Es mostren 88940 resultats

■ carbonet

■ carbonet

masculí Carbó menut Branquilló de romaní, d’avellaner, etc, carbonitzat, que forma una mena de llapis per a dibuixar al carbó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carboni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carboni</title>

Etimologia: neologisme científic format sobre carbo, -ōnis
    masculí
  1. [símbol C] química i biologia Element no-metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de nombre atòmic 6.
  2. carboni 14 química Núclid radioactiu natural del carboni, de nombre de massa atòmica 14, d’una vida mitjana de 5 580 anys.
  3. carboni asimètric química orgànica Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents.
  4. cicle del carboni biologia
    1. Conjunt d’estadis pels quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
    2. Conjunt de processos bioquímics portats a terme pels organismes fotosintètics durant la fase fosca de la fotosíntesi.
  5. diòxid de carboni química inorgànica Gas incolor d’olor picant i de gust àcid producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen, anomenat també anhídrid carbònic o gas carbònic.
  6. fibra de carboni tecnologia i química orgànica Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
  7. monòxid de carboni química inorgànica Gas incolor, tòxic, de fórmula CO, resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen.
  8. oxiclorur de carboni química Fosgen.
  9. òxid de carboni química inorgànica Monòxid de carboni.

■ carboni

masculí símbol C química i biologia Element no-metàllic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de nombre atòmic 6 carboni 14 química Núclid radioactiu natural del carboni, de nombre de massa atòmica 14, d’una vida mitjana de 5 580 anys carboni asimètric química orgànica Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents cicle del carboni biologia Conjunt d’estadis pels quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius Conjunt de processos bioquímics portats a terme pels organismes fotosintètics durant la fase fosca de la fotosíntesi…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carboni-

■ carboni-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis , que significa ‘carbó’ ‘carboni’ Ex carbonífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbònic
| carbònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbònic</title>

Etimologia: de carboni
    adjectiu
  1. química
    1. Pertanyent al carboni.
    2. Que conté carboni.
  2. química inorgànica
    1. Pertanyent al diòxid de carboni.
    2. Que conté diòxid de carboni. Aigua carbònica.
  3. anhídrid carbònic química inorgànica Diòxid de carboni.
  4. gas carbònic química inorgànica Diòxid de carboni.
  5. neu carbònica Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni, anomenada també glaç sec, obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca.

■ carbònic
| carbònica

adjectiu química Pertanyent al carboni Que conté carboni química inorgànica Pertanyent al diòxid de carboni Que conté diòxid de carboni Aigua carbònica anhídrid carbònic química inorgànica Diòxid de carboni gas carbònic química inorgànica Diòxid de carboni neu carbònica Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni, anomenada també glaç sec, obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonífer
| carbonífera

■ carbonífer
| carbonífera

adjectiu Dit del terreny que conté carbó mineral estratigrafia masculí Cinquè període geològic de l’era primària, comprès entre el devonià i el permià adjectiu Relatiu o pertanyent al carbonífer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbonil</title>

    masculí
  1. química inorgànica
    1. Radical bivalent positiu >C═O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
    2. Segons la nomenclatura sistemàtica, nom que rep el monòxid de carboni quan forma part d’un complex com a lligand.
  2. química orgànica Grup de fórmula >C═O, característic dels aldehids i de les cetones.

■ carbonil

masculí química inorgànica Radical bivalent positiu >C═O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH Segons la nomenclatura sistemàtica, nom que rep el monòxid de carboni quan forma part d’un complex com a lligand química orgànica Grup de fórmula >C═O, característic dels aldehids i de les cetones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbonilació

carbonilació

femení química orgànica Reacció per la qual és introduït un grup carbonil >C═O dins una molècula orgànica
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbonilat

carbonilat

masculí química inorgànica Ió derivat d’un carbonil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonílic
| carbonílica

■ carbonílic
| carbonílica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al grup carbonil o als composts que el contenen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbonissa</title>

Etimologia: de carbó 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Pols de carbó, terregada.
  2. motors Mena de crosta negrosa adherida a les parets de la cambra de combustió produïda pel fum de la benzina i de l’oli incompletament cremats i per la pols que entra amb l’aire a través del carburador.

■ carbonissa

femení Pols de carbó, terregada motors Mena de crosta negrosa adherida a les parets de la cambra de combustió produïda pel fum de la benzina i de l’oli incompletament cremats i per la pols que entra amb l’aire a través del carburador
Informació complementària
Traducció