Es mostren 88939 resultats

■ caracterològic
| caracterològica

■ caracterològic
| caracterològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la caracterologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caracul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caracul</title>

Etimologia: del nom d’origen turc del llac Kara-Kul, a la regió històrica del Turquestan, d’on prové aquesta raça ovina, productora de la famosa pell d’astracan
    ramaderia
  1. adjectiu Dit de la raça ovina del tipus asiàtic procedent del Turquestan.
  2. masculí i femení Marrà o ovella de la raça caracul.

■ caracul

ramaderia adjectiu Dit de la raça ovina del tipus asiàtic procedent del Turquestan masculí i femení Marrà o ovella de la raça caracul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

caradocià
| caradociana


<title type="display">caradocià</title>

Partició sil·làbica: ca_ra_do_ci_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al caradocià.
  2. masculí Estatge de l’ordovicià, situat sobre el llandeilià i sota l’ashgil·lià.

caradocià
| caradociana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al caradocià masculí Estatge de l’ordovicià, situat sobre el llandeilià i sota l’ashgillià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caràdrids

■ caràdrids

masculí ornitologia plural Família de caradriformes integrada per ocells limícoles de dimensions mitjanes amb les potes llargues i primes i el bec curt, recte i punxegut singular Ocell de la família dels caràdrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caradriformes

■ caradriformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells de potes generalment llargues que habiten en ambients humits, als maresmes i a les vores dels rius i de la mar singular Ocell de l’ordre dels caradriformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carafeixar

■ carafeixar

verb transitiu antigament Fendre, trencar, consentir una cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carafresc
| carafresca

■ carafresc
| carafresca

adjectiu Que té la cara fresca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caragana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caragana</title>

Etimologia: probablement mot turc afí al kirguís karaghan, íd.
femení botànica i jardineria Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis de la família de les papilionàcies (Caragana sp), de fulles paripinnades i de flors generalment grogues, conreats com a ornamentals per a fer tanques.

■ caragana

femení botànica i jardineria Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis de la família de les papilionàcies Caragana sp , de fulles paripinnades i de flors generalment grogues, conreats com a ornamentals per a fer tanques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caragirar

■ caragirar

verb transitiu Fer canviar d’idea a algú pronominal Canviar d’idea, trencar la paraula donada, renegar un partit, girar-se contra algú amb qui hom estava en bones relacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caragirat
| caragirada

■ caragirat
| caragirada

adjectiu Traïdor adjectiu Fals, hipòcrita adjectiu indústria tèxtil Dit dels dibuixos combinats a retorn masculí botànica Fesolet
Informació complementària
Traducció