Es mostren 88940 resultats

■ clamoreig

■ clamoreig

masculí Clamor repetit o continuat El clamoreig era estrepitós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamorejar

■ clamorejar

verb intransitiu Fer clamoreig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamorós
| clamorosa

■ clamorós
| clamorosa

adjectiu Que llança clams repetits Ple de clamor, de la natura del clamor sorollós, turbulent Aplec clamorós Discussió clamorosa Aplaudiments clamorosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamorosament

■ clamorosament

adverbi D’una manera clamorosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamosa

■ clamosa

femení història Acusació que el fiscal de la inquisició presentava contra els sospitosos en la fe catòlica, amb demanda d’empresonament, acompanyada per les denúncies i les proves testificatives que la justificaven
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamp


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clamp</title>

Homòfon: clam
Etimologia: de l’anglès
masculí cirurgia Pinça de braços llargs proveïda d’un dispositiu de fixació utilitzada en el curs d’intervencions quirúrgiques per a interrompre temporalment la circulació de la sang en un vas sanguini o la progressió de les matèries intestinals en una porció del tub digestiu.

■ clamp

masculí cirurgia Pinça de braços llargs proveïda d’un dispositiu de fixació utilitzada en el curs d’intervencions quirúrgiques per a interrompre temporalment la circulació de la sang en un vas sanguini o la progressió de les matèries intestinals en una porció del tub digestiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clan</title>

Etimologia: de l’angl. clan (s. XV), pres del gaèlic clann ‘família, descendència’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. etnologia i sociologia Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
  2. per extensió
    1. Societat closa.
    2. Grup de persones unides per un interès comú.
  3. escoltisme Darrera etapa de l’escoltisme.

■ clan

masculí etnologia i sociologia Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany per extensió Societat closa Grup de persones unides per un interès comú escoltisme Darrera etapa de l’escoltisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clandestí
| clandestina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clandestí</title>

Etimologia: del ll. clandestīnus ