Es mostren 88939 resultats

■ cariàtide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cariàtide</title>

Partició sil·làbica: ca_ri_à_ti_de
Etimologia: del ll. caryātis, -atĭdis, íd., i aquest del gr. karyãtis, -idos ‘dona de Kàryai, població de Lacònia amb un temple d’Àrtemis’ 1a font: 1575, DPou.
femení art Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica.

■ cariàtide

femení art Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carib


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carib</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als caribs o a llurs llengües.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i una part de les terres veïnes del continent.
  3. masculí lingüística Família de llengües parlades per tribus índies que s’estengueren fins a la costa nord-est del continent americà i les Antilles, el centre de dispersió de les quals fou la regió compresa entre la conca alta del riu Xingu i el riu Tapajos.

■ carib

adjectiu Relatiu o pertanyent als caribs o a llurs llengües masculí i femení etnologia Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i una part de les terres veïnes del continent masculí lingüística Família de llengües parlades per tribus índies que s’estengueren fins a la costa nord-est del continent americà i les Antilles, el centre de dispersió de les quals fou la regió compresa entre la conca alta del riu Xingu i el riu Tapajos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caribeny
| caribenya

■ caribeny
| caribenya

adjectiu Relatiu o pertanyent a la mar Carib o als territoris que l’envolten masculí i femení Individu de la regió del Carib
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caribú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caribú</title>

Etimologia: de l’algonquí del Canadà khalibu ‘esgarrapador’
masculí [plural caribús] zoologia Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids (Rangifer caribu), semblant al ren, però més robust i amb les banyes molt desenvolupades.

■ caribú

masculí plural caribús zoologia Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids Rangifer caribu , semblant al ren, però més robust i amb les banyes molt desenvolupades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

caricàcies


<title type="display">caricàcies</title>

Partició sil·làbica: ca_ri_cà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de parietals integrada per plantes arbòries de tronc suculent amb fulles grosses i palmades i de fruits en baia.
  2. singular Planta de la família de les caricàcies.

caricàcies

femení botànica plural Família de parietals integrada per plantes arbòries de tronc suculent amb fulles grosses i palmades i de fruits en baia singular Planta de la família de les caricàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caricatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caricatura</title>

Etimologia: de l’it. caricatura, íd., der. de caricare ‘carregar’, pel carregament de trets personals que fa una caricatura
    femení
  1. art Representació de persones, de fets, de costums o d’habituds socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
  2. figuradament Imitació no gens reeixida, ridícula, d’alguna cosa.

■ caricatura

femení art Representació de persones, de fets, de costums o d’habituds socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc figuradament Imitació no gens reeixida, ridícula, d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caricaturar

■ caricaturar

verb transitiu Fer la caricatura d’algú Havia caricaturat tots els professors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caricaturesc
| caricaturesca

■ caricaturesc
| caricaturesca

adjectiu Propi d’una caricatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caricaturista

■ caricaturista

masculí i femení Persona que fa caricatures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caricaturitzar

■ caricaturitzar

verb transitiu caricaturar
Informació complementària
Traducció