Es mostren 88939 resultats

■ cintrell

■ cintrell

masculí construcció Corda o regle que serveix de guia en construir una volta o un arc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cintura</title>

Etimologia: del ll. cinctura, íd., der. de cinctus, part. de cingĕre ‘cenyir’ 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. anatomia animal
    1. Part més estreta del tronc de l’home, sota la caixa toràcica.
    2. cintura escapular (o pectoral) Anell ossi, constituït per la clavícula i l’escàpula, que recolza sobre la caixa toràcica i serveix de suport per a l’extremitat superior.
    3. cintura pelviana Anell ossi, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, que serveix de suport per a l’extremitat inferior.
  2. Part d’un vestit que correspon a la cintura.

■ cintura

femení anatomia animal Part més estreta del tronc de l’home, sota la caixa toràcica cintura escapular o pectoral Anell ossi, constituït per la clavícula i l’escàpula, que recolza sobre la caixa toràcica i serveix de suport per a l’extremitat superior cintura pelviana Anell ossi, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, que serveix de suport per a l’extremitat inferior Part d’un vestit que correspon a la cintura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinturar

■ cinturar

verb transitiu Posar a algú una faixa o una corretja a la cintura, especialment, beneïdes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinturat
| cinturada

■ cinturat
| cinturada

adjectiu Estret de cintura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cinturilla

cinturilla

femení confecció Peça de roba en forma de tira estreta que, collocada en la part alta del pantaló o de la faldilla, se cenyeix a la cintura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinturó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinturó</title>

Etimologia: del cast. cinturón, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Banda de roba, de cuir, etc., generalment amb sivella, destinada a estrènyer la cintura, cinyell. Porta un ganivet penjat al cinturó.
    2. esports En el judo i altres arts marcials, banda de tela resistent que els combatents es lliguen a la cintura.
    3. cinturó de seguretat automòbil, automobilisme i aeronàutica Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients.
  2. per analogia
    1. Cosa o sèrie de coses que n’envolten una altra o unes altres. El cinturó de ronda d’una ciutat.
    2. geografia Als Estats Units d’Amèrica, nom amb el qual són conegudes les grans àrees de l’oest mitjà i de l’oest del país dedicades al conreu.
    3. cinturó d’asteroides astronomia Regió entre les òrbites de Mart i Júpiter, que conté la majoria d’asteroides del sistema solar.
    4. cinturó del Pacífic geologia Franja d’activitat volcànica que voreja l’oceà Pacífic.
  3. cinturó de Venus zoologia Animal marí de l’embrancament dels ctenòfors (Cestus veneris), de cos comprimit i allargat en forma de cinta, prim i transparent, molt vistós.

■ cinturó

masculí Banda de roba, de cuir, etc, generalment amb sivella, destinada a estrènyer la cintura, cinyell Porta un ganivet penjat al cinturó esports En el judo i altres arts marcials, banda de tela resistent que els combatents es lliguen a la cintura cinturó de seguretat automòbil, automobilisme i aeronàutica Banda de tela forta que, collocada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients per analogia Cosa o sèrie de coses que n’envolten una altra o unes altres El…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinyell

■ cinyell

masculí Cinta, cordó, corretja, faixa, etc, que serveix per a cenyir Un cinyell amb botons d’or Cinturó figuradament Un cinyell de flames pesca Ralinga dels sardinals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cion-

cion-

Forma prefixada del mot grec kíōn, kíonos , que significa ‘columna, úvula’ Ex cionitis, cionectomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

ciònids


<title type="display">ciònids</title>

Partició sil·làbica: ci_ò_nids
    masculí zoologia
  1. plural Família d’ascidiacis de l’ordre dels flebobranquis, que comprèn els anomenats budell i estofat.
  2. singular Ascidiaci de la família dels ciònids.

ciònids

masculí zoologia plural Família d’ascidiacis de l’ordre dels flebobranquis, que comprèn els anomenats budell i estofat singular Ascidiaci de la família dels ciònids
Gran Diccionari de la llengua catalana

ciono-

ciono-

Forma prefixada del mot grec kíōn, kíonos , que significa ‘columna, úvula’ Ex cionoptosi