Es mostren 88940 resultats

■ capolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capolar</title>

Etimologia: del ll. vg. *cappulare, íd., amb l’existència de -pp- segurament per la mateixa raó que en capó, capar 1a font: s. XII
    verb transitiu
  1. Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya.
  2. Ferir amb contusió, macar. La pedregada ha capolat la fruita.
  3. figuradament Fatigar fortament. Una feina tan dura capola.

■ capolar

verb transitiu Tallar en trossos petits Capolar la carn Capolar llenya Ferir amb contusió, macar La pedregada ha capolat la fruita figuradament Fatigar fortament Una feina tan dura capola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capolat
| capolada

■ capolat
| capolada

adjectiu Tallat en trossos petits masculí Guisat de carn capolada amb cansalada, verdura, alls, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capoll</title>

Etimologia: segurament d’un ll. vg. *cappullus, íd., creuament de cappellus ‘capell’ i cucullus ‘caputxó’ 1a font: 1466
    masculí
    1. botànica Poncella.
    2. botànica Clofolla o epicarpi del gra de blat i d’altres cereals.
    3. anatomia animal Prepuci.
    4. zoologia Embolcall protector de natura sedosa que fabriquen les erugues de molts lepidòpters dins el qual tenen lloc els darrers estadis de la metamorfosi abans de passar a l’estat de crisàlide.
    5. zoologia Sac sedós en el qual les aranyes guarden els ous, que duen sovint adherit a l’abdomen.
    1. Petit sortint cilíndric d’una baldufa en l’extrem oposat a la punta, on hom subjecta el cap del cordill emprat per a fer-la ballar.
    2. botànica Peduncle (cua) d’un fruit. Capoll de pera, de cirera. Fruita de llarg capoll. Llevar els capolls d’una fruita.

■ capoll

masculí botànica Poncella botànica Clofolla o epicarpi del gra de blat i d’altres cereals anatomia animal Prepuci zoologia Embolcall protector de natura sedosa que fabriquen les erugues de molts lepidòpters dins el qual tenen lloc els darrers estadis de la metamorfosi abans de passar a l’estat de crisàlide zoologia Sac sedós en el qual les aranyes guarden els ous, que duen sovint adherit a l’abdomen Petit sortint cilíndric d’una baldufa en l’extrem oposat a la punta, on hom subjecta el cap del cordill emprat per a fer-la ballar botànica Peduncle cua d’un fruit Capoll de pera, de cirera Fruita…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caponada

■ caponada

femení Acció de caponar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caponar

■ caponar

verb transitiu Fer capó, castrar, un pollastre En l’aviram, cobrir el mascle la femella Coronar un arbre Precedir la germana petita a la més gran en el casament La més petita ha caponat la pubilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caponat

■ caponat

masculí avicultura capó 1 Eunuc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caponera

■ caponera

femení Gàbia de fusta on són engreixats els capons tàctica Galeria construïda en el vall d’una fortificació per a impedir el pas del vall amb un foc de flanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capoquer

■ capoquer

masculí botànica Arbre de la família de les bombacàcies Ceiba pentandra , el fruit del qual forneix el capoc i de les llavors del qual hom extreu un oli que té aplicació en la fabricació de sabons i en alimentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caporal
| caporala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caporal</title>

Etimologia: de l’it. caporale, der. de capo ‘cap’ 1a font: 1462
    masculí i femení
    1. El qui fa de cap d’una colla, d’un escamot, etc.
    2. història En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria.
  2. organització militar
    1. El qui té el grau menys elevat en la jerarquia militar.
    2. caporal primer El qui ocupa el grau intermedi entre el caporal i el sergent.

■ caporal
| caporala

masculí i femení El qui fa de cap d’una colla, d’un escamot, etc història En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria organització militar El qui té el grau menys elevat en la jerarquia militar caporal primer El qui ocupa el grau intermedi entre el caporal i el sergent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capot</title>

Etimologia: probablement del cast. i port. capote, íd., peça pròpia de mariners del temps de les grans navegacions; en el joc de cartes prové del fr. faire capot 1a font: c. 1560
    masculí
  1. indumentària Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. Capot de pastor.
  2. fer (o donar) capot jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, guanyar un jugador totes les bases (o un nombre determinat de bases al final del joc).

■ capot

masculí indumentària Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa Capot de pastor fer o donar capot jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, guanyar un jugador totes les bases o un nombre determinat de bases al final del joc
Informació complementària
Traducció