Es mostren 88939 resultats

■ ciclotrònic
| ciclotrònica

■ ciclotrònic
| ciclotrònica

adjectiu partícules elementals i nucleònica Relatiu o pertanyent al ciclotró
Gran Diccionari de la llengua catalana

cicloturisme

cicloturisme

masculí turisme, viatges Pràctica del turisme amb bicicleta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cicònids

■ cicònids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes integrada per individus de dimensions grans, amb el coll, les potes i el bec llargs, que tenen un vol lent i pausat singular Ocell de la família dels cicònids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciconiforme

■ ciconiforme

adjectiu Semblant a una cigonya masculí ornitologia plural Ordre d’ocells integrat per individus de dimensions mitjanes o grans amb les potes primes i llargues i el coll també llarg i flexible singular Ocell de l’ordre dels ciconiformes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cicuta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cicuta</title>

Etimologia: del ll. cĭcūta, íd.
    femení botànica
  1. Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Conium maculatum), de fulles grosses, de flors blanques disposades en umbel·les compostes i de fruits en diaquenis suborbiculars, altament metzinosa.
  2. cicuta menor Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Cicuta virosa), metzinosa, de flors blanques disposades en umbel·la grossa i de fruits petits amb costes amples.
  3. cicuta silvestre Etusa.

■ cicuta

femení botànica Planta herbàcia biennal de la família de les umbellíferes Conium maculatum , de fulles grosses, de flors blanques disposades en umbelles compostes i de fruits en diaquenis suborbiculars, altament metzinosa cicuta menor Planta herbàcia perenne de la família de les umbellíferes Cicuta virosa , metzinosa, de flors blanques disposades en umbella grossa i de fruits petits amb costes amples cicuta silvestre Etusa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cidrac

■ cidrac

masculí botànica melissa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciència</title>

Partició sil·làbica: ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. scientia ‘coneixement’, der. de sciens, -ntis ‘el qui sap’, part. agent de scire ‘saber’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. Conjunt de coneixements, i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
    1. Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi.
    2. ciències ambientals ecologia Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l’energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment.
    3. ciències del comportament Denominació utilitzada principalment dins el món anglosaxó per a designar el conjunt de ciències que investiguen el comportament.
    4. ciències humanes Expressió que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
    5. ciències socials Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.
  3. arbre de la ciència del bé i del mal Bíblia Arbre del paradís els fruits del qual Déu havia prohibit de menjar a Adam i Eva.
  4. ciències ocultes Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la natura científicament no comprovables.
  5. saber de ciència certa Tenir ple coneixement d’alguna cosa.
  6. tenir la ciència infusa
    1. Saber les coses per inspiració divina.
    2. hiperbòlicament Saber les coses sense estudiar-les.

■ ciència

femení Conjunt de coneixements, i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi ciències ambientals ecologia Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l’energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciència-ficció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciència-ficció</title>

Partició sil·làbica: ci_èn_ci_a-fic_ci_ó
femení literatura i cinematografia Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.

■ ciència-ficció

femení literatura i cinematografia Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cient</title>

Partició sil·làbica: ci_ent
Etimologia: del ll. sciens, -ntis ‘el qui sap’ 1a font: s. XIV, Llull
    antigament
  1. adjectiu Sabent, coneixedor.
  2. masculí Coneixença certa; consciència.
  3. a cient locució adverbial Conscientment, amb plena coneixença.
  4. a cient de locució prepositiva A sabuda de, a coneixença de.

■ cient

antigament adjectiu Sabent, coneixedor masculí Coneixença certa consciència a cient locució adverbial Conscientment, amb plena coneixença a cient de locució prepositiva A sabuda de, a coneixença de
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ científic
| científica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">científic</title>

Partició sil·làbica: ci_en_tí_fic
Etimologia: del ll. td. scientifĭcus ‘el qui fa ciència’, format amb el ll. facĕre ‘fer’ 1a font: 1390
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències.
  2. adjectiu Que està d’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència. Raonaments científics. Normes científiques.
  3. adjectiu i masculí i femení Que posseeix ciència o una ciència. Un gran científic.

■ científic
| científica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències adjectiu Que està d’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència Raonaments científics Normes científiques adjectiu i masculí i femení Que posseeix ciència o una ciència Un gran científic
Traducció