Es mostren 88940 resultats

■ cavallejar

■ cavallejar

verb intransitiu Muntar sovint a cavall Tenir alguna cosa de cavall Un mul que cavalleja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavaller1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavaller</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cavall1 o del b. ll. caballarius, íd. 1a font: 1046
    masculí
  1. El qui va muntat a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
    1. història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
    2. història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
    3. història Posseïdor d’un cavall i d’armes.
    4. història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar.
    5. Membre d’un orde militar. Cavaller del Temple. Cavaller de Sant Joan.
    6. Membre d’un orde civil. Cavaller de la Legió d’Honor. Cavaller d’Isabel la Catòlica.
    7. cavaller errant Cavaller medieval que, caracteritzat per l’esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
  3. Home cavallerós, galant. Cal ésser cavaller amb les dames.
  4. Terme de cortesia equivalent a senyor. Bon dia, cavallers.
  5. organització militar Soldat a cavall.
  6. cavaller de fortuna figuradament Aventurer que va pel món cercant riquesa, anomenada.
  7. cavaller d’indústria El qui viu d’expedients il·lícits.
  8. cavaller salvatge Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel vestit i la manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.



    9. Vegeu també:
    cavaller2

■ cavaller1

masculí El qui va muntat a cavall Tot bon cavaller cau de cavall història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial història Posseïdor d’un cavall i d’armes història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar Membre d’un orde militar Cavaller del Temple Cavaller de Sant Joan Membre d’un orde civil Cavaller de la Legió d’Honor Cavaller d’Isabel la Catòlica cavaller errant Cavaller medieval que,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavaller2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavaller</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. cavaller1
    masculí
  1. tàctica
    1. Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la.
    2. En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a col·locar-hi l’artilleria.
  2. metrologia Petit fil metàl·lic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
  3. indústria tèxtil
    1. En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra.
    2. Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del teler i que serveix de guia i de suport als fils de l’ordit.
    3. Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma de U invertida que és suspesa sobre cadascun dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.



    4. Vegeu també:
    cavaller1

■ cavaller2

masculí tàctica Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a collocar-hi l’artilleria metrologia Petit fil metàllic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és collocat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat indústria tèxtil En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallerejar

■ cavallerejar

verb intransitiu Seguir la cavalleria militar Militar Portar-se com un cavaller
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavalleresc
| cavalleresca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavalleresc</title>

Etimologia: de cavaller1 1a font: 1345
    adjectiu
  1. De cavaller.
  2. Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Habituds cavalleresques.
  3. Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l’esperit de la cavalleria. Poble cavalleresc. Una fermesa, una fidelitat, cavalleresca.
  4. literatura cavalleresca literatura Conjunt d’obres literàries medievals o renaixentistes els personatges principals de les quals pertanyen a la institució de la cavalleria.

■ cavalleresc
| cavalleresca

adjectiu De cavaller Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema Habituds cavalleresques Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l’esperit de la cavalleria Poble cavalleresc Una fermesa, una fidelitat, cavalleresca literatura cavalleresca literatura Conjunt d’obres literàries medievals o renaixentistes els personatges principals de les quals pertanyen a la institució de la cavalleria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallerescament

■ cavallerescament

adverbi D’una manera cavalleresca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavalleressa

■ cavalleressa

femení Dona que munta a cavall Religiosa dels ordes militars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavalleria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavalleria</title>

Partició sil·làbica: ca_va_lle_ri_a
Etimologia: de cavaller1 1a font: 1052
    femení
    1. història Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde, de la societat feudal europea.
    2. Dignitat, posició, característiques, del cavaller.
    3. Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavalls ni en armes, ans està en el cavaller.
    4. Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa, propi d’un cavaller. Fer algú singulars cavalleries. El príncep feia cavalleries gentils, amb son cavall, per la planura.
    5. llibre (o novel·la) de cavalleries literatura Obra literària, amb elements èpics i novel·lescs, que narra fets i proeses portats a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria.
    6. orde de cavalleria història Orde militar.
  2. història Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disponibles un cavall i armes per al servei del seu senyor.
  3. organització militar
    1. Arma o part de l’exèrcit integrada per soldats de cavall o amb vehicles mecanitzats.
    2. Porció del cos o de l’arma de cavalleria.
  4. Conjunt de cavalls o d’animals similars.
  5. Nom genèric del cavall i animals similars.

■ cavalleria

femení història Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde, de la societat feudal europea Dignitat, posició, característiques, del cavaller Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers Cavalleria no està en cavalls ni en armes, ans està en el cavaller Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa, propi d’un cavaller Fer algú singulars cavalleries El príncep feia cavalleries gentils, amb son cavall, per la planura llibre o novella de cavalleries literatura Obra literària, amb elements èpics i novellescs, que narra fets i proeses portats a terme per personatges…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallerís
| cavallerissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavallerís</title>

Etimologia: de cavallerissa 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí i femení
  1. Persona que té a càrrec seu una cavallerissa.
  2. Oficial que va a cavall a l’esquerra del carruatge del rei, cavalcador.
  3. cavallerís reial història Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.

■ cavallerís
| cavallerissa

masculí i femení Persona que té a càrrec seu una cavallerissa Oficial que va a cavall a l’esquerra del carruatge del rei, cavalcador cavallerís reial història Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallerissa

■ cavallerissa

femení Establa de cavalls Conjunt dels cavalls d’una cavallerissa Conjunt dels dependents que tenen cura d’una cavallerissa
Traducció