Es mostren 88939 resultats

■ captaire

■ captaire

masculí i femení Persona que viu habitualment de captar 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

captan

captan

masculí química orgànica i fitopatologia captà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">captar</title>

Homòfon: captà
Compareu: acaptar, copsar 3
Etimologia: del ll. captare ‘cercar i trobar’, der. freqüentatiu del ll. capĕre, captum ‘agafar’, a través d’una evolució cattare i d’una reconstrucció cap(i)tare, per influx de cap(i)talis, captale 1a font: s. XIV
    verb
  1. intransitiu
    1. Demanar almoina. Captar de porta en porta.
    2. Fer una capta 2.
  2. pronominal Obtenir, guanyar-se amb suavitat alguna cosa. Captar-se la benevolència, l’atenció, de l’auditori.
  3. transitiu Fer derivar, atreure’s, (alguna cosa) per tal de gaudir-la o fer-ne ús particular. Captar les aigües d’una deu. Captar l’energia solar.
  4. transitiu
    1. Rebre (un senyal emès per una estació transmissora). Em costa de captar emissores italianes.
    2. per extensió Rebre (un senyal òptic, acústic, etc.).

■ captar

verb intransitiu Demanar almoina Captar de porta en porta Fer una capta 2 pronominal Obtenir, guanyar-se amb suavitat alguna cosa Captar-se la benevolència, l’atenció, de l’auditori transitiu Fer derivar, atreure’s, alguna cosa per tal de gaudir-la o fer-ne ús particular Captar les aigües d’una deu Captar l’energia solar transitiu Rebre un senyal emès per una estació transmissora Em costa de captar emissores italianes per extensió Rebre un senyal òptic, acústic, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captard

■ captard

masculí Capvespre, capvesprada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captener

■ captener

masculí antigament capteniment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capteniment

■ capteniment

masculí Manera de captenir-se, comportament conducta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captenir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">captenir-se</title>

Etimologia: de cap1 i tenir
    verb pronominal
  1. Obrar de tal o tal manera en determinades circumstàncies o envers una persona o una cosa determinades. Es captingué com un mal educat. Cal captenir-se correctament envers tothom.
  2. captenir-se de (algú o alguna cosa) Tractar-los de tal o tal manera. El seu germà es captenia molt bé de mi.

■ captenir-se

verb pronominal Obrar de tal o tal manera en determinades circumstàncies o envers una persona o una cosa determinades Es captingué com un mal educat Cal captenir-se correctament envers tothom captenir-se de algú o alguna cosa Tractar-los de tal o tal manera El seu germà es captenia molt bé de mi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capteny

■ capteny

masculí antigament Capteniment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capterrera

■ capterrera

femení Bardissa que hom assegura amb terra o amb pedres damunt les parets dels corrals, els horts, etc, per a llur conservació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capterrerar

■ capterrerar

verb transitiu Capçar una paret fent-hi capterrera
Informació complementària
Traducció