Es mostren 88939 resultats

■ cinquantejar

■ cinquantejar

verb intransitiu Tenir pels volts de cinquanta anys, prop de cinquanta anys No facis el valent, que ja cinquanteges
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquantenari
| cinquantenària

■ cinquantenari
| cinquantenària

adjectiu Que té cinquanta anys d’existència masculí El dia o l’any que fa cinquanta anys d’un esdeveniment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cinquantener

cinquantener

masculí història militar Cap d’una cinquantena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquantenni

■ cinquantenni

masculí Període de cinquanta anys
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquantí
| cinquantina

■ cinquantí
| cinquantina

adjectiu i masculí i femení Que ha complert cinquanta anys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquè
| cinquena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinquè</title>

Etimologia: de cinc 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 5è 5a] Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc. És el cinquè fill. La cinquena de la llista.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinc parts iguals. Les dues cinquenes parts li pertoquen.
  3. masculí Un cinquè, 1/5. Tres cinquens, 3/5.
  4. femení metrologia Antiga mesura de capacitat per a l’oli, dividida en cinc quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona.
  5. femení numismàtica Moneda d’or de 25 pessetes (cinc duros) batuda a nom d’Alfons XII.

■ cinquè
| cinquena

adjectiu i masculí i femení símbol 5è 5a Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc És el cinquè fill La cinquena de la llista adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinc parts iguals Les dues cinquenes parts li pertoquen masculí Un cinquè, 1/5 Tres cinquens, 3/5 femení metrologia Antiga mesura de capacitat per a l’oli, dividida en cinc quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona femení numismàtica Moneda d’or de 25 pessetes cinc duros batuda a nom d’Alfons XII
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquet

■ cinquet

masculí música Grup de cinc notes iguals que té la mateixa durada de quatre notes del mateix valor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cint

■ cint

masculí antigament Cinyell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinta</title>

Etimologia: femení del cat. ant. cint ‘cinyell’, ll. cinctus, -a, -um, participi del ll. cĭngĕre ‘cenyir’
    femení
    1. Teixit en forma de tira llarga i estreta fet amb qualsevol fibra tèxtil i que hom empra en confeccions industrials, en adornaments, per a lligar, etc.
    2. per analogia Tira llarga i estreta de paper, de ferro, de cuir, etc.
    3. armament Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores.
    4. cinematografia Film cinematogràfic, pel·lícula.
    5. gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en una tira, generalment de setí, de 4 a 6 cm d’amplada i de 6 m de llargada, que va unida a un pal cilíndric o cònic.
    6. heràldica Peça disminuïda equivalent a una faixa reduïda a la meitat de la seva amplària.
    7. heràldica Tira de roba, de pergamí, etc., que conté un lema o una llegenda.
    8. màquines i instruments d’oficina Banda tintada que en certes màquines, com les d’escriure i les de calcular, marca el relleu dels tipus damunt el paper per mitjà de pressió.
    9. cinta adhesiva Tira de paper, de roba o de plàstic que conté, sobre una cara, una capa d’una substància adhesiva no solidificada.
    10. cinta adhesiva transparent oficis manuals Cinta adhesiva de cel·lulosa o de plàstic que s’utilitza per a enganxar paper.
    11. cinta aïllant electrotècnia Cinta tèxtil o de plàstic impregnada d’un adhesiu per una cara que hom empra per a protegir les unions dels conductors elèctrics.
    12. cinta de carda indústria tèxtil Cadascuna de les tires compostes per tres o quatre plecs de teixit fort, units amb cautxú o una cola especial, i que porten clavades les pues d’acer en forma de U i constitueixen la guarnició de la carda. També és anomenada veta.
    13. cinta de vídeo electrònica i televisió Cinta magnètica, especialment de mides normalitzades, per a enregistrar-hi imatge i so.
    14. cinta magnètica electroacústica Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació que constitueix el medi on és fixada aquesta informació.
    15. cinta magnetofònica electroacústica Cinta magnètica per a enregistrar sons, sovint presentada en casset.
    16. cinta mètrica Tira d’acer o de roba dividida en metres, decímetres, centímetres i mil·límetres que serveix per a amidar longituds.
    17. cinta perforada tecnologia Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eina de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.
    18. cinta transportadora tecnologia Sistema de transport continu de materials o de persones consistent en una banda o cinta sense fi de teixit, de cautxú, metàl·lica, etc., que corre per sobre d’un suport, generalment rodant.
  2. anatomia animal Nom aplicat a estructures anatòmiques llargues i aplanades, sobretot a les nervioses.
  3. plural botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les liliàcies (Chlorophytum sp), de fulles cintiformes en roseta, entremig de les quals apareixen els escapus florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses.
  4. construcció naval
    1. Taula de fusta del folre exterior d’una embarcació menor, més gruixuda que les altres, que corre de popa a proa entre el trancanell i el bocal.
    2. Cadascuna de les andanes de planxes del folre exterior, més gruixudes que les altres, que en els vaixells corren de popa a proa a l’altura de les cobertes.
  5. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cepòlids (Cepola rubescens), d’ulls grossos i cos comprimit, que habita en les prades de fanerògames de mar o en els fons de fang.
  6. pesca traïnya 1.

■ cinta

femení Teixit en forma de tira llarga i estreta fet amb qualsevol fibra tèxtil i que hom empra en confeccions industrials, en adornaments, per a lligar, etc per analogia Tira llarga i estreta de paper, de ferro, de cuir, etc armament Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores cinematografia Film cinematogràfic, pellícula gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en una tira, generalment de setí, de 4 a 6 cm d’amplada i de 6 m de llargada, que va unida a un pal cilíndric o cònic heràldica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintaire

■ cintaire

masculí i femení cinter 1
Informació complementària
Traducció