Es mostren 88940 resultats

careta2

careta2

femení zoologia Tortuga careta Vegeu també careta 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

càreu


<title type="display">càreu</title>

Partició sil·làbica: cà_reu
masculí marina, marítim Embarcació de rem, allargada i d’escassa obra morta, sense coberta, corredors ni aparell, emprada des del segle XIV fins al segle XX.

càreu

masculí marina, marítim Embarcació de rem, allargada i d’escassa obra morta, sense coberta, corredors ni aparell, emprada des del segle XIV fins al segle XX
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càrex

■ càrex

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ciperàcies Carex sp , de fulles linears i de flors sense periant agrupades en espigues o panícules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carga</title>

Etimologia: de càrrega 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. metrologia
    1. Mesura de capacitat per a vi, dividida en quatre barralons o aimines i en 128 porrons (121,60 litres).
    2. Mesura de pes per a àrids, carbó, fusta, etc., dividida en tres quintars (de 120 a 126 kg, segons les comarques).
  2. agricultura Quantitat de raïm que hom posa dins les portadores, que equival generalment a dotze roves.

■ carga

femení metrologia Mesura de capacitat per a vi, dividida en quatre barralons o aimines i en 128 porrons 121,60 litres Mesura de pes per a àrids, carbó, fusta, etc, dividida en tres quintars de 120 a 126 kg, segons les comarques agricultura Quantitat de raïm que hom posa dins les portadores, que equival generalment a dotze roves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cargol</title>

Etimologia: de caragol
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom donat a tots els mol·luscs gastròpodes proveïts de closca.
    2. Nom donat a molts gastròpodes pertanyents a la subclasse dels pulmonats, especialment als del gènere Helix.
    3. Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats (Helix sp), amb el cap proveït de quatre tentacles i la conquilla helicoidal, que comprèn el cargol de les vinyes o vinyal (H. alonensis), el cargol sapenc (H. aspersa), el cargol jueu (H. candidissima), el cargol moro (H. lactea), el cargol de camp (H. nemoralis) i el cargol bover (H. pomatia).
    4. cargol bota Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Dolium galea), de conquilla oval i de mida mitjana o grossa.
    5. cargol cònic Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Caliostoma zizyphinus), de conquilla cònica, de base ampla i de poca altura, de colors molt vistosos.
    6. cargol de mar Nom donat als mol·luscs gastròpodes que pertanyen a les subclasses dels prosobranquis i dels opistobranquis.
    7. cargol punxenc Corn amb pues.
    8. cargol vermiforme Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Vermetus gigas), de conquilla allargada en forma d’una espiral desenvolupada.
  2. Closca de cargol.
    1. Cos flexible que forma espiral. Un cargol de cabells, de fil.
    2. cargols de fuster Encenalls.
    1. Massa fluida que es mou en espiral. Un cargol de vent.
    2. Xuclador, bullidor.
    1. Moviment circular repetit en la mateixa direcció.
    2. especialment Desfilada de persones, d’animals o de vehicles en sentit circular.
  6. anatomia animal Conducte de l’orella interna, anomenat també còclea, situat en el gruix de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.
    1. tecnologia Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.
    2. cargol d’Arquimedes manutenció, emmagatzematge Transportador helicoidal.
    3. cargol micromètric metrologia Cargol d’ajust fi de què van proveïts molts instruments científics i de metrologia per a obtenir una mesura acurada d’un desplaçament longitudinal.
    1. tecnologia Nom de diferents òrgans o elements mecànics, de diferents instruments, etc., que tenen una forma semblant al cargol.
    2. cargol de banc oficis manuals Instrument per a immobilitzar una peça en el banc de treball, format per dues mandíbules, l’una fixa i l’altra desplaçable per l’acció d’un cargol sense fi.
    3. cargol de glaç esports Baga d’acer emprada com a estri de seguretat en escalades hivernals.
    4. cargol de mà ferreteria Instrument consistent en dues mandíbules unides per un extrem que poden ésser closes per mitjà d’un eix roscat.
    5. cargol d’estoc fusteria Petit cargol de banc emprat pels ebenistes per a prémer les peces d’elaboració difícil.
    6. cargol sense fi Mecanisme de transmissió de moviment que consisteix en un cargol que engrana en una roda dentada i que permet de transmetre un moviment de rotació en angle recte.
  9. indústria tèxtil
    1. Cadascuna de les politges fixes a l’arbre d’espirals de la selfactina que tenen les canals en forma de dues espirals còniques decreixents del centre als extrems.
    2. Cargolí.
  10. escala de cargol Escala en què les arestes dels graons són disposades segons un helicoide.

■ cargol

masculí zoologia Nom donat a tots els molluscs gastròpodes proveïts de closca Nom donat a molts gastròpodes pertanyents a la subclasse dels pulmonats, especialment als del gènere Helix Gènere de molluscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats Helix sp , amb el cap proveït de quatre tentacles i la conquilla helicoidal, que comprèn el cargol de les vinyes o vinyal H alonensis , el cargol sapenc H aspersa , el cargol jueu H candidissima , el cargol moro H lactea , el cargol de camp H nemoralis i el cargol bover H pomatia cargol bota Mollusc gastròpode marí de la subclasse dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cargola</title>

Etimologia: de caragola
    femení botànica
  1. Planta herbàcia perenne de la família de les geraniàcies (Erodium macradenum), amb rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i amb flors violàcies grosses, llargament pedunculades.
  2. cargola de Montserrat Planta herbàcia perenne de la família de les geraniàcies (Erodium rupestre), de fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, i de flors rosades.

■ cargola

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les geraniàcies Erodium macradenum , amb rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i amb flors violàcies grosses, llargament pedunculades cargola de Montserrat Planta herbàcia perenne de la família de les geraniàcies Erodium rupestre , de fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, i de flors rosades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cargolada</title>

Etimologia: de caragolada
    femení
  1. Acció de cargolar.
  2. gastronomia i etnografia Menjada de cargols fets a la graella i amanits amb sal i pebre, i oli o llard.
  3. indústria tèxtil Accident que consisteix a embolicar-se en el cilindre els cartons del dibuix d’una màquina jacquard.

■ cargolada

femení Acció de cargolar gastronomia i etnografia Menjada de cargols fets a la graella i amanits amb sal i pebre, i oli o llard indústria tèxtil Accident que consisteix a embolicar-se en el cilindre els cartons del dibuix d’una màquina jacquard
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargoladís
| cargoladissa

■ cargoladís
| cargoladissa

adjectiu Que té propensió a cargolar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolaire

■ cargolaire

masculí i femení Persona que aplega cargols o que en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cargolam

cargolam

masculí tecnologia Conjunt de cargols, femelles i altres elements d’unió mecànica