Es mostren 88939 resultats

■ cariotipus

■ cariotipus

masculí genètica Cariotip
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carisma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carisma</title>

Etimologia: del ll. cristià charisma, del gr. khárisma, -atos ‘do’
    masculí
  1. cristianisme En llenguatge teològic, do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial.
  2. per extensió Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d’inspirar-los sense emprar la coacció ni els incentius materials, virtut de menar una munió de persones només per la força de la personalitat.

■ carisma

masculí cristianisme En llenguatge teològic, do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial per extensió Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d’inspirar-los sense emprar la coacció ni els incentius materials, virtut de menar una munió de persones només per la força de la personalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carismàtic
| carismàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carismàtic</title>

Etimologia: de carisma
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al carisma.
    2. Que té carisma. Un polític carismàtic.
    3. moviment carismàtic cristianisme Corrent espiritual que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives.
  2. masculí i femení cristianisme Membre d’un moviment carismàtic.

■ carismàtic
| carismàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al carisma Que té carisma Un polític carismàtic moviment carismàtic cristianisme Corrent espiritual que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives masculí i femení cristianisme Membre d’un moviment carismàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caritat</title>

Etimologia: del ll. carĭtas, -ātis ‘amor, estimació’, der. de carus 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
  1. cristianisme Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu.
    1. Amor compassiu al proïsme. Va demostrar molta caritat envers aquella família.
    2. Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. És molt dur: no té caritat.
  3. especialment
    1. Beneficència envers els pobres. Junta de caritat. Viure de caritats.
    2. Almoina. Fer caritat. Demanar caritat.
  4. filla de la caritat Membre d’una congregació religiosa femenina fundada al segle XVII per Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac.

■ caritat

femení cristianisme Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu Amor compassiu al proïsme Va demostrar molta caritat envers aquella família Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions És molt dur no té caritat especialment Beneficència envers els pobres Junta de caritat Viure de caritats Almoina Fer caritat Demanar caritat filla de la caritat Membre d’una congregació religiosa femenina fundada al segle XVII per Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritater

■ caritater

masculí història En una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc, el qui tenia a càrrec seu un hospici, obres de beneficència, etc, almoiner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritatiu
| caritativa

■ caritatiu
| caritativa

adjectiu Que té la virtut de la caritat Una persona caritativa Que procedeix de la virtut de la caritat Obra caritativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritativament

■ caritativament

adverbi D’una manera caritativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carlà

■ carlà

masculí història Castlà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carlania

■ carlania

femení història castlania
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carlet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carlet</title>

Etimologia: probablement del b. ll. cardētum ‘lloc de cards’ per la semblança que el poble pogué veure d’aquest bolet amb els cards, i amb una dissimilació de dentals
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus russula), comestible apreciat, de barret carnós i massís, viscós, de color de carn o purpuri i de cama robusta amb la base una mica afuada.
  2. Camperol.
  3. carlet blanc Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma acerbum), de barret de color de crema, de cama coberta de flocs a la part alta i de gust amargós i àcid.
  4. carlet vermell Carlet.

■ carlet

masculí botànica Bolet de la família de les higroforàcies Hygrophorus russula , comestible apreciat, de barret carnós i massís, viscós, de color de carn o purpuri i de cama robusta amb la base una mica afuada Camperol carlet blanc Bolet de la família de les tricolomatàcies Tricholoma acerbum , de barret de color de crema, de cama coberta de flocs a la part alta i de gust amargós i àcid carlet vermell Carlet
Traducció