Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ embotzegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embotzegar-se</title>

Etimologia: de bot¹

verb pronominal Posar-se a fer el bot.

■ embotzegar-se

verb pronominal Posar-se a fer el bot

■ embromallar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embromallar-se</title>

Etimologia: de bromall

verb pronominal Cobrir-se el cel de petits núvols, com bromalls.

■ embromallar-se

verb pronominal Cobrir-se el cel de petits núvols, com bromalls

embromar-se

<title type="display">embromar-se</title>

Etimologia: v. embromar-se¹

verb pronominal patologia Refredar-se de nas.

embromar-se

verb pronominal patologia Refredar-se de nas

■ embroquerar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embroquerar-se</title>

Etimologia: de broquer

verb pronominal armament Cobrir-se amb el broquer.

■ embroquerar-se

verb pronominal armament Cobrir-se amb el broquer

■ emmainadar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmainadar-se</title>

Partició sil·làbica: em_mai_na_dar-se
Etimologia: de mainada

verb pronominal Tenir fills.

■ emmainadar-se

verb pronominal Tenir fills

■ emmalesar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalesar-se</title>

Etimologia: de malesa

verb pronominal Omplir-se de malesa. Un camí, un corriol, emmalesat.

■ emmalesar-se

verb pronominal Omplir-se de malesa Un camí, un corriol, emmalesat

■ emmalurar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalurar-se</title>

Etimologia: de malura

verb pronominal agricultura Emmalurir-se.

■ emmalurar-se

verb pronominal agricultura Emmalurir-se

■ emmalurir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalurir-se</title>

Etimologia: de malura

verb pronominal agricultura Agafar, les plantes, una malura.

■ emmalurir-se

verb pronominal agricultura Agafar, les plantes, una malura

■ emmarar-se¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de mar

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins.

Vegeu també:
emmarar-se²

■ emmarar-se¹

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins Vegeu també emmarar-se 2

■ emmarar-se²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de mare 1a font: s. XIX

verb pronominal Agafar excessiva afecció a la mare.

Vegeu també:
emmarar-se¹

■ emmarar-se²

verb pronominal Agafar excessiva afecció a la mare Vegeu també emmarar-se 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ embotzegar-se

■ embromallar-se

embromar-se

■ embroquerar-se

■ emmainadar-se

■ emmalesar-se

■ emmalurar-se

■ emmalurir-se

■ emmarar-se1

■ emmarar-se2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emmarar-se¹

■ emmarar-se²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia