Es mostren 88940 resultats

■ cladònia

■ cladònia

femení botànica Gènere de líquens de l’ordre dels lecideals Cladonia sp , d’apotecis vermells i arrodonits, anomenats popularment molsa blanca
Gran Diccionari de la llengua catalana

cladoniàcies


<title type="display">cladoniàcies</title>

Partició sil·làbica: cla_do_ni_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre dels lecideals, amb un tal·lus primari, foliaci, esquamulós o crustaci, i un altre de secundari, erecte, d’estructura radiada.
  2. singular Liquen de la família de les cladoniàcies.

cladoniàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre dels lecideals, amb un tallus primari, foliaci, esquamulós o crustaci, i un altre de secundari, erecte, d’estructura radiada singular Liquen de la família de les cladoniàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

cladosporiosi


<title type="display">cladosporiosi</title>

Partició sil·làbica: cla_dos_po_ri_o_si
    femení
  1. fitopatologia Denominació genèrica d’un grup de malalties fúngiques produïdes per fongs del gènere Cladosporium.
  2. patologia Micosi ocasionada per fongs del gènere Cladosporium.

cladosporiosi

femení fitopatologia Denominació genèrica d’un grup de malalties fúngiques produïdes per fongs del gènere Cladosporium patologia Micosi ocasionada per fongs del gènere Cladosporium
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clafit
| clafida

■ clafit
| clafida

adjectiu Ple, farcit, reblert Un text clafit de disbarats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

clairanenc
| clairanenca

clairanenc
| clairanenca

adjectiu i masculí i femení De Clairà Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clam</title>

Homòfon: clamp
Etimologia: de clamar 1a font: 1270
    masculí
  1. Expressió de malcontentament, de ressentiment.
    1. Reclamació, queixa.
    2. especialment història del dret Demanda, denúncia, querella o reclamació judicial en general.
    3. història del dret Escrit dirigit a l’autoritat o a un funcionari per a reclamar la reparació d’un greuge.
  3. Crit, especialment fort i continuat; clamor1. El clam de la multitud.

■ clam

masculí Expressió de malcontentament, de ressentiment Reclamació, queixa especialment història del dret Demanda, denúncia, querella o reclamació judicial en general història del dret Escrit dirigit a l’autoritat o a un funcionari per a reclamar la reparació d’un greuge Crit, especialment fort i continuat clamor 1 El clam de la multitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamadissa

■ clamadissa

femení Clam repetit i confús de diversa gent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamant

■ clamant

adjectiu i masculí i femení Dit de qui fa o posa un clam La part clamant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clamar</title>

Etimologia: del ll. clamare ‘cridar, exclamar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Demanar a crits (alguna cosa). El volien castigar durament i ell clamà pietat.
    2. figuradament La terra clama aigua. Un crim que clama venjança.
    3. Cridar, algú, (l’aviram o altres animals domèstics) perquè apareguin.
  2. intransitiu
    1. Llançar clams.
    2. clamar a Déu Ésser una acció d’una injustícia evident.
  3. pronominal Fer, posar, un clam.

■ clamar

verb transitiu Demanar a crits alguna cosa El volien castigar durament i ell clamà pietat figuradament La terra clama aigua Un crim que clama venjança Cridar, algú, l’aviram o altres animals domèstics perquè apareguin intransitiu Llançar clams clamar a Déu Ésser una acció d’una injustícia evident pronominal Fer, posar, un clam
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

clamater
| clamatera

clamater
| clamatera

adjectiu i masculí i femení antigament Clamant