Es mostren 88939 resultats

■ carminat
| carminada

■ carminat
| carminada

adjectiu Que té el color del carmí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carminatiu
| carminativa

■ carminatiu
| carminativa

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que evita les flatositats gàstriques o intestinals o n’afavoreix l’expulsió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carmínic, àcid

■ carmínic, àcid

química orgànica Àcid antraquinoncarboxílic, colorant natural de fórmula C 2 2 H 2 0 O 1 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carn</title>

Etimologia: del ll. caro, carnis, íd. 1a font: s. XI
    femení
    1. Músculs del cos de l’home i dels animals (per oposició a ossos i pell), especialment quan no hi són incloses les vísceres. La ferida li travessa tota la carn.
    2. carn morta Carn que ha perdut la sensibilitat a causa d’una lesió, un cop, etc.
    3. carn viva En una ferida, una plaga, etc., carn que té sensibilitat. Li han fet una cura sobre la carn viva.
    4. en carn i ossos figuradament En persona.
    5. entre carn i pell Sota mateix de la pell.
    6. ésser carn i ungla figuradament Ésser inseparables (dues persones), pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona.
    7. no pesar-li (a algú) la carn figuradament Ésser magre (algú).
    8. perdre les carns figuradament Aflaquir-se.
    9. posar carn figuradament Engreixar-se.
    10. tenir molta (o poca) carn damunt figuradament Ésser gras (o magre).
  2. per extensió Aparença exterior del cos humà, especialment referint-se al color. Només porta una samarreta damunt la carn. Carns belles, blanques, fresques.
    1. Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
    2. carn capolada Carn crua d’un animal, trinxada i sense cap additiu.
    3. carn de pèl Carn del conill, de la llebre, etc.
    4. carn de ploma Carn dels ocells comestibles, com la gallina, l’ànec, etc.
    5. carn sense ossos Carn desossada.
    6. carn sense ossos figuradament Càrrec de molt rendiment i de poca feina.
    7. extret de carn Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix.
    8. fer carn Fer una presa els animals carnívors.
    9. posar tota la carn a la graella figuradament Arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.
  4. per analogia Polpa de certa fruita.
    1. La carn i certs productes dels quadrúpedes i els ocells (per oposició al peix, les verdures i els ous).
    2. especialment La carn de bou, de porc i de xai. Si no trobes carn, compra pollastre o conill.
    3. no ésser ni carn ni peix figuradament No tenir (algú) un caràcter ben determinat.
    1. El cos humà (per oposició a l’esperit), la natura corpòria. La resurrecció de la carn.
    2. ésser de carn (o de carn i ossos) Ésser humà, sensible al treball, als ultratges, etc.
    3. ésser un tros de carn batejada figuradament Ésser mancat d’enteniment o de caràcter.
    4. tornar a la terra la carn Morir.
  7. adoberia Cara de dins del cuir.
  8. cristianisme
    1. El cos humà com a seu de la concupiscència.
    2. per extensió La natura humana, feble i contingent (per oposició a esperit, a la natura divina o a la natura de l’home purificat per la gràcia).
  9. carn d’olla gastronomia Plat de carn bullida amb verdures i altres ingredients per a fer el brou de l’escudella.

■ carn

femení Músculs del cos de l’home i dels animals per oposició a ossos i pell, especialment quan no hi són incloses les vísceres La ferida li travessa tota la carn carn morta Carn que ha perdut la sensibilitat a causa d’una lesió, un cop, etc carn viva En una ferida, una plaga, etc, carn que té sensibilitat Li han fet una cura sobre la carn viva en carn i ossos figuradament En persona entre carn i pell Sota mateix de la pell ésser carn i ungla figuradament Ésser inseparables dues persones, pensar, obrar, etc, com si fossin una sola persona no pesar-li a algú la carn figuradament Ésser magre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carn-i-xulla


<title type="display">carn-i-xulla</title>

femení alimentació, indústries alimentàries Embotit propi de Menorca elaborat amb porc farcint un budell amb una barreja de carn magra capolada amb xulla feta bocinets, adobat tot amb sal i pebre coent.

carn-i-xulla

femení alimentació, indústries alimentàries Embotit propi de Menorca elaborat amb porc farcint un budell amb una barreja de carn magra capolada amb xulla feta bocinets, adobat tot amb sal i pebre coent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnació</title>

Partició sil·làbica: car_na_ci_ó
Etimologia: del ll. carnatio, -ōnis ‘bon estat del cos’
    femení
  1. Color de les carns d’una persona. Rosat de carnació.
  2. heràldica Esmalt neutre que representa el color natural del cos humà o de les seves parts.
  3. pintura En les representacions pictòriques o les talles policromades, color que imita les carns de les figures humanes.

■ carnació

femení Color de les carns d’una persona Rosat de carnació heràldica Esmalt neutre que representa el color natural del cos humà o de les seves parts pintura En les representacions pictòriques o les talles policromades, color que imita les carns de les figures humanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnada

■ carnada

femení cinegètica i pesca Esquer fet de carn per a pescar o per a caçar salvatgines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnadura

■ carnadura

femení Manera d’ésser la carn viva, especialment disposició atribuïda als teixits per a guarir les ferides Tenir bona, mala, carnadura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnal</title>

Etimologia: del ll. td. carnalis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu Pertanyent a la carn 6 i 8.
  2. adjectiu Procedent de la carn, luxuriós. Passions carnals. Unió carnal.
  3. adjectiu Lligat per un parentiu de consanguinitat. Oncle carnal.
  4. masculí antigament Temps de l’any que hom pot menjar carn, que no és quaresma.

■ carnal

adjectiu Pertanyent a la carn 6 i 8 adjectiu Procedent de la carn, luxuriós Passions carnals Unió carnal adjectiu Lligat per un parentiu de consanguinitat Oncle carnal masculí antigament Temps de l’any que hom pot menjar carn, que no és quaresma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnalatge

■ carnalatge

masculí antigament Carn feta trossos i salada que servia de provisió en les embarcacions Carnatge història A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials
Traducció