Es mostren 88940 resultats

■ addicte
| addicta

■ addicte
| addicta

adjectiu i masculí i femení Fortament inclinat, donat, a alguna cosa Addicte a l’opi Una addicta al joc adjectiu Unit a una altra persona en alguna empresa, algun afer, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ addictiu
| addictiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">addictiu</title>

Partició sil·làbica: ad_dic_tiu
Compareu: additiu
Etimologia: de addicció
    adjectiu
  1. Que causa addicció. L'alcohol i els barbitúrics són substàncies addictives.
  2. medicina i psicologia Relatiu o pertanyent a una addicció. Conductes addictives.

■ addictiu
| addictiva

adjectiu Que causa addicció L'alcohol i els barbitúrics són substàncies addictives medicina i psicologia Relatiu o pertanyent a una addicció Conductes addictives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

addisonisme


<title type="display">addisonisme</title>

Etimologia: del nom del metge britànic Thomas Addison (1793-1860)
masculí patologia Síndrome atenuada de la malaltia d’Addison, que es troba en moltes malalties generals quan el procés morbós lesiona secundàriament les càpsules suprarenals.

addisonisme

masculí patologia Síndrome atenuada de la malaltia d’Addison, que es troba en moltes malalties generals quan el procés morbós lesiona secundàriament les càpsules suprarenals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ additament

■ additament

masculí Cosa afegida, afegitó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ additiu
| additiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">additiu</title>

Partició sil·làbica: ad_di_tiu
Etimologia: del ll. additivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que enclou una addició, que s’obté sumant, que per la seva addició o agregació produeix un augment quantitatiu.
  2. masculí Qualsevol substància que hom afegeix a un producte de consum industrial per millorar-ne les característiques sense alterar-ne fonamentalment la natura.
  3. masculí construcció Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat.
  4. masculí pintura Substància (cera, resina, etc.) barrejada a les pastes pictòriques per tal de donar-los característiques especials (per exemple, consistència).
  5. additiu alimentari alimentació, indústries alimentàries Substància sense poder nutritiu emprada amb finalitats no nutritives, que en qualsevol fase de l’elaboració hom afegeix a la massa o a la superfície dels aliments.
  6. procediment additiu cinematografia Procediment d’obtenció del color en cinema en el qual la bicromia o la tricromia són aconseguides per síntesi additiva.
  7. propietats additives química física Propietats que en un sistema donat són representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.

■ additiu
| additiva

adjectiu Que enclou una addició, que s’obté sumant, que per la seva addició o agregació produeix un augment quantitatiu masculí Qualsevol substància que hom afegeix a un producte de consum industrial per millorar-ne les característiques sense alterar-ne fonamentalment la natura masculí construcció Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat masculí pintura Substància cera, resina, etc barrejada a les pastes pictòriques per tal de donar-los característiques especials per exemple, consistència additiu alimentari…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ additivitat

■ additivitat

femení Qualitat d’additiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adducció</title>

Partició sil·làbica: ad_duc_ci_ó
Compareu: abducció
Etimologia: del ll. adductio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’adduir.
    1. anatomia animal Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’acosta al pla medià del cos.
    2. medicina Posició resultant del moviment d’adducció.

■ adducció

femení Acció d’adduir anatomia animal Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’acosta al pla medià del cos medicina Posició resultant del moviment d’adducció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

adducte
| adducta


<title type="display">adducte</title>

Etimologia: del ll. adductus, -a, -um, participi de adducĕre ‘conduir vers, emmenar’
adjectiu química orgànica Dit de l’associació il·limitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristal·lina de l’altra.

adducte
| adducta

adjectiu química orgànica Dit de l’associació illimitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristallina de l’altra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adductor
| adductora

■ adductor
| adductora

adjectiu anatomia animal Que produeix l’adducció Múscul adductor Nervi adductor zoologia Dit dels músculs que en els molluscs bivalves asseguren el tancament de la conquilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adduïble

■ adduïble

adjectiu Que hom pot adduir
Traducció