Es mostren 88940 resultats

■ cigonya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cigonya</title>

Etimologia: del ll. cĭcōnĭa, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels cicònids (Ciconia sp), de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs, d’un vol lent i pausat, que comprèn la cigonya blanca (C. ciconia) i la cigonya negra (C. nigra).
  2. Poalanca.
  3. marina, marítim Quaderna de les embarcacions molt estretes de mànega i altes de puntal.
  4. tecnologia
    1. Colze d’un arbre.
    2. Manubri amb doble colze amb el qual són accionats alguns aparells.
  5. pintar la cigonya figuradament Fer creure el que no és.

■ cigonya

femení ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels cicònids Ciconia sp , de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs, d’un vol lent i pausat, que comprèn la cigonya blanca C ciconia i la cigonya negra C nigra Poalanca marina, marítim Quaderna de les embarcacions molt estretes de mànega i altes de puntal tecnologia Colze d’un arbre Manubri amb doble colze amb el qual són accionats alguns aparells pintar la cigonya figuradament Fer creure el que no és
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cigonyal

■ cigonyal

masculí tecnologia Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació o viceversa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cigonyar

cigonyar

verb transitiu construcció naval Marcar a terra la figura d’una quaderna perquè en corbar-la resti simètrica
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cigró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cigró</title>

Etimologia: del ll. cĭcĕro, -ōnis, íd., dimin. de cicer, -ĕris, íd., a través de la forma més ant. ciuró 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica
    1. Cigronera.
    2. Llavor de la cigronera.
  2. botànica Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Xerocomus] badius), de capell carnós, olor de fruita i comestible.
  3. corc del cigró fitopatologia Coleòpter (Laria ornaria) de color gris amb els èlitres ratllats, que parasita les fulles i les llavors de la cigronera.
  4. del cigró col·loquialment Dit del militar que ha ascendit de soldat ras. Un tinent del cigró.

■ cigró

masculí botànica Cigronera Llavor de la cigronera botànica Bolet de la família de les boletàcies Boletus Xerocomus badius , de capell carnós, olor de fruita i comestible corc del cigró fitopatologia Coleòpter Laria ornaria de color gris amb els èlitres ratllats, que parasita les fulles i les llavors de la cigronera del cigró colloquialment Dit del militar que ha ascendit de soldat ras Un tinent del cigró
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cigronaire

■ cigronaire

masculí i femení Persona que ven cigrons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cigronera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cigronera</title>

Etimologia: de cigró
    femení
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Cicer arietinum), de flors blavoses, purpúries o blanques solitàries i de llegums inflats que contenen una o dues llavors globuloses (els cigrons).
  2. mosca de la cigronera fitopatologia Petit dípter (Agramices ciceri) semblant a la mosca comuna, però amb reflexos verdosos a les ales, que ataca la cigronera.

■ cigronera

femení botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies Cicer arietinum , de flors blavoses, purpúries o blanques solitàries i de llegums inflats que contenen una o dues llavors globuloses els cigrons mosca de la cigronera fitopatologia Petit dípter Agramices ciceri semblant a la mosca comuna, però amb reflexos verdosos a les ales, que ataca la cigronera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cigronet

■ cigronet

masculí construcció Grava de pedrera de la mida aproximada d’un cigró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cili


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cili</title>

Etimologia: del ll. cĭlĭum ‘parpella’
    masculí
  1. biologia Cadascun dels pèls o els apèndixs filiformes que en conjunt formen una franja marginal, com els que es donen al marge d’algunes fulles o les pestanyes a les vores de les parpelles.
  2. citologia Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada, amb capacitat de moviment, que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules.

■ cili

masculí biologia Cadascun dels pèls o els apèndixs filiformes que en conjunt formen una franja marginal, com els que es donen al marge d’algunes fulles o les pestanyes a les vores de les parpelles citologia Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada, amb capacitat de moviment, que emergeix de la superfície de moltes cèllules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciliar

■ ciliar

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a les pestanyes De la natura de les pestanyes Dit de certs òrgans del globus de l’ull Cos ciliar citologia Relatiu o pertanyent als cilis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciliat
| ciliada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciliat</title>

Partició sil·làbica: ci_li_at
Etimologia: de cili
  1. adjectiu anatomia Proveït de pestanyes.
  2. adjectiu biologia Proveït de cilis.
  3. masculí zoologia
    1. plural Classe de protozous amb el cos recobert de cilis que viuen abundantment en l’aigua dolça i que es reprodueixen per divisió transversal.
    2. singular Protozou de la classe dels ciliats.

■ ciliat
| ciliada

adjectiu anatomia Proveït de pestanyes adjectiu biologia Proveït de cilis masculí zoologia plural Classe de protozous amb el cos recobert de cilis que viuen abundantment en l’aigua dolça i que es reprodueixen per divisió transversal singular Protozou de la classe dels ciliats
Traducció