Es mostren 88939 resultats

■ caquetó

■ caquetó

masculí ornitologia Martinet menut v martinet 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caquèxia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caquèxia</title>

Partició sil·làbica: ca_què_xi_a
Etimologia: del ll. cachexĭa, i aquest, del gr. kakhexía ‘mala constitució física’ 1a font: 1460
femení patologia Alteració profunda de l’organisme que apareix en la fase final de certes malalties, caracteritzada per un amagriment intens, astènia, anèmia i pell seca, rugosa i de color groguenc.

■ caquèxia

femení patologia Alteració profunda de l’organisme que apareix en la fase final de certes malalties, caracteritzada per un amagriment intens, astènia, anèmia i pell seca, rugosa i de color groguenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caqui1

■ caqui1

adjectiu invariable De color d’oli agrisat masculí Color caqui masculí indústria tèxtil Teixit de cotó o de llana de color caqui, emprat per a la confecció d’uniformes militars Vegeu també caqui 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caqui2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caqui</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del nom científic Diospiros kaki, donat per Linné, amb el segon element d’origen japonès 1a font: s. XX
    masculí botànica i fructicultura
  1. Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies (Diospyros kaki), de capçada arrodonida, de flors groguenques i de fruit comestible d’un groc vermellós i de polpa mucilaginosa de color taronja.
  2. Fruit del caqui.



    3. Vegeu també:
    caqui1

■ caqui2

masculí botànica i fructicultura Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies Diospyros kaki , de capçada arrodonida, de flors groguenques i de fruit comestible d’un groc vermellós i de polpa mucilaginosa de color taronja Fruit del caqui Vegeu també caqui 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caquier

■ caquier

masculí botànica i fructicultura caqui 2 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ car1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">car</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del b. gr. károion, íd., possible alteració del gr. kéraia ‘banya, antena’ 1a font: 1467
    masculí marina, marítim
  1. Peça inferior i més gruixuda de les dues que componen l’antena, que mira cap a proa.
  2. car de fora En una embarcació llatina (navegant a la bona), expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra.
  3. car de terra Expressió similar a la de car de fora, però que indica que el vent ve de mar.



    4. Vegeu també:
    car2
    car3

■ car1

masculí marina, marítim Peça inferior i més gruixuda de les dues que componen l’antena, que mira cap a proa car de fora En una embarcació llatina navegant a la bona, expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra car de terra Expressió similar a la de car de fora , però que indica que el vent ve de mar Vegeu també car 2 car 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ car2

■ car2

conjunció arcaisme Introdueix una proposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la proposició anterior No refusem el seu ajut, car, altrament, s’ofendria Vegeu també car 1 car 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ car3
| cara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">car</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. carus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Que inspira una gran tendresa, un gran afecte. El meu car amic. La nostra cara pàtria. Més car que la vida.
    2. tenir car Cartenir, prear.
  2. adjectiu
    1. Que té un preu elevat.
    2. per extensió Una botiga cara. Avui la vida és molt cara.
    3. ésser car de veure figuradament No deixar-se veure algú sinó de tard en tard.
  3. adverbi
    1. A un preu elevat. Comprar, pagar, vendre, car.
    2. costar car Pagar molt per alguna cosa.
    3. costar car figuradament Sortir perjudicat; pagar car.
    4. pagar (o comprar) car (una feta) figuradament Rebre’n un gros perjudici, un dany.



    4. Vegeu també:
    car1
    car2

■ car3
| cara

adjectiu Que inspira una gran tendresa, un gran afecte El meu car amic La nostra cara pàtria Més car que la vida tenir car Cartenir, prear adjectiu Que té un preu elevat per extensió Una botiga cara Avui la vida és molt cara ésser car de veure figuradament No deixar-se veure algú sinó de tard en tard adverbi A un preu elevat Comprar, pagar, vendre, car costar car Pagar molt per alguna cosa costar car figuradament Sortir perjudicat pagar car pagar o comprar car una feta figuradament Rebre’n un gros perjudici, un dany Vegeu també car 1 car 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carà

