Es mostren 88940 resultats

■ capel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capel</title>

Etimologia: de l’it. cappello ‘capell’
    masculí
  1. catolicisme Capell d’ales amples i de copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a banda i banda, emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.
  2. per extensió Dignitat de cardenal.

■ capel

masculí catolicisme Capell d’ales amples i de copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a banda i banda, emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat per extensió Dignitat de cardenal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

capelina

capelina

femení indumentària Impermeable en forma d’esclavina llarga amb caputxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capell</title>

Etimologia: del ll. vg. cappellus, íd. 1a font: 1181
    masculí
    1. indumentària Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant; barret. Capell tou. Capell de copa alta. Capell de feltre, de palla. Calar-se el capell fins a les orelles.
    2. capell cònic heràldica Capell de forma cònica.
    3. capell de cardenal indumentària Capel.
    4. capell de ferro armament Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
    5. capell de jueu heràldica Capell en forma de didal de cosir guarnit amb dos cordons les puntes dels quals són nuades en sautor.
    6. capell de teula indumentària teula 2 4.
    7. capell de torneig heràldica Capell de forma baixa i allargada, gairebé quadrada i acabat en cua al costat sinistre.
    8. capell de tres corns (o de tres puntes, o de gresol) indumentària Capell amb l’ala girada formant tres becs.
    9. capell piramidal (o de cimera) heràldica Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim.
  2. per analogia
    1. Cosa que corona o cobreix a manera d’un capell.
    2. Nuvolada que es posa al cim d’una muntanya.
    3. Cabàs d’espart o de palma per a tapar la portadora.
    4. Tros de canemàs que hom afegeix a la boca dels balots quan no els pot cosir de tan plens.
    5. Tapadora de cup.
    6. Garba que hom posa damunt la garbera per a escopir l’aigua si plou.
  3. sericultura Capoll del cuc de seda.
  4. posar un capell (a algú) figuradament Allevar-li una calúmnia.

■ capell

masculí indumentària Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant barret Capell tou Capell de copa alta Capell de feltre, de palla Calar-se el capell fins a les orelles capell cònic heràldica Capell de forma cònica capell de cardenal indumentària Capel capell de ferro armament Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer capell de jueu heràldica Capell en forma de didal de cosir guarnit amb dos cordons les puntes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capella</title>

Etimologia: del ll. vg. cappella, dimin. de cappa ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. catolicisme Lloc destinat al culte en un palau, un castell, una casa, un convent, una escola, etc., que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial.
  2. per extensió catolicisme
    1. Conjunt de clergues dedicats al servei religiós en un palau o en un altre lloc no públic. Formar part de la capella del rei.
    2. capella pontifícia Secció de la casa pontifícia integrada per eclesiàstics i laics al servei del papa en les funcions religioses.
  3. catolicisme
    1. Esglesiola annexa a una església més gran. La capella de santa Llúcia de la catedral de Barcelona. La capella del Sagrament.
    2. Part d’una església amb altar i advocació particular.
    3. capella fonda Capella del Santíssim quan és separada del cos principal de l’església.
  4. cristianisme Església petita.
  5. cristianisme Església d’una minoria religiosa. La capella anabaptista.
  6. Concavitat en forma d’arc practicada en un mur o un altre lloc per tal de posar-hi generalment la imatge d’un sant; fornícula, nínxol.
    1. Cambra on els condemnats a mort són cridats a fer les pràctiques religioses abans de l’execució. Ésser posat en capella. Entrar en capella.
    2. estar en capella figuradament Esperar amb ànsia el resultat d’un afer, estar a punt de passar un mal pas, etc.
  8. figuradament En una reunió de persones, dues que festegen a part, dues o més que formen un grup a part.
  9. música
    1. Conjunt de músics (cantors i instrumentistes) al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
    2. per extensió Des del segle XVII, conjunt vocal o instrumental no dedicat al culte o bé conjunt que alterna amb un cor de solistes.
    3. mestre de capella Director d’una capella de música.
  10. capella ardent Cambra il·luminada i guarnida on és exposat el cadàver d’una persona.
  11. capella papal litúrgia Funció litúrgica solemne, celebrada pel papa o amb el cerimonial papal.

■ capella

femení catolicisme Lloc destinat al culte en un palau, un castell, una casa, un convent, una escola, etc, que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial per extensió catolicisme Conjunt de clergues dedicats al servei religiós en un palau o en un altre lloc no públic Formar part de la capella del rei capella pontifícia Secció de la casa pontifícia integrada per eclesiàstics i laics al servei del papa en les funcions religioses catolicisme Esglesiola annexa a una església més gran La capella de santa Llúcia de la catedral de Barcelona La capella del Sagrament Part d’una església amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capellà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capellà</title>

Etimologia: del b. ll. capellanus, íd., que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general 1a font: s. XIII
    masculí
  1. catolicisme
    1. Sacerdot titular d’una capellania.
    2. Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. Capellà i almoiner del senyor rei.
    3. capellà castrense Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment l’exèrcit.
    4. capellà major història Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada a la d’abat de Santes Creus.
  2. per extensió
    1. Qualsevol eclesiàstic.
    2. estudiar per capellà Cursar estudis eclesiàstics.
  3. col·loquialment Esquitx de saliva. Quan parla de pressa tira capellans.
  4. plural botànica Bàbol.
  5. ictiologia Mòllera.

■ capellà

masculí catolicisme Sacerdot titular d’una capellania Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones Capellà i almoiner del senyor rei capellà castrense Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment l’exèrcit capellà major història Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada a la d’abat de Santes Creus per extensió Qualsevol eclesiàstic estudiar per capellà Cursar estudis eclesiàstics colloquialment Esquitx de saliva Quan parla de pressa tira capellans plural botànica Bàbol…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capellada

■ capellada

femení Barretada Garba que hom posa al cim de la garbera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

capelladí
| capelladina

capelladí
| capelladina

adjectiu i masculí i femení De Capellades Anoia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capellanada

■ capellanada

femení colloquialment Colla o reunió de capellans Acció, acudit, dita, etc, pròpia de capellans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capellanatge

■ capellanatge

masculí Carrera de capellà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capellanejar

■ capellanejar

verb intransitiu Tenir quelcom de capellà, assemblar-s’hi
Informació complementària
Traducció