Es mostren 88939 resultats

■ caulinar

■ caulinar

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la tija
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caulo-

■ caulo-

Forma prefixada del mot llatí caulis , que significa ‘tija’ Ex caulogènic
Gran Diccionari de la llengua catalana

caulobàcter


<title type="display">caulobàcter</title>

Partició sil·làbica: cau_lo_bàc_ter
masculí microbiologia Gènere de bacteris de la família de les caulobacteriàcies (Caulobacter sp), que posseeixen un peduncle mitjançant el qual poden fixar-se en substrat sòlid submergit.

caulobàcter

masculí microbiologia Gènere de bacteris de la família de les caulobacteriàcies Caulobacter sp , que posseeixen un peduncle mitjançant el qual poden fixar-se en substrat sòlid submergit
Gran Diccionari de la llengua catalana

caulobacteriàcies


<title type="display">caulobacteriàcies</title>

Partició sil·làbica: cau_lo_bac_te_ri_à_ci_es
    femení microbiologia
  1. plural Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals, de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió.
  2. singular Bacteri de la família de les caulobacteriàcies.

caulobacteriàcies

femení microbiologia plural Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals, de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió singular Bacteri de la família de les caulobacteriàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

caulocalina

caulocalina

femení fisiologia vegetal Calina necessària perquè l’auxina pugui estimular el creixement de les tiges
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caulogènic
| caulogènica

■ caulogènic
| caulogènica

adjectiu botànica Que arrenca o surt de la tija
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cauloide

■ cauloide

masculí botànica Part del tallus d’una alga amb aspecte de tija i amb funció de suport i, a vegades, de conducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquilla


<title type="display">cauquilla</title>

Partició sil·làbica: cau_qui_lla
femení història Als Països Catalans, des del segle XIV fins al XVIII, marca o senyal que hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent.

cauquilla

femení història Als Països Catalans, des del segle XIV fins al XVIII, marca o senyal que hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquillador

cauquillador

masculí història Oficial encarregat de cauquillar les robes
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquillar

cauquillar

verb transitiu Marcar les robes amb una cauquilla
Informació complementària