Es mostren 88939 resultats

citrul·lina

citrul·lina

citrul·linúria

citrul·linúria

ciuró

ciuró

ciutadà
| ciutadana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciutadà</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ciu_ta_dà
Etimologia: de ciutat 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení D’una ciutat.
  2. masculí i femení història
    1. A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat.
    2. Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
    3. A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
    4. Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
  3. adjectiu i masculí i femení dialectal Palmesà.

ciutadà
| ciutadana

ciutadanatge


<title type="display">ciutadanatge</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ciu_ta_da_nat_ge
Etimologia: de ciutadà 1a font: 1462
Body
    masculí
  1. Condició de ciutadà.
  2. carta de ciutadanatge història A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster en una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.

ciutadanatge

ciutadania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciutadania</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ciu_ta_da_ni_a
Etimologia: de ciutadà 1a font: c. 1400
Body
    femení
  1. Conjunt dels ciutadans.
  2. dret Condició i dret que ostenten els qui pertanyen a una comunitat política erigida en estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres.
  3. història En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics.

ciutadania

ciutadejar

ciutadejar

ciutadella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciutadella</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ciu_ta_de_lla
Etimologia: com a nom comú, adaptació del cast. ciudadela i del fr. citadelle, tots dos de l’it. cittadella 1a font: s. XVI
Body
femení organització militar Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.

ciutadella

ciutadellenc
| ciutadellenca

ciutadellenc
| ciutadellenca

Traducció

ciutadillenc
| ciutadillenca

ciutadillenc
| ciutadillenca