Es mostren 88939 resultats

■ carnalitat

■ carnalitat

femení Qualitat de carnal 2 Delit carnal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnal·lita

■ carnal·lita

femení mineralogia Clorur de magnesi i de potassi hidratats, mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnal·lític
| carnal·lítica

■ carnal·lític
| carnal·lítica

adjectiu mineralogia Que conté carnallita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnalment

■ carnalment

adverbi Segons la carn, d’una manera carnal Viure, pecar, carnalment Conèixer carnalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carnari


<title type="display">carnari</title>

Etimologia: del ll. carnarius, -a, -um ‘menjador de carn’
masculí ictiologia Nom donat a diferents peixos selacis pertanyents al subordre dels esquals.

carnari

masculí ictiologia Nom donat a diferents peixos selacis pertanyents al subordre dels esquals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnassa</title>

Etimologia: de carn 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Abundància de carn.
  2. adoberia Carn que hom separa del cuir en pèl en descarnar i que és aprofitada per a fabricar aiguacuit.
  3. botànica Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Pastinaca lucida), més o menys pubescent, de fulles gruixudes brillants i de flors petites grogues disposades en umbel·la.

■ carnassa

femení Abundància de carn adoberia Carn que hom separa del cuir en pèl en descarnar i que és aprofitada per a fabricar aiguacuit botànica Planta herbàcia biennal de la família de les umbellíferes Pastinaca lucida , més o menys pubescent, de fulles gruixudes brillants i de flors petites grogues disposades en umbella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnatge

■ carnatge

masculí Tota mena de carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa En una batalla, destrossa, mortaldat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnauba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnauba</title>

Partició sil·làbica: car_nau_ba
Etimologia: del port., pres del guaraní carnauba
femení Cera vegetal, anomenada també cera del Brasil, obtinguda per exsudació de les fulles de carandaí (Copernicia cerifera), emprada en cosmètica, en la fabricació de candeles i vernissos, etc.

■ carnauba

femení Cera vegetal, anomenada també cera del Brasil , obtinguda per exsudació de les fulles de carandaí Copernicia cerifera , emprada en cosmètica, en la fabricació de candeles i vernissos, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnaval


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnaval</title>

Etimologia: de l’it. carnevale, procedent de l’ant. carnelevare, comp. de carne i levare ‘llevar, treure’, pel fet de celebrar-se al començ del dejuni i l’abstinència quaresmals
masculí folklore Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.

■ carnaval

masculí folklore Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnavalada

■ carnavalada

femení Divertiment, mascarada, de carnaval figuradament Pallassada
Traducció