Es mostren 88940 resultats

■ carrossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrossa</title>

Etimologia: de l’it. carrozza, íd. 1a font: s. XVI
    femení
    1. Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.
    2. folklore Vehicle gran, decorat i amb personatges guarnits, que és utilitzat en les desfilades de certs dies de festa. Les carrosses dels Reis Mags.
  2. figuradament Rossa, carronya.
  3. plural Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades.
  4. marina, marítim Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie.

■ carrossa

femení Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais folklore Vehicle gran, decorat i amb personatges guarnits, que és utilitzat en les desfilades de certs dies de festa Les carrosses dels Reis Mags figuradament Rossa, carronya plural Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades marina, marítim Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrosser
| carrossera

■ carrosser
| carrossera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabricava carrosses Persona que fabrica carrosseries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrosseria

■ carrosseria

femení automòbil, automobilisme Part de l’automòbil que serveix per a allotjar els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrota

■ carrota

femení dialectal botànica i agricultura Pastanaga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrotxa

■ carrotxa

femení Escorça de pi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carrua

carrua

femení Als Pirineus, canal rosta per on hom baixa la fusta del bosc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carruatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carruatge</title>

Partició sil·làbica: car_ru_at_ge
Etimologia: del fr. ant. charriage ‘objectes carrejats’, a través del cat. ant. carriatge, amb influx de carro 1a font: 1429
    masculí transports
  1. Nom genèric dels vehicles de tracció animal.
  2. antigament Conjunt de carros, d’atzembles, etc., per al transport de queviures, de bagatges, de municions, etc.

■ carruatge

masculí transports Nom genèric dels vehicles de tracció animal antigament Conjunt de carros, d’atzembles, etc, per al transport de queviures, de bagatges, de municions, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carrura

carrura

femení rellotgeria Part central de la capsa d’un rellotge, situada entre el bisell i el fons, que en conté la maquinària
Gran Diccionari de la llengua catalana

carrusel


<title type="display">carrusel</title>

Etimologia: del fr. carrousel, i aquest, del napolità carusiello (der. de caruso ‘calb’), joc de cavallers on es llançaven carusielli ‘boles semblants a caps calbs’
masculí Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.

carrusel

masculí Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrutxa

■ carrutxa

femení corró 1 plural caminador 2 2
Traducció