Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ capçat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capçat</title>

Etimologia: de capçar

masculí Virolleta, generalment de llautó o de llauna, que hom posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets.

■ capçat

masculí Virolleta, generalment de llautó o de llauna, que hom posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets

■ capcer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcer</title>

Homòfon: capser
Etimologia: de capça

masculí

pesca Boia de suro enganxada a un ormeig de pesca que indica el lloc on és calat.
geomorfologia Cim.

■ capcer

masculí pesca Boia de suro enganxada a un ormeig de pesca que indica el lloc on és calat geomorfologia Cim

■ capcetes

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcetes</title>

Etimologia: de capça

femení plural botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Asteriscus aquaticus), de fulles ovades, piloses, i de flors grogues agrupades en capítols grossos envoltats de fulles florals.

■ capcetes

femení plural botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes Asteriscus aquaticus , de fulles ovades, piloses, i de flors grogues agrupades en capítols grossos envoltats de fulles florals

■ capcinada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcinada</title>

Etimologia: deriv. de capcina, variant de capçana

femení

Signe o moviment de cap.
Becaina.

■ capcinada

femení Signe o moviment de cap Becaina

■ capcinal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcinal</title>

Etimologia: deriv. de capcina, variant de capçana

masculí Manta, gec, etc., que hom fa servir de coixí o capçal.

■ capcinal

masculí Manta, gec, etc, que hom fa servir de coixí o capçal

■ capcineig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcineig</title>

Partició sil·làbica: cap_ci_neig
Etimologia: de capcinejar

masculí

Acció de capcinejar.
aeronàutica Moviments d’una aeronau entorn de l’eix transversal.

■ capcineig

masculí Acció de capcinejar aeronàutica Moviments d’una aeronau entorn de l’eix transversal

■ capcinejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcinejar</title>

Etimologia: de capcina, variant de capçana

verb

intransitiu

Fer capcinades. Capcineja mentre parla per telèfon, com si el poguessin veure.
Oscil·lar. La branca capcineja i gronxa les fulles.

■ capcinejar

verb intransitiu Fer capcinades Capcineja mentre parla per telèfon, com si el poguessin veure Oscillar La branca capcineja i gronxa les fulles

■ capcinès

| capcinesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcinès</title>

adjectiu i masculí i femení Del Capcir (Catalunya del Nord) o del capcinès (dialecte).
masculí lingüística Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir.

■ capcinès

| capcinesa

adjectiu i masculí i femení Del Capcir Catalunya del Nord o del capcinès dialecte masculí lingüística Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir

■ capcingle

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capcingle</title>

Etimologia: de cap¹ i cingle

masculí Anella de fusta o de ferro de l’extrem de la cingla.

■ capcingle

masculí Anella de fusta o de ferro de l’extrem de la cingla

■ capció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capció</title>

Partició sil·làbica: cap_ci_ó
Etimologia: del ll. captio, -ōnis ‘acció d’agafar’ 1a font: 1439

femení Captura.

■ capció

femení Captura

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ capçat

■ capcer

■ capcetes

■ capcinada

■ capcinal

■ capcineig

■ capcinejar

■ capcinès | capcinesa

■ capcinès | capcinesa

■ capcingle

■ capció

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ capcinès

| capcinesa

■ capcinès

| capcinesa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia