del foc.
  2. Eixugamans.

capçana

capçanenc
| capçanenca

capçanenc
| capçanenca

capçaner

capçaner

capçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. capitiare, der. de caput, -ĭtis o de capitium ‘obertura superior de la túnica’ 1a font: c. 1390, Torcimany
Body
    verb transitiu
  1. Fer o reforçar el cap o extrem (d’alguna cosa).
  2. Posar la virolleta (als cordons de les sabates, a la cotilla, etc.).
  3. Cosir a les vores de les robes, de les estores, etc., un travesser del mateix gènere per reforçar-les.
  4. Col·locar lloses o pedres grosses planes (damunt les parets divisòries d’horts, de patis, etc.).
  5. En un dels caps d’un cigarret, plegar el paper sobrant a fi que el tabac no caigui.
  6. Posar un botó de cuir a la punta (d’una espasa) perquè no punxi.
  7. ferreteria Treballar els caps de les barres de ferro per donar-los una forma determinada.

capçar