Es mostren 88940 resultats

■ cariotip


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cariotip</title>

Partició sil·làbica: ca_ri_o_tip
    masculí genètica
  1. Descripció de la dotació cromosòmica mitòtica d’un organisme atenent al nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les cèl·lules, en què els cromosomes individuals s’agrupen per parelles amb els seus homòlegs i s’ordenen en funció de la seva mida.
  2. diagnosi Estudi practicat per tal d’obtenir microfotografies de tots i cadascun dels cromosomes d’una cèl·lula, ordenar-los i determinar-ne les característiques.

■ cariotip

masculí genètica Descripció de la dotació cromosòmica mitòtica d’un organisme atenent al nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les cèllules, en què els cromosomes individuals s’agrupen per parelles amb els seus homòlegs i s’ordenen en funció de la seva mida diagnosi Estudi practicat per tal d’obtenir microfotografies de tots i cadascun dels cromosomes d’una cèllula, ordenar-los i determinar-ne les característiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cariotipus

■ cariotipus

masculí genètica Cariotip
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carisma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carisma</title>

Etimologia: del ll. cristià charisma, del gr. khárisma, -atos ‘do’
    masculí
  1. cristianisme En llenguatge teològic, do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial.
  2. per extensió Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d’inspirar-los sense emprar la coacció ni els incentius materials, virtut de menar una munió de persones només per la força de la personalitat.

■ carisma

masculí cristianisme En llenguatge teològic, do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial per extensió Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d’inspirar-los sense emprar la coacció ni els incentius materials, virtut de menar una munió de persones només per la força de la personalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carismàtic
| carismàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carismàtic</title>

Etimologia: de carisma
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al carisma.
    2. Que té carisma. Un polític carismàtic.
    3. moviment carismàtic cristianisme Corrent espiritual que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives.
  2. masculí i femení cristianisme Membre d’un moviment carismàtic.

■ carismàtic
| carismàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al carisma Que té carisma Un polític carismàtic moviment carismàtic cristianisme Corrent espiritual que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives masculí i femení cristianisme Membre d’un moviment carismàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caritat</title>

Etimologia: del ll. carĭtas, -ātis ‘amor, estimació’, der. de carus 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
  1. cristianisme Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu.
    1. Amor compassiu al proïsme. Va demostrar molta caritat envers aquella família.
    2. Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. És molt dur: no té caritat.
  3. especialment
    1. Beneficència envers els pobres. Junta de caritat. Viure de caritats.
    2. Almoina. Fer caritat. Demanar caritat.
  4. filla de la caritat Membre d’una congregació religiosa femenina fundada al segle XVII per Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac.

■ caritat

femení cristianisme Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu Amor compassiu al proïsme Va demostrar molta caritat envers aquella família Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions És molt dur no té caritat especialment Beneficència envers els pobres Junta de caritat Viure de caritats Almoina Fer caritat Demanar caritat filla de la caritat Membre d’una congregació religiosa femenina fundada al segle XVII per Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritater

■ caritater

masculí història En una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc, el qui tenia a càrrec seu un hospici, obres de beneficència, etc, almoiner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritatiu
| caritativa

■ caritatiu
| caritativa

adjectiu Que té la virtut de la caritat Una persona caritativa Que procedeix de la virtut de la caritat Obra caritativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caritativament

■ caritativament

adverbi D’una manera caritativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carlà

■ carlà

masculí història Castlà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carlania

■ carlania

femení història Castlania