Es mostren 88940 resultats

card.

card.

abreviatura catolicisme cardenal 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ card


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">card</title>

Homòfon: kart
Etimologia: del ll. cardus, -ūs, íd. 1a font: 1322
    masculí botànica
  1. Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies de fulles, de tija i de capítols generalment espinosos.
  2. Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Cynara cardunculus), semblant a la carxofera, de tija erecta, de fulles grosses i de flors purpúries, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses; les espècies silvestres, ruderals, són anomenades card bord o card formatger o card coler, per tal com havien estat emprades per a formatjar.
  3. card beneit (o sant) Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Cnicus benedictus), de fulles d’un color verd pàl·lid i de flors grogues disposades en capítols grossos.
  4. card blanc (o calapeter, o tromper) Calcida blanca.
  5. card caderner Carlina.
  6. card cigrell Carlina corimbosa.
  7. card d’ase Nom amb què hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes, de fulles sinuades i de flors tubulars reunides en capítols solitaris o en corimbe.
  8. card de moro Vegetal herbaci biennal o perenne de la família de les compostes (Scolymus hispanicus), de tija blanquinosa i de flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars.
  9. card d’eriçó (o eriçat) Card tucà.
  10. card fuell Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Carthamus lanatus), de fulles espinoses, coriàcies, i flors grogues, que creix en llocs secs de les contrades mediterrànies.
  11. card estrellat
    1. Obriülls.
    2. Espina-xoca.
  12. card girgoler Panical.
  13. card marià (o gallofer, o burral) Planta biennal de la família de les compostes (Silybum marianum), de fulles d’un color verd pàl·lid i de flors purpurines agrupades en capítols terminals grossos.
  14. card tucà Planta herbàcia de la família de les compostes (Echinops sphaerocephalus), de tija dreta, de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols amb flors d’un color blau clar.

■ card

masculí botànica Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies de fulles, de tija i de capítols generalment espinosos Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Cynara cardunculus , semblant a la carxofera, de tija erecta, de fulles grosses i de flors purpúries, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses les espècies silvestres, ruderals, són anomenades card bord o card formatger o card coler , per tal com havien estat emprades per a formatjar card beneit o sant Planta herbàcia anual de la família de les compostes Cnicus benedictus , de fulles d’un color verd…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carda</title>

Etimologia: de cardar 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. indústria tèxtil
    1. Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits.
    2. Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro.
    3. Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc., que té per finalitat de desagregar i fer paral·leles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades.
  2. oficis manuals Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.

■ carda

femení indústria tèxtil Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc, que té per finalitat de desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades oficis manuals Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardada

■ cardada

femení Acció de cardar indústria tèxtil Quantitat de matèria que hom posa a la carda d’una vegada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardador
| cardadora

■ cardador
| cardadora

masculí i femení indústria tèxtil Obrer encarregat de l’operació de cardar o del funcionament de les cardes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cardaire</title>

Partició sil·làbica: car_dai_re
Etimologia: de cardar
masculí ictiologia Peix selaci del subordre dels batoïdeus (Raja alba), conegut també amb els noms d’escrita blanca i rajada blanca, de rostre llarg i punxegut i de cos aplatat en forma de disc romboidal.

■ cardaire

masculí ictiologia Peix selaci del subordre dels batoïdeus Raja alba , conegut també amb els noms d’ escrita blanca i rajada blanca , de rostre llarg i punxegut i de cos aplatat en forma de disc romboidal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardalloba

■ cardalloba

femení botànica Bufassa
Gran Diccionari de la llengua catalana

cardamina


<title type="display">cardamina</title>

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes (Cardamine sp), de fulles generalment pinnatisectes, de flors blanques o purpúries i de fruits en síliqua.

cardamina

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes Cardamine sp , de fulles generalment pinnatisectes, de flors blanques o purpúries i de fruits en síliqua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardamom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cardamom</title>

Etimologia: del ll. cardamōmum, -i, íd., i aquest del gr. kardámōmon 1a font: 1271
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia perenne de la família de les zingiberàcies (Elettaria cardamomum), de flors blanques agrupades en espigues llargament pedunculades i de fruits en càpsula amb tres rengles de llavors.
  2. Llavor del cardamom, emprada com a espècia, en pols o en forma d'oli, per a salses, pastisseria, etc., i en perfumeria.

■ cardamom

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les zingiberàcies Elettaria cardamomum , de flors blanques agrupades en espigues llargament pedunculades i de fruits en càpsula amb tres rengles de llavors Llavor del cardamom, emprada com a espècia, en pols o en forma d'oli, per a salses, pastisseria, etc, i en perfumeria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardar

■ cardar

verb transitiu indústria tèxtil Pentinar la llana, el cotó, etc amb la carda per poder-la filar millor perxar 1 vulgarment intransitiu Fer l’acte sexual transitiu , intransitiu i pronominal Fotre
Informació complementària
Traducció