Es mostren 88939 resultats

carsharing*

carsharing*

masculí transports Cotxe multiusuari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carst


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carst</title>

Etimologia: de Karst, regió d’Eslovènia, típica pels seus terrenys calcaris
    masculí geomorfologia
  1. Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.
  2. Regió de relleu càrstic.

■ carst

masculí geomorfologia Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies Regió de relleu càrstic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càrstic
| càrstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càrstic</title>

Etimologia: de carst
    adjectiu geomorfologia
  1. Relatiu o pertanyent al carst.
  2. relleu càrstic Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix fonamentalment mitjançant fenòmens de dissolució superficial i subterrània de les calcàries.

■ càrstic
| càrstica

adjectiu geomorfologia Relatiu o pertanyent al carst relleu càrstic Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix fonamentalment mitjançant fenòmens de dissolució superficial i subterrània de les calcàries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carstificació

■ carstificació

femení geomorfologia Conjunt de processos que donen origen a un relleu càrstic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carstificar

■ carstificar

verb transitiu Produir, originar, un relleu càrstic
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carta</title>

Etimologia: del ll. charta ‘paper’, i aquest, del gr. khártēs ‘papirus, paper’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Comunicació escrita adreçada a una persona absent, lletra. Trametre una carta per correu. Datar, cloure, segellar, una carta. Carta de condol. Carta de recomanació. Carta circular.
    2. carta apostòlica dret canònic Carta emanada del papa com a persona pública.
    3. carta bomba Tramesa d’un paquet postal que incorpora un explosiu.
    4. carta oberta Carta adreçada a un particular que és feta pública simultàniament per al coneixement de tothom.
    5. carta ordre dret processal Comunicació d’un jutge o un tribunal dirigida a un altre jutge o un altre tribunal subordinat encomanant-li la pràctica d’alguna actuació judicial.
    6. carta ordre de crèdit dret mercantil Document pel qual una persona encarrega als corresponsals seus de lliurar al beneficiari quantitats de diner en moneda del país fins a una xifra màxima.
    7. carta pastoral dret canònic Escrit d’exhortació, consells, etc., que el bisbe adreça al seu clericat o als seus diocesans.
  2. antigament Full de paper.
  3. diplomàtica
    1. Document, escriptura, contracte escrit, instrument.
    2. Document que acompleix un negoci jurídic on són registrats certs títols o reconeixements, etc., i li dona validesa. Carta de pagament. Carta de crèdit. Carta de dotació.
    3. Diploma, acta solemne. Carta de pariatge. Carta de poblament. Carta de franquesa. Carta d’establiment.
    4. carta de gràcia dret català Pacte accessori del contracte de compravenda amb el qual el venedor es reserva el dret de tornar a adquirir la cosa venuda.
  4. ciències polítiques Declaració programàtica i fonamental de principis generals. Carta constitucional. Carta del treball.
    1. dret administratiu Document que acredita determinats drets o serveix per a la identificació personal amb validesa oficial, certificat. Carta d’identitat. Carta d’elector. Carta de treball. Carta de residència. Carta de ciutadà. Carta credencial.
    2. carta testimonial dret canònic Certificat pel qual consta que un candidat a la vida religiosa o als ordes posseeix les condicions canòniques.
    3. carta verda assegurances Certificat internacional d’assegurança d’automòbils que acredita l’existència d’una assegurança de responsabilitat civil vàlida per a qualsevol dels estats adherits a aquest règim per un conveni.
    4. donar carta blanca figuradament Deixar (a algú) tota la llibertat per a obrar.
    1. cartografia Mapa, especialment l’usat en la navegació marítima o aèria i en la representació del temps atmosfèric.
    2. carta aeronàutica aeronàutica Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
    3. carta astral astrologia Representació gràfica de la posició dels astres respecte dels diversos signes del zodíac, especialment en el moment del naixement d’una persona, que utilitza l’astrologia per a predir-ne el destí.
    4. carta celeste astronomia Representació en un pla, per projecció estereogràfica, dels estels i els elements més importants de l’esfera celeste.
    5. carta del temps meteorologia Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.
    6. carta nàutica Mapa destinat a ésser usat pels navegants.
    7. perdre la carta de navegar figuradament Perdre el nord, romandre desorientat.
    1. Cadascun dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats que formen un conjunt d’elements dividits en quatre sèries o colls i que serveixen per a jugar, per a practicar exercicis de manipulació i il·lusionisme o per a l’endevinació.
    2. castell de cartes figuradament Empresa, fortuna, etc., sense base ferma.
    3. jugar a cartes vistes figuradament Obrar amb coneixença plena de totes les dades, els mòbils amagats, etc., d’un afer.
    4. jugar-se l’última carta figuradament Emprar el darrer mitjà que resta per a obtenir quelcom.
    5. no veure’s cap carta (o cap carta bona) Tenir mal joc.
    6. posar-ho tot sobre una carta figuradament Arriscar-ho tot d’un cop en una empresa.
    7. prendre les cartes figuradament Intervenir en una conversa, començar a enraonar. Quan ell pren les cartes no les sap deixar.
    8. tirar les cartes (a algú) Fer-li prediccions fundades en la combinació fortuïta de certes cartes.
    1. Llista dels plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant amb els preus corresponents. Menjar a la carta.
    2. a la carta locució adjectiva Que pot ésser triat d’entre una llista oberta de possibilitats. Tractaments de bellesa a la carta.
  9. indústria tèxtil
    1. Encarcarament que certs aprests donen a la roba.
    2. Dibuix d’un teixit fet en paper quadriculat on són marcats els lligaments necessaris per a obtenir l’esmentat teixit.
  10. carta de colors Catàleg ordenat de mostres de colors amb tota la gamma de tons i de matisos.
  11. carta municipal (o provincial) dret administratiu Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o les diputacions.

■ carta

femení Comunicació escrita adreçada a una persona absent, lletra Trametre una carta per correu Datar, cloure, segellar, una carta Carta de condol Carta de recomanació Carta circular carta apostòlica dret canònic Carta emanada del papa com a persona pública carta bomba Tramesa d’un paquet postal que incorpora un explosiu carta oberta Carta adreçada a un particular que és feta pública simultàniament per al coneixement de tothom carta ordre dret processal Comunicació d’un jutge o un tribunal dirigida a un altre jutge o un altre tribunal subordinat encomanant-li la pràctica d’alguna actuació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cartabó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cartabó</title>

Compareu: l’acc. 1 amb escaire 1 1
Etimologia: de l’oc. ant. escartabont, der. d’un verb *escartar ‘partir en quatre’, que prové de cart ‘quarta part’, ll. quartus ‘quart’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. dibuix Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic, que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles rectangle, que serveix per a marcar angles rectes, de 45°, línies paral·leles, etc.
  2. construcció Angle format pels vessants d’una teulada.
  3. construcció Peça triangular de ferro que serveix per a reforçar els angles en les estructures metàl·liques.
  4. cartabó de biaix fusteria Instrument de fuster emprat per a comprovar angles.

■ cartabó

masculí dibuix Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic, que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles rectangle, que serveix per a marcar angles rectes, de 45°, línies paralleles, etc construcció Angle format pels vessants d’una teulada construcció Peça triangular de ferro que serveix per a reforçar els angles en les estructures metàlliques cartabó de biaix fusteria Instrument de fuster emprat per a comprovar angles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cartaci
| cartàcia

■ cartaci
| cartàcia

adjectiu De paper Còdexs cartacis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cartada

■ cartada

femení jocs d’entreteniment Basa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cartaginès
| cartaginesa

■ cartaginès
| cartaginesa

adjectiu i masculí i femení De Cartago antiga ciutat del NO d’Àfrica o dels cartaginesos poble masculí i femení història Individu d’un poble, dit també púnic , d’arrel feniciosemítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago
Informació complementària
Traducció