Es mostren 88939 resultats

■ cavalcant

■ cavalcant

adjectiu Que cavalca botànica Equitant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavalcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavalcar</title>

Etimologia: del ll. vg. caballicare, íd. 1a font: 1054
    verb
  1. intransitiu Ésser portat sobre l’esquena d’un animal que hom dirigeix. Cavalcar en un cavall blanc. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.
  2. transitiu Anar sobre l’esquena d’un animal. Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua.
  3. transitiu Cobrir, el cavall o un altre animal, la femella.
  4. transitiu per extensió De dues peces o de dues parts d’una peça envoltant que han de cloure o casar, una part d’una d’elles sobreposar-se a l’altra.

■ cavalcar

verb intransitiu Ésser portat sobre l’esquena d’un animal que hom dirigeix Cavalcar en un cavall blanc Cavalcar en sella, en bast, en albarda transitiu Anar sobre l’esquena d’un animal Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua transitiu Cobrir, el cavall o un altre animal, la femella transitiu per extensió De dues peces o de dues parts d’una peça envoltant que han de cloure o casar, una part d’una d’elles sobreposar-se a l’altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavall1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavall</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. caballus ‘rossí’ 1a font: 1030
    masculí
    1. zoologia i ramaderia Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com a animal de tir, de sella, etc., de la família dels èquids (Equus caballus). Cavall bai, blanc, negre, roig. Cavall amblador, corredor, trotador. Anar, muntar, a cavall. Baixar de cavall. Enganxar, guarnir, manejar, menar, un cavall.
    2. el·lípticament Soldat de cavall. Tres-cents cavalls.
    3. a cavall de locució prepositiva Muntat sobre, cama ací, cama allà. A cavall d’una somera. A cavall de la cadira. A cavall d’un envà.
    4. a cavall de locució prepositiva figuradament Entre. A cavall de dues èpoques.
    5. a cavall flastomat el pèl li lluu Vol dir que els mals desigs del contrari solen acabar en profit d’aquell contra qui s’adrecen.
    6. a cavall regalat no li miris el dentat Vol dir que qui rep un present no ha de mirar si hi troba defectes.
    7. anar amb el cavall de sant Francesc (o a cavall de les cames) figuradament Anar a peu.
    8. cavall de mala mort Rossa.
    9. cavall llavorer (o semental) Cavall que és destinat a la reproducció.
    10. defensar (o sostenir) (una cosa) a peu i a cavall figuradament Defensar-la amb obstinació.
    11. ésser cavall de bona barra figuradament Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar.
    12. ésser el cavall de batalla figuradament Dit d’allò sobre què cal insistir contínuament en una qüestió molt disputada, que és motiu de dificultats i de lluïment alhora.
    13. ésser un cavall desfermat figuradament Ésser desmesurat en els hàbits, no obeir sinó la pròpia llei.
    14. estar entre les potes dels cavalls figuradament Ésser menyspreat, vilipendiat.
    15. fer entrada de cavall sicilià figuradament Començar quelcom amb gran arrencada i no acabar-ho.
    16. pujar a cavall (d’algú) figuradament Dominar-lo, fer-lo cedir fàcilment. Si li fas tants compliments, aquest noi et pujarà a cavall.
    17. tenir una febre de cavall Tenir una febre molt forta.
    18. tot bon cavall ensopega Vol dir que la persona més hàbil pot errar.
    1. Figura que representa un cavall.
    2. jocs d’entreteniment Cadascuna de les quatre peces del joc d’escacs, dues de blanques i dues de negres, que tenen la figura d’un cap de cavall, les quals poden anar, cada cop que es mouen, de la casa on són a una de les cases de color diferent separades d’aquella per una casa.
    3. jocs d’entreteniment En el joc de cartes, carta de cada coll on hi ha pintat un home a cavall i que va marcada amb el nombre 11.
    4. cavalls cotoners folklore Cavallets.
    1. Nom de diferents objectes que recorden el cavall per la forma o la destinació.
    2. Suport format per dos pals encreuats.
    3. Suport format per una post amb quatre petges diferents.
    4. Suport format per diverses peces articulades que fa de biga d’una coberta, etc.
    5. construcció Encavallada.
    6. construcció Cadascuna de les bigues grosses que tenen per objecte sostenir les bigues més petites, damunt les quals és construïda la teulada.
    7. construcció naval Banqueta inclinada amb unes potes anteriors i unes de posteriors com el banquet de calafat.
    8. cavall amb arcs gimnàstica Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en un cavall equipat amb dos arcs situats a la part superior del cilindre i separats per una distància de 40 a 45 cm.
    9. cavall de salts gimnàstica Aparell de gimnàstica per a fer exercicis de salt, consistent en un cos cilíndric de fusta, recobert de crina i cuir i sostingut per quatre potes.
  4. En l’argot de la droga, heroïna.
  5. agricultura
    1. Ull o rebrot sense raïm que surt a la redorta d’un cep.
    2. Rebrot d’una tomaquera.
  6. metrologia
    1. cavall anglès [símbol HP] Unitat anglesa de potència equivalent a 550 (peus × lliura força) /s, o equivalent a 745,7 watts.
    2. cavall de vapor [símbol CV] Unitat mètrica de potència equivalent a 75 kgm/s, o sia 735,4 watts.
  7. zoologia
    1. cavall de faves entomologia Insecte bastó.
    2. cavall de serp entomologia Espiadimonis.
    3. cavall marí ictiologia Gènere de peixos osteïctis marins de l’ordre dels singnatiformes (Hippocampus sp), amb el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida i el cap que recorda el d’un cavall.
  8. cavall de Troia informàtica Troià.
  9. cavall frisó ciències militars
    1. Defensa accessòria contra persones, constituïda per filferro amb punxes col·locat sobre un bastidor format per dues creus de sant Andreu unides per un travesser.
    2. Biga de fusta, travessada per llargues pues de ferro o per estaques, que hom emprava contra la cavalleria.



