Es mostren 88940 resultats

■ carnissera

■ carnissera

femení Sarró de caçador metrologia Lliura de trenta-sis unces, dita també lliura carnissera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnisseria

■ carnisseria

femení Lloc on hom ven carn, botiga de carnisser En una batalla, carnatge, destrossa, mortaldat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carnitina

carnitina

femení bioquímica Molècula transportadora d’àcids grassos a través de la membrana mitocondrial, en l’oxidació dels lípids
Gran Diccionari de la llengua catalana

carnització


<title type="display">carnització</title>

Partició sil·làbica: car_nit_za_ci_ó
femení alimentació, indústries alimentàries i veterinària Procés que hom realitza als escorxadors per obtenir carn apta per al consum humà i que comprèn diferents fases, com l’atordiment, el degollament, el dessagnament, l’escorxament, la plomada, l’esquarterament, l’especejament, etc., segons l’espècie.

carnització

femení alimentació, indústries alimentàries i veterinària Procés que hom realitza als escorxadors per obtenir carn apta per al consum humà i que comprèn diferents fases, com l’atordiment, el degollament, el dessagnament, l’escorxament, la plomada, l’esquarterament, l’especejament, etc, segons l’espècie
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnívor
| carnívora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnívor</title>

Etimologia: de carni- i -vor 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que menja carn, que s’alimenta principalment o exclusivament de carn. Animals carnívors.
  2. masculí zoologia
    1. plural Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses, amb els ullals molt desenvolupats i els queixals amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l’aliment.
    2. singular Individu de l’ordre dels carnívors.
  3. adjectiu botànica Dit de la planta que captura animalons, sobretot insectes, i n’extreu els sucs per al seu nodriment.

■ carnívor
| carnívora

adjectiu Que menja carn, que s’alimenta principalment o exclusivament de carn Animals carnívors masculí zoologia plural Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses, amb els ullals molt desenvolupats i els queixals amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l’aliment singular Individu de l’ordre dels carnívors adjectiu botànica Dit de la planta que captura animalons, sobretot insectes, i n’extreu els sucs per al seu nodriment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carno-

carno-

Forma prefixada del mot llatí caro, carnis , que significa ‘carn’ Ex carnofòbia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnós
| carnosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnós</title>

Etimologia: del ll. carnosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. De carn. La part carnosa dels dits.
  2. Que té la carn més aviat abundant. Cames carnoses.
  3. botànica Dit d’un òrgan moll i suculent, d’un fruit polpós.
  4. medicina Que té el color i la consistència de la carn muscular a conseqüència de la carnificació.

■ carnós
| carnosa

adjectiu De carn La part carnosa dels dits Que té la carn més aviat abundant Cames carnoses botànica Dit d’un òrgan moll i suculent, d’un fruit polpós medicina Que té el color i la consistència de la carn muscular a conseqüència de la carnificació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnosa

■ carnosa

femení botànica Évol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnositat

■ carnositat

femení Excrescència carnosa anormal, carnot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carnot

■ carnot

masculí adoberia Porció de carn que surt del cuir en ferrejar patologia Excrescència d’algun teixit, d’alguna glàndula, etc plural especialment Vegetacions adenoides
Traducció