Es mostren 88940 resultats

■ cascadura

■ cascadura

femení Efecte de cascar, contusió colloquialment patologia Mastitis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascall1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascall</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’àr. ḫašḫâš´, íd. 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum), de tija fistulosa, de flors roses, blaves o violàcies i de fruits en càpsula globulosa.
  2. Fruit del cascall.
  3. cascall banyut Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Glaucium corniculatum), de fulles profundament lobulades, de flors més petites que les del cascall marí i de càpsules cobertes de sedes.
  4. cascall bord Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum var setigerum), de fulles profundament dividides, amb els segments acabats en setes, i de càpsula petita.
  5. cascall marí Planta herbàcia biennal de la família de les papaveràcies (Glaucium flavum), de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga.



    6. Vegeu també:
    cascall2

■ cascall1

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies Papaver somniferum , de tija fistulosa, de flors roses, blaves o violàcies i de fruits en càpsula globulosa Fruit del cascall cascall banyut Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies Glaucium corniculatum , de fulles profundament lobulades, de flors més petites que les del cascall marí i de càpsules cobertes de sedes cascall bord Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies Papaver somniferum var setigerum , de fulles profundament dividides, amb els segments acabats en setes, i de càpsula…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascall2

■ cascall2

masculí pedologia Terra sorrenca, saulosa o pedregosa Vegeu també cascall 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascament

■ cascament

masculí Acció de cascar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascar</title>

Etimologia: probablement ll. vg. *quassicare, der. del ll. quassare ‘sacsejar, masegar’, der. freqüentatiu del ll. quatĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Masegar, copejar fins a produir contusió, macar. Aquest feix tan gros cascarà el ruc.
    2. per analogia Fruita cascada.
  2. pronominal Sofrir cascadura 2.
  3. tenir la veu cascada figuradament Tenir la veu trencada.

■ cascar

verb transitiu Masegar, copejar fins a produir contusió, macar Aquest feix tan gros cascarà el ruc per analogia Fruita cascada pronominal Sofrir cascadura 2 tenir la veu cascada figuradament Tenir la veu trencada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascarres

■ cascarres

femení plural Cascàrries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascàrries


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascàrries</title>

Partició sil·làbica: cas_càr_ri_es
Etimologia: d’origen incert, potser del basc kazkarria, íd., o relacionat amb cascar ‘capolar’ o amb el ll. cascus ‘vell’, amb trànsit a ‘decrèpit’ i ‘brut’ 1a font: 1803, DEst.
    femení plural
  1. Boletes d’excrement, de brutícia, enganxades a la llana o a la pell, que les ovelles, els bous, etc., arrepleguen del jaç.
  2. Llana molt bruta d’excrement, procedent de les parts baixes de l’animal.

■ cascàrries

femení plural Boletes d’excrement, de brutícia, enganxades a la llana o a la pell, que les ovelles, els bous, etc, arrepleguen del jaç Llana molt bruta d’excrement, procedent de les parts baixes de l’animal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascaula

■ cascaula

femení botànica Argelagó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascavell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascavell</title>

Etimologia: del ll. vg. cascabellus, variant del dimin. del ll. vg. *cascabŭlum, variant també del ll. caccabŭlus ‘cassoleta, olleta; esquella’ 1a font: 1224
    masculí
    1. Instrument consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
    2. ball de cascavells dansa Ball popular en què els balladors porten cascavells als braços i a les cames o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
    3. ésser un cascavell figuradament Ésser (algú) lleuger, de poc seny.
    4. omplir (a algú) el cap de cascavells figuradament Omplir-lo d’esperances falagueres, d’il·lusions, etc.
    5. posar el cascavell al gat figuradament Encarregar-se d’una missió perillosa.
  2. zoologia Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals) a l’extrem de la cua.

■ cascavell

masculí Instrument consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada ball de cascavells dansa Ball popular en què els balladors porten cascavells als braços i a les cames o només a les cames, els quals fan sonar violentament ésser un cascavell figuradament Ésser algú lleuger, de poc seny omplir a algú el cap de cascavells figuradament Omplir-lo d’esperances falagueres, d’illusions, etc posar el cascavell al gat figuradament Encarregar-se d’una missió perillosa zoologia Formació típica que posseeixen les serps…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cascavellada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cascavellada</title>

Etimologia: de cascavell
    femení
  1. Collera de cascavells que posen als cavalls, els muls, etc., de les tartanes.
  2. Conjunt de cascavells en els collars o pitrals dels cavalls, dels muls, etc.
  3. Esquellotada feta amb cascavells.
  4. folklore Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del segle XIX.

■ cascavellada

femení Collera de cascavells que posen als cavalls, els muls, etc, de les tartanes Conjunt de cascavells en els collars o pitrals dels cavalls, dels muls, etc Esquellotada feta amb cascavells folklore Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del segle XIX
Traducció