Es mostren 88940 resultats

cascadura

cascadura

cascall1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascall</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de l’àr. ḫašḫâš´, íd. 1a font: s. XIV
Body
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum), de tija fistulosa, de flors roses, blaves o violàcies i de fruits en càpsula globulosa.
  2. Fruit del cascall.
  3. cascall banyut Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Glaucium corniculatum), de fulles profundament lobulades, de flors més petites que les del cascall marí i de càpsules cobertes de sedes.
  4. cascall bord Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum var setigerum), de fulles profundament dividides, amb els segments acabats en setes, i de càpsula petita.
  5. cascall marí Planta herbàcia biennal de la família de les papaveràcies (Glaucium flavum), de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga.



  6. Vegeu també:
    cascall2

cascall1

cascall2

cascall2

cascament

cascament

cascar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascar</title>

Accessory
Etimologia: probablement ll. vg. *quassicare, der. del ll. quassare ‘sacsejar, masegar’, der. freqüentatiu del ll. quatĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Masegar, copejar fins a produir contusió, macar. Aquest feix tan gros cascarà el ruc.
    2. per analogia Fruita cascada.
  2. pronominal Sofrir cascadura 2.
  3. tenir la veu cascada figuradament Tenir la veu trencada.

cascar

cascarres

cascarres

Informació complementària

cascàrries


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascàrries</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cas_càr_ri_es
Etimologia: d’origen incert, potser del basc kazkarria, íd., o relacionat amb cascar ‘capolar’ o amb el ll. cascus ‘vell’, amb trànsit a ‘decrèpit’ i ‘brut’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení plural
  1. Boletes d’excrement, de brutícia, enganxades a la llana o a la pell, que les ovelles, els bous, etc., arrepleguen del jaç.
  2. Llana molt bruta d’excrement, procedent de les parts baixes de l’animal.

cascàrries

cascaula

cascaula

cascavell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascavell</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. cascabellus, variant del dimin. del ll. vg. *cascabŭlum, variant també del ll. caccabŭlus ‘cassoleta, olleta; esquella’ 1a font: 1224
Body
    masculí
    1. Instrument consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
    2. ball de cascavells dansa Ball popular en què els balladors porten cascavells als braços i a les cames o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
    3. ésser un cascavell figuradament Ésser (algú) lleuger, de poc seny.
    4. omplir (a algú) el cap de cascavells figuradament Omplir-lo d’esperances falagueres, d’il·lusions, etc.
    5. posar el cascavell al gat figuradament Encarregar-se d’una missió perillosa.
  1. zoologia Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals) a l’extrem de la cua.

cascavell

cascavellada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascavellada</title>

Accessory
Etimologia: de cascavell
Body
    femení
  1. Collera de cascavells que posen als cavalls, els muls, etc., de les tartanes.
  2. Conjunt de cascavells en els collars o pitrals dels cavalls, dels muls, etc.
  3. Esquellotada feta amb cascavells.
  4. folklore Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del segle XIX.

cascavellada