Es mostren 88940 resultats

■ capisser
| capissera

■ capisser
| capissera

adjectiu Que obra capriciosament, segons el que li passa pel cap
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capissola

■ capissola

femení colloquialment Cap, capacitat, intelligència Té bona capissola, ta germana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capistrat
| capistrada

■ capistrat
| capistrada

adjectiu zoologia Que té el capistre o el musell d’un color molt diferent del de la resta del plomatge o del pelatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capistre

■ capistre

masculí medicina Embenatge per a sostenir la mandíbula inferior ornitologia Part del cap dels ocells al voltant de la base del bec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capità
| capitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capità</title>

Etimologia: del ll. td. capitaneus ‘cabdal, principal’, a través de l’ant. capitani, amb influx del ll. cl. capitalis ‘cabdal, eminent’ i el gr. bizantí katepánō ‘capità’ 1a font: c. 1290, Desclot
  1. masculí i femení
    1. El qui és el cap; cap, principal.
    2. especialment El qui té comandament sobre un cert nombre de persones. Capità de bandolers, de lladres.
    3. Obrer principal d’una colla, encarregat de dirigir la feina. Capità de segadors.
    4. esports En els esports d’equip, jugador que representa l’equip i en coordina l’acció d’acord amb l’entrenador.
    5. història A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal, gran feudatari, magnat.
    6. història Cap d’una confraria o una germandat religiosa.
  2. masculí i femení marina, marítim
    1. Oficial graduat, dit també capità de vaixell, que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell mercant.
    2. història militar A l’edat mitjana, cap militar d’una galera o d’una nau armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades.
    3. història militar A l’edat mitjana, cap suprem de petites flotes de dues a cinc naus o galeres a les quals eren confiades missions de cors o de policia marítima.
    4. capità de corbeta marina de guerra En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada superior al de tinent de navili i inferior al de capità de fragata, equivalent al grau de comandant de l’exèrcit de terra.
    5. capità de fragata marina de guerra En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada superior al de capità de corbeta i inferior al de capità de navili, equivalent al grau de tinent coronel de l’exèrcit de terra.
    6. capità de navili marina de guerra En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada superior al de capità de fragata i inferior al de contraalmirall, equivalent al grau de coronel de l’exèrcit de terra.
    7. capità de port Oficial de l’armada les atribucions del qual són la regulació de la navegació d’un port i la conservació de les instal·lacions nàutiques.
    8. capità general Comandant superior de les forces navals d’un estat, d’un departament, d’una esquadra, etc.
    9. capità general història Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall.
    10. capità general de l’armada Cap superior de les forces navals d’un estat.
  3. masculí i femení organització militar
    1. Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
    2. Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
    3. capità general Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
    4. capità general A l’estat espanyol, grau suprem de la jerarquia militar.
  4. masculí i femení dret administratiu A Andorra, subaltern dels veguers a les parròquies, en nombre d’un o més per cadascuna, nomenats pel consell general.
  5. femení [en desús] Muller del capità.
  6. capità aranya El qui indueix els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi ell.
  7. capità manaies
    1. folklore Caporal dels armats o soldats romans de les processons de Setmana Santa.
    2. per extensió Persona que vol manar més que els altres, que tot ho mana.
  8. nau capitana (o simplement capitana) Nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra reunides.

■ capità
| capitana

masculí i femení El qui és el cap cap, principal especialment El qui té comandament sobre un cert nombre de persones Capità de bandolers, de lladres Obrer principal d’una colla, encarregat de dirigir la feina Capità de segadors esports En els esports d’equip, jugador que representa l’equip i en coordina l’acció d’acord amb l’entrenador història A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal, gran feudatari, magnat història Cap d’una confraria o una germandat religiosa masculí i femení marina, marítim Oficial graduat, dit també capità de vaixell , que exerceix o pot exercir el comandament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitació

■ capitació

femení història Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capital1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capital</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. capitalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu Principal, que constitueix el cap, la part dominant o vital, d’una cosa. El punt capital d’una discussió. La clàusula capital d’un document. És capital que hi assisteixi. Error capital. Els set pecats capitals.
  2. femení
    1. Ciutat o vila principal d’una regió geogràfica o d’una circumscripció administrativa.
    2. per extensió Centre d’una àrea o d’una activitat cultural, econòmica, religiosa, etc. La Meca, capital de l’islam. Hollywood, capital del cinema.
    3. geografia administrativa Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
  3. escriptura i paleografia
    1. adjectiu i femení Majúscula. Lletra capital. Capitals grosses. Capitals petites.
    2. escriptura capital Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I al segle V.
  4. adjectiu
    1. Que implica la pèrdua del cap, de la vida, mortal. Acusació capital.
    2. enemic capital Enemic molt gran o perillós. El seu enemic capital és la beguda.
    3. pena capital Pena de mort.



    5. Vegeu també:
    capital2

■ capital1

adjectiu Principal, que constitueix el cap, la part dominant o vital, d’una cosa El punt capital d’una discussió La clàusula capital d’un document És capital que hi assisteixi Error capital Els set pecats capitals femení Ciutat o vila principal d’una regió geogràfica o d’una circumscripció administrativa per extensió Centre d’una àrea o d’una activitat cultural, econòmica, religiosa, etc La Meca, capital de l’islam Hollywood, capital del cinema geografia administrativa Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat escriptura i paleografia adjectiu i femení Majúscula Lletra…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capital2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capital</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    masculí
  1. Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix. Aquesta família té un gran capital.
  2. economia
    1. Conjunt de mitjans de producció reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
    2. capital social Valor monetari de les aportacions dels socis en les societats, particularment en les mercantils.
    3. capital social Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l’activitat productiva per a qualsevol economia.



    3. Vegeu també:
    capital1

■ capital2

masculí Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix Aquesta família té un gran capital economia Conjunt de mitjans de producció reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període capital social Valor monetari de les aportacions dels socis en les societats, particularment en les mercantils capital social Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l’activitat productiva per a qualsevol economia Vegeu també capital 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitalisme

■ capitalisme

masculí economia i sociologia Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim Conjunt, poder, influència, dels capitalistes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitalista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitalista</title>

Etimologia: de capital2
  1. adjectiu Que concerneix el capital, acomplert pel capital. Empreses capitalistes.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al capitalisme. País capitalista. Economia capitalista. Règim capitalista.
  3. masculí i femení
    1. Persona que té capital, especialment la que deté amb el seu capital la propietat d’un negoci o hi participa.
    2. Partidari del capitalisme.
    3. En un sistema capitalista, titular de la propietat de béns de producció.

■ capitalista

adjectiu Que concerneix el capital, acomplert pel capital Empreses capitalistes adjectiu Relatiu o pertanyent al capitalisme País capitalista Economia capitalista Règim capitalista masculí i femení Persona que té capital, especialment la que deté amb el seu capital la propietat d’un negoci o hi participa Partidari del capitalisme En un sistema capitalista, titular de la propietat de béns de producció
Informació complementària
Traducció