Es mostren 88939 resultats

■ cerclada

■ cerclada

femení Conjunt de persones o de coses disposades en cercle Fer cerclada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cerclar

■ cerclar

verb transitiu Encerclar Encercolar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cerclatge


<title type="display">cerclatge</title>

masculí cirurgia Procediment terapèutic per a les fractures òssies consistent a envoltar l’os amb un fil metàl·lic per mantenir units els fragments fracturats.

cerclatge

masculí cirurgia Procediment terapèutic per a les fractures òssies consistent a envoltar l’os amb un fil metàllic per mantenir units els fragments fracturats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cercle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cercle</title>

Etimologia: del ll. cĭrcŭlus, dimin. de circus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. geometria
    1. Conjunt de tots els punts d’un pla la distància dels quals a un punt fix és menor que un segment donat, anomenat radi, o igual a aquest segment.
    2. cercar la quadratura del cercle figuradament Cercar una cosa impossible.
    1. impròpiament geometria Circumferència.
    2. figuradament Descriure un cercle al voltant d’algú o d’alguna cosa. Planar en cercle.
    1. Conjunt de persones o de coses disposades, fent línia corba, al voltant d’un centre.
    2. figuradament Conjunt de persones que hom freqüenta o d’activitats que constitueixen el medi en què hom es mou. Estendre el cercle dels estudis, de les relacions.
  4. Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
  5. cercle harmònic música Cicle de les quintes.
  6. cercle polar Denominació que rep cadascun dels paral·lels terrestres situats a 23° 28′ del pol nord (cercle polar àrtic) i del pol sud (cercle polar antàrtic) i a una latitud de 66° 32′ nord i sud.
  7. cercle viciós
    1. lògica Sofisma que consisteix a provar mútuament dues proposicions l’una per l’altra.
    2. per extensió Situació sense sortida en la qual les possibles solucions no poden ésser obtingudes sinó per mitjà d’aquestes mateixes solucions.

■ cercle

masculí geometria Conjunt de tots els punts d’un pla la distància dels quals a un punt fix és menor que un segment donat, anomenat radi , o igual a aquest segment cercar la quadratura del cercle figuradament Cercar una cosa impossible impròpiament geometria Circumferència figuradament Descriure un cercle al voltant d’algú o d’alguna cosa Planar en cercle Conjunt de persones o de coses disposades, fent línia corba, al voltant d’un centre figuradament Conjunt de persones que hom freqüenta o d’activitats que constitueixen el medi en què hom es mou Estendre el cercle dels estudis, de les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cerco-

cerco-

Forma prefixada del mot grec kérkos , que significa ‘cua’ Ex cercopitec
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cèrcol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cèrcol</title>

Etimologia: del mateix origen que cercle, però per via semiculta
    masculí
  1. Peça en forma de corona cilíndrica.
  2. agricultura Cavalló rodó que es fa al voltant dels arbres, particularment del taronger, per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu.
  3. esports En el basquetbol, peça circular de ferro unida al tauler de la qual penja la xarxa de la cistella.
  4. gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual que consisteix en una anella de 80 a 90 cm de diàmetre.
  5. tecnologia Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
  6. Llanda de ferro de les rodes del carro.
  7. jocs d’entreteniment Fusta tallada en forma de corona cilíndrica de poca altura, o filferro gruixut corbat en forma de cercle, amb què juguen els infants fent-lo rutllar.

■ cèrcol

masculí Peça en forma de corona cilíndrica agricultura Cavalló rodó que es fa al voltant dels arbres, particularment del taronger, per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu esports En el basquetbol, peça circular de ferro unida al tauler de la qual penja la xarxa de la cistella gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual que consisteix en una anella de 80 a 90 cm de diàmetre tecnologia Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota Llanda de ferro de les rodes del carro jocs d’entreteniment Fusta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cercolaire

■ cercolaire

masculí i femení Persona que té per ofici construir cèrcols de botes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cercolar

■ cercolar

verb transitiu Posar cèrcols a les botes, els bocois, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cercolat
| cercolada


<title type="display">cercolat</title>

Etimologia: de cercolar
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’una bota o d’un cup amb els cèrcols d’un esmalt diferent.
  2. Dit d’un espill perfilat d’un esmalt diferent.
  3. Dit d’una àguila o d’una figura de sant amb el cap voltat per un cercle en forma d’anell.

cercolat
| cercolada

adjectiu heràldica Dit d’una bota o d’un cup amb els cèrcols d’un esmalt diferent Dit d’un espill perfilat d’un esmalt diferent Dit d’una àguila o d’una figura de sant amb el cap voltat per un cercle en forma d’anell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cercoler
| cercolera

■ cercoler
| cercolera

masculí i femení Cercolaire
Traducció