carà

masculí química orgànica Terpè bicíclic saturat de fórmula C 1 0 H 1 8
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cara1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cara</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. kára ‘cap’, passat al ll. vg. amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al gr 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Part anterior del cap de l’home.
    2. per extensió Part anterior del cap d’alguns animals.
    3. caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya.
    4. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara figuradament Fer violentament retret (d’alguna cosa) a algú.
    5. escopir a la cara figuradament Manifestar (a algú) el més gran menyspreu.
    6. fer una cara nova figuradament Copejar, colpir (algú), apallissar-lo.
    7. negar la cara figuradament Negar la salutació (a algú).
    8. no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera (a algú).
    9. no saber on té la cara figuradament Ésser (algú) molt ignorant en la seva professió.
    10. no tenir cara per a senyar-se figuradament Tenir la cara molt petita.
    11. passar la mà per la cara figuradament Avantatjar (algú).
    12. rentar la cara figuradament Adular (algú).
    13. rompre’s la cara figuradament Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
    14. sense mirar cara ni ulls figuradament Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
    15. tenir cara i ulls figuradament Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).
    16. veure’s les cares figuradament Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
    1. Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
    2. figuradament Fer bona cara a tothom. Amb quina cara faré això? Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya.
    3. fer cara estirada (o llarga) figuradament Tenir un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
    4. fer dues cares figuradament Tractar d’acontentar alhora les parts contràries.
    5. fer per la bona cara de (altri) figuradament Fer (alguna cosa) a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
    6. fer per la seva bona cara figuradament Fer (alguna cosa) a algú no pels seus mèrits.
    7. mudar (o trasmudar) la cara figuradament Canviar l’expressió de la fesomia després d’una malaltia, per un accident o afecte.
    8. pagar amb la cara figuradament Revelar la cara el que (algú) és.
    9. portar escrit a la cara figuradament No poder amagar o dissimular (alguna cosa).
    10. tenir (o fer) cara de bon any figuradament Tenir l’aspecte sa, robust.
    11. tenir (o fer) cara de jutge (o de pocs amics, o de tres déus) figuradament Tenir un aspecte desagradable, de persona de mal tractar.
    12. tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) figuradament Revelar un pesar, un geni malenconiós.
    13. tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) figuradament Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.
    14. tenir (o fer) cara de pasqua figuradament Revelar satisfacció.
    15. tenir (o fer) cara de pomes agres figuradament Tenir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat.
    16. tenir cara d’ovella i urpes de llop figuradament Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers.
    17. tenir la cara gruixuda figuradament No immutar-se per cap retret.
    1. Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.
    2. a la cara de locució prepositiva figuradament Davant de, en presència d’algú. Dir, fer, alguna cosa a la cara d’algú.
    3. cara a cara (o cara per cara) locució adverbial figuradament Manifestament, l’un enfront de l’altre.
    4. de cara a locució prepositiva Cap a un temps futur. Anem de cara al bon temps. He començat a buscar feina de cara a l’estiu.
    5. de cara a locució prepositiva En allò que concerneix algú o alguna cosa. De cara als seus superiors era un treballador excel·lent.
    6. de cara a locució prepositiva Pensant en, amb vista a, per a. Fan tot això de cara a les eleccions. Una persona responsable actua de cara al futur.
    7. donar (o mostrar, o treure) la cara figuradament Respondre (per algú), sortir en defensa seva.
    8. donar (o treure) la cara (en un afer) figuradament Presentar-s’hi com a interessat.
    9. fer (o plantar) cara figuradament Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una persona o una cosa).
    10. girar cara figuradament Fugir.
    11. mirar de cara figuradament Observar a fons, considerar (algú) per conèixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
    1. Part anterior d’una cosa.
    2. cara d’una medalla Anvers d’una medalla.
    3. cara d’una moneda numismàtica Anvers d’una moneda, que porta generalment el cap o la cara d’una divinitat, d’un rei o d’un personatge, al·legòrics o reals, d’on li ve el nom.
    4. cara d’una pell (o d’un drap) Endret d’una pell, d’un drap.
    5. cara d’un edifici Façana.
    6. cara polar electrotècnia En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant l’entreferro.
    7. fer cara a figuradament Estar (un edifici) davant d’un altre. El palau de l’Ajuntament fa cara al de la Generalitat.
    8. fer la cara figuradament Rentar, polir o endreçar (alguna cosa).
  5. per extensió
    1. Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua.
    2. posar a cara figuradament Posar una cosa de manera que les seves cares restin en un mateix pla que les d’una altra.
  6. figuradament Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.
    1. Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix.
    2. geometria En un angle díedre, cadascun dels plans que el delimiten.
    3. a cara o creu Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
    4. a cara o creu figuradament Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.
    5. cara bona indústria tèxtil Endret.
    6. cara dolenta indústria tèxtil Revés.
    7. cara externa (o exterior) botànica Revers de la fulla.
    8. cara interna (o interior) botànica Anvers de la fulla.
    9. cara o creu Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.



    8. Vegeu també:
    cara2

■ cara1

femení anatomia animal Part anterior del cap de l’home per extensió Part anterior del cap d’alguns animals caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya clavar o tirar , o fer petar per la cara figuradament Fer violentament retret d’alguna cosa a algú escopir a la cara figuradament Manifestar a algú el més gran menyspreu fer una cara nova figuradament Copejar, colpir algú, apallissar-lo negar la cara figuradament Negar la salutació a algú no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera a algú no saber on té la cara figuradament Ésser algú molt ignorant en la seva…
Informació complementària
Traducció