Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ carrosser

| carrossera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrosser</title>

Etimologia: de carrossa

masculí i femení

oficis manuals

Persona que fabricava carrosses.
Persona que fabrica carrosseries.

■ carrosser

| carrossera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabricava carrosses Persona que fabrica carrosseries

■ carrosseria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrosseria</title>

Partició sil·làbica: car_ros_se_ri_a
Etimologia: de carrossa

femení automòbil, automobilisme Part de l’automòbil que serveix per a allotjar els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges.

■ carrosseria

femení automòbil, automobilisme Part de l’automòbil que serveix per a allotjar els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges

■ carrota

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrota</title>

Etimologia: del fr. carotte, íd.

femení dialectal botànica i agricultura pastanaga.

■ carrota

femení dialectal botànica i agricultura pastanaga

■ carrotxa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrotxa</title>

Compareu: garrotxa

femení Escorça de pi.

■ carrotxa

femení Escorça de pi

carrua

<title type="display">carrua</title>

Etimologia: probable encreuament de carrera i rua

femení Als Pirineus, canal rosta per on hom baixa la fusta del bosc.

carrua

femení Als Pirineus, canal rosta per on hom baixa la fusta del bosc

■ carruatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carruatge</title>

Partició sil·làbica: car_ru_at_ge
Etimologia: del fr. ant. charriage ‘objectes carrejats’, a través del cat. ant. carriatge, amb influx de carro 1a font: 1429

masculí

transports

Nom genèric dels vehicles de tracció animal.
antigament Conjunt de carros, d’atzembles, etc., per al transport de queviures, de bagatges, de municions, etc.

■ carruatge

masculí transports Nom genèric dels vehicles de tracció animal antigament Conjunt de carros, d’atzembles, etc, per al transport de queviures, de bagatges, de municions, etc

carrura

<title type="display">carrura</title>

femení rellotgeria Part central de la capsa d’un rellotge, situada entre el bisell i el fons, que en conté la maquinària.

carrura

femení rellotgeria Part central de la capsa d’un rellotge, situada entre el bisell i el fons, que en conté la maquinària

carrusel

<title type="display">carrusel</title>

Etimologia: del fr. carrousel, i aquest, del napolità carusiello (der. de caruso ‘calb’), joc de cavallers on es llançaven carusielli ‘boles semblants a caps calbs’

masculí Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.

carrusel

masculí Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars

■ carrutxa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrutxa</title>

Etimologia: der. de carro, amb la terminació diminutivopejorativa -utxa

femení

corró 1.
plural caminador 2 2.

■ carrutxa

femení corró 1 plural caminador 2 2

■ cars

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cars</title>

Etimologia: forma creada analògicament a partir del pl. cards, que sona cars

masculí dialectal botànica calcida.

■ cars

masculí dialectal botànica calcida

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ carrosser | carrossera

■ carrosser | carrossera

■ carrosseria

■ carrota

■ carrotxa

carrua

■ carruatge

carrura

carrusel

■ carrutxa

■ cars

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ carrosser

| carrossera

■ carrosser

| carrossera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia