Es mostren 88940 resultats

casada

casada

casador
| casadora

casador
| casadora

casafabrí
| casafabrina

casafabrí
| casafabrina

casal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casal</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. casalis, íd. 1a font: c. 1320, Muntaner
Body
    masculí
  1. Casa gran, especialment casa on resideix una família nombrosa o un llinatge.
  2. Compartiment, divisió, especialment cadascun dels departaments d’un graner.
  3. Entitat de caràcter popular específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques.
  4. antigament genealogia Alt llinatge, especialment el dels comtes de Barcelona, que regnà fins al compromís de Casp.
  5. oleïcultura, indústries oleícoles Casell.

casal

casalici

casalici

casalot

casalot

casamata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casamata</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. casamatta, íd., de casa i matta, literalment ‘casa boja’, és a dir, ‘casa aparent, enganyosa’ 1a font: 1568
Body
femení ciències militars En les fortificacions permanents, reducte blindat per a protegir armes pesants i excepcionalment per a allotjar-hi tropes.

casamata

casament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casament</title>

Accessory
Etimologia: v. casar 1a font: s. XV
Body
    masculí
    1. Acció de casar-se;
    2. l’efecte.
    3. Cerimònia de contreure matrimoni.
    4. casament a casa dret civil Conveni o pacte pel qual el cònjuge que restarà vidu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal i amb la facultat de transmetre’l al nou cònjuge.
    5. casament de cap d’any folklore En algunes contrades catalanes, festa tradicional de celebració del cap d’any que consistia a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues.
    6. desfer un casament Fer que no arribi a celebrar-se un casament que era concertat.
    7. fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin.
    1. figuradament Reunió, unió, coincidència de dues coses.
    2. agricultura Reunió d’una mata d’arròs i la brossa d’una gramínia perjudicial per a la creixença de l’arròs en una mateixa tija.
    3. arts gràfiques Operació que consisteix a col·locar les pàgines de composició de manera que, en plegar el full imprès, les pàgines restin ordenades.
    4. indústria tèxtil En filatura i tissatge, unió de dos fils de finalitat diferent.
  1. figuradament Punt de contacte de dos cimals.

casament

casapenenc
| casapenenca

casapenenc
| casapenenca

casar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casar</title>

Accessory
Etimologia: de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’, per influx probablement de l’aragonès o del cast 1a font: s. XIV
Body
    verb
    1. transitiu Unir (dues persones) en matrimoni. Els ha casats un monjo del monestir.
    2. pronominal S’ha casat amb la filla de l’amo. Aquells promesos es casaran aviat. No ens volem casar per l’església.
    3. (vestit, sabates, etc.) de casar locució adjectiva figuradament i col·loquialment El més bo, el millor, de mudar. Per al ball us heu de posar el vestit de casar.
  1. transitiu Disposar un pare, un superior, etc., el casament d’algú que és sota la seva autoritat. Ha casat la filla amb un enginyer.
  2. pronominal figuradament Lliurar-se amb molt d’afecte o d’obstinació a un estudi, una idea, etc. Casar-se amb els llibres, amb la literatura.
  3. transitiu figuradament
    1. Unir estretament, fer coincidir, aparellar (una cosa amb una altra). Casar dos retalls de roba.
    2. indústria tèxtil En l’estampació, fer que les diferents parts d’un dibuix restin a llur lloc per tal de formar el conjunt proposat.
  4. intransitiu figuradament Avenir-se dues o més coses, adaptar-se bé l’una a l’altra. Aquests colors no casen.
  5. casar-se els fils indústria tèxtil En les màquines de filar, els ordidors o els telers, agafar-se indegudament dos fils o més.

casar