Es mostren 88940 resultats

■ capterrerar

■ capterrerar

verb transitiu Capçar una paret fent-hi capterrera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capterrerer

■ capterrerer

masculí Cadascun dels rocs grossos amb què hom capterrera una paret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captindre’s

■ captindre’s

verb pronominal Captenir-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captinença

■ captinença

femení Capteniment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captinyós

■ captinyós

masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels escorpènids Scorpaena notata , semblant a la polla, però més petit, anomenat també rasclot, ullot i escórpora de fang
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captiri

■ captiri

masculí Acapte Bacina d’acaptar, en què generalment hi ha la imatge del sant per al culte del qual hom acapta capta 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captiu
| captiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">captiu</title>

Partició sil·làbica: cap_tiu
Etimologia: del ll. captīvus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Caigut en poder d’algú que el priva de llibertat. El batalló sencer fou fet captiu.
    2. adjectiu figuradament Voluntat captiva.
    3. masculí i femení Persona captiva.
  2. globus captiu Globus que, retingut per un cable, no pot elevar-se més enllà d’una certa altura.

■ captiu
| captiva

adjectiu Caigut en poder d’algú que el priva de llibertat El batalló sencer fou fet captiu adjectiu figuradament Voluntat captiva masculí i femení Persona captiva globus captiu Globus que, retingut per un cable, no pot elevar-se més enllà d’una certa altura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captivador
| captivadora

■ captivador
| captivadora

adjectiu Que captiva, seductor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captivar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">captivar</title>

Etimologia: del ll. td. captivare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Agafar o retenir captiu.
  2. figuradament Adquirir o tenir un fort ascendent sobre un altre, especialment per algun atractiu. La seva eloqüència ha captivat l’auditori. Captivar els cors.

■ captivar

verb transitiu Agafar o retenir captiu figuradament Adquirir o tenir un fort ascendent sobre un altre, especialment per algun atractiu La seva eloqüència ha captivat l’auditori Captivar els cors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ captiveri

■ captiveri

masculí Captivitat
Traducció