Es mostren 88939 resultats

címbol

címbol

masculí antigament Cèmbal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimbori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimbori</title>

Etimologia: del ll. cĭbōrĭum ‘copa’, i aquest, del gr. kibṓrion ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell 1a font: 1372
    masculí arquitectura
  1. Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus.
  2. A l’interior d’una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre columnes, que cobreix l’altar, la pica baptismal o un sepulcre.

■ cimbori

masculí arquitectura Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus A l’interior d’una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre columnes, que cobreix l’altar, la pica baptismal o un sepulcre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cimbre
| cimbra

cimbre
| cimbra

masculí i femení història Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

címbric
| címbrica

címbric
| címbrica

adjectiu Relatiu o pertanyent als cimbres masculí lingüística Llengua germànica dels antics cimbres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimè

■ cimè

masculí química orgànica Isopropiltoluè, compost aromàtic emprat com a dissolvent i en la fabricació de resines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimejar

■ cimejar

verb intransitiu Formar cim Emergir figuradament Excellir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimell

■ cimell

masculí pesca Canya de pescar curta i molt vincladissa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciment1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciment</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. caementum ‘pedra de construcció, sense escairar’, der. del ll. caedĕre ‘tallar’ 1a font: s. XIII, Arnau
    masculí
  1. química industrial
    1. Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides. Ciment pòrtland. Ciment ràpid.
    2. ciment armat construcció Formigó armat.
  2. odontologia Substància usada en odontologia per a unir pròtesis o bé per a tapar cavitats.
  3. pedologia Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
  4. petrografia Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.



    5. Vegeu també:
    ciment2

■ ciment1

masculí química industrial Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides Ciment pòrtland Ciment ràpid ciment armat construcció Formigó armat odontologia Substància usada en odontologia per a unir pròtesis o bé per a tapar cavitats pedologia Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles petrografia Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència Vegeu també ciment 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciment2

■ ciment2

masculí fusteria Garlopa de més d’un metre de longitud emprada pels boters per a afinar els cantells de les dogues Garlopa estreta, amb una obertura com la del guilleume, i que forma una motllura en angle recte per a fer galzes Vegeu també ciment 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimentació</title>

Partició sil·làbica: ci_men_ta_ci_ó
Etimologia: de cimentar1
    femení
  1. petrografia Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.
  2. Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, cosa que dona estabilitat a tot el pou.

■ cimentació

femení petrografia Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, cosa que dona estabilitat a tot el pou
Traducció