Es mostren 88940 resultats

■ cargolament

■ cargolament

masculí Acció de cargolar o de cargolar-se l’efecte patologia Còlic intestinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cargolar</title>

Etimologia: de caragolar
    verb
  1. transitiu Disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés. Cargolar una làmina. Cargolar un cigarret.
    1. transitiu Retòrcer (un objecte flexible) sobre ell mateix en espiral. Cargolar dos fils junts.
    2. pronominal Se li cargolen els cabells.
    3. pronominal hiperbòlicament Cargolar-se de riure. Cargolar-se de mal de ventre.
  3. transitiu Endinsar (un cargol) en un forat prement-lo alhora que hom li imprimeix un moviment de rotació al voltant de l’eix. Els cargols s’han afluixat amb tantes sacsejades: torna’ls a cargolar.
  4. cargolar renecs figuradament Renegar recalcant bé els mots o l’expressió.

■ cargolar

verb transitiu Disposar en forma de canó o rotlle un paper, una tela, etc envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés Cargolar una làmina Cargolar un cigarret transitiu Retòrcer un objecte flexible sobre ell mateix en espiral Cargolar dos fils junts pronominal Se li cargolen els cabells pronominal hiperbòlicament Cargolar-se de riure Cargolar-se de mal de ventre transitiu Endinsar un cargol en un forat prement-lo alhora que hom li imprimeix un moviment de rotació al voltant de l’eix Els cargols s’han afluixat amb tantes sacsejades torna’ls a cargolar cargolar renecs figuradament Renegar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolera

■ cargolera

femení Gàbia on hom guarda vius els cargols botànica Morella roquera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolet

■ cargolet

masculí ornitologia Moixó insectívor de la família dels troglodítids Troglodytes troglodytes , molt petit, de cos arrodonit, amb la cua curta i sovint dreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cargolí</title>

Etimologia: de caragolí
    masculí
  1. zoologia
    1. Cargol petit.
    2. cargolí comú Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Littorina littorea), semblant al cargolí negre, però més gros.
    3. cargolí de nacre Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Gibbula cineraria), del grup de les baldufes, de dimensions petites, amb la part interior de la conquilla molt nacrada.
    4. cargolí negre Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Littorina neritoides), de color fosc i de pocs mil·límetres de longitud.
  2. botànica Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Phaseolus caracalla), enfiladissa, de flors oloroses blanques o grogues, de llegums grossos i de llavors com mongetes globuloses i brunes.
  3. llar, assumptes domèstics Olla petita, topí.
  4. indústria tèxtil Tros de fil que es doblega i es retorç sobre si mateix en afluixar el fil.

■ cargolí

masculí zoologia Cargol petit cargolí comú Mollusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis Littorina littorea , semblant al cargolí negre, però més gros cargolí de nacre Mollusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis Gibbula cineraria , del grup de les baldufes, de dimensions petites, amb la part interior de la conquilla molt nacrada cargolí negre Mollusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis Littorina neritoides , de color fosc i de pocs millímetres de longitud botànica Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies Phaseolus caracalla ,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolina

■ cargolina

femení zoologia cargolí 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

cari
| cària


<title type="display">cari</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De la Cària (antiga regió de l’Àsia Menor) o del cari (llengua).
  2. masculí lingüística Llengua atribuïda al grup asiànic parlada antigament a la Cària.

cari
| cària

adjectiu i masculí i femení De la Cària antiga regió de l’Àsia Menor o del cari llengua masculí lingüística Llengua atribuïda al grup asiànic parlada antigament a la Cària
Gran Diccionari de la llengua catalana

cari-

cari-

Forma prefixada del mot grec káryon, -ou , que significa ‘pinyol’, emprada en el sentit de nucli cellular Ex cariopsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cària</title>

Partició sil·làbica: cà_ri_a
Etimologia: del gr. káryon, -ou ‘nou, fruit semblant a la nou per la forma o la duresa’
femení botànica Gènere d’arbres caducifolis de la família de les juglandàcies (Carya sp), d’escorça grisa, de fruit globulós, semblant a una nou, i de fusta dura, densa i resistent als xocs.

■ cària

femení botànica Gènere d’arbres caducifolis de la família de les juglandàcies Carya sp , d’escorça grisa, de fruit globulós, semblant a una nou, i de fusta dura, densa i resistent als xocs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cariàmids


<title type="display">cariàmids</title>

Partició sil·làbica: ca_ri_à_mids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells exòtics, propis de l’Amèrica del Sud, a la qual pertanyen la xunga i el sarià.
  2. singular Ocell de la família dels cariàmids.

cariàmids

masculí ornitologia plural Família d’ocells exòtics, propis de l’Amèrica del Sud, a la qual pertanyen la xunga i el sarià singular Ocell de la família dels cariàmids