    10. Vegeu també:
    cavall2

■ cavall1

masculí zoologia i ramaderia Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com a animal de tir, de sella, etc, de la família dels èquids Equus caballus Cavall bai, blanc, negre, roig Cavall amblador, corredor, trotador Anar, muntar, a cavall Baixar de cavall Enganxar, guarnir, manejar, menar, un cavall ellípticament Soldat de cavall Tres-cents cavalls a cavall de locució prepositiva Muntat sobre, cama ací, cama allà A cavall d’una somera A cavall de la cadira A cavall d’un envà a cavall de locució prepositiva figuradament Entre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavall2

■ cavall2

masculí Eufemisme per carall 2 cavall bernat Designació de certes roques individualitzades relacionades probablement amb un antic culte fàllic precristià Vegeu també cavall 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavalla</title>

Etimologia: del cast. caballa (1599), fem. de caballo, de motivació incerta, introduït en cat. segurament per contactes amb pescadors murcians i andalusos i amb el comerç de la salaó 1a font: s. XIX
    femení
  1. dialectal Egua.
  2. ictiologia Verat.

■ cavalla

femení dialectal Egua ictiologia Verat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallada

■ cavallada

femení Ramat, munió, de cavalls i d’egües dialectal Exercici o conjunt d’exercicis d’equitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallar1

■ cavallar1

masculí construcció Filera de teules collocades amb la part convexa cap amunt que serveix per a cobrir l’espai que hi ha entre dues canaleres Vegeu també cavallar 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallar2

■ cavallar2

verb intransitiu Agitar-se el mar, rodolar les onades, les unes sobre les altres Vegeu també cavallar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallbernat

■ cavallbernat

masculí jocs d’entreteniment cavallfort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallejar

■ cavallejar

verb intransitiu Muntar sovint a cavall Tenir alguna cosa de cavall Un mul que cavalleja
Informació complementària
Traducció