Es mostren 88940 resultats

■ castigar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castigar</title>

Etimologia: del ll. castigāre ‘amonestar, esmenar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Imposar un càstig (a algú) per fer-li expiar una falta, punir. Castigar els sediciosos.
  2. Sancionar (una falta) amb un càstig. La indisciplina serà castigada.
    1. Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest carreter castiga massa les mules.
    2. castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
  4. Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc. Un estil castigat.
  5. Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Rentar la roba castiga molt les mans. Tants obsequis castiguen la butxaca.
  6. agricultura Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
  7. pastisseria Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.

■ castigar

verb transitiu Imposar un càstig a algú per fer-li expiar una falta, punir Castigar els sediciosos Sancionar una falta amb un càstig La indisciplina serà castigada Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança d’algú L’enemic ha estat molt castigat Aquest carreter castiga massa les mules castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc Un estil castigat Obrar una cosa sobre una altra fent-la treballar excessivament, damnejant-la Rentar la roba castiga molt les mans Tants obsequis castiguen la butxaca…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castina

■ castina

femení metallúrgia Fundent calcari constituït per carbonat càlcic impur que conté òxid de calci
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càsting

■ càsting

masculí teatre i cinematografia Selecció dels actors i figurants per a un espectacle, un film, etc
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castís
| castissa

■ castís
| castissa

adjectiu De bona casta, pur, sense defectes Estil castís Habituds castisses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castlà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castlà</title>

masculí història A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats.

■ castlà

masculí història A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castlania

■ castlania

femení història Càrrec de castlà Drets annexos al càrrec de castlà castellania 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castor</title>

Homòfon: questor
Etimologia: del ll. castor, -ŏris, i aquest del gr. kástōr, -oros, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. zoologia Gènere de rosegadors de la família dels castòrids (Castor sp), de grans dimensions, recoberts d’un pelatge dens i suau, de tons castanys, i amb el cap i el tronc massissos, que comprèn el castor europeu (C. fiber) i el castor americà (C. canadensis).
  2. Pell del castor.
  3. indústria tèxtil Teixit de llana fort, atapeït, perxat i enfeltrat, que imita la pell de castor.

■ castor

masculí zoologia Gènere de rosegadors de la família dels castòrids Castor sp , de grans dimensions, recoberts d’un pelatge dens i suau, de tons castanys, i amb el cap i el tronc massissos, que comprèn el castor europeu C fiber i el castor americà C canadensis Pell del castor indústria tèxtil Teixit de llana fort, atapeït, perxat i enfeltrat, que imita la pell de castor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castori

■ castori

masculí perfumeria Substància segregada pels follicles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castòrids

■ castòrids

masculí zoologia plural Família de rosegadors que antigament comprenia diversos gèneres i que actualment només comprèn el gènere Castor singular Rosegador de la família dels castòrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castorina

■ castorina

femení perfumeria Substància blanca cristallina obtinguda del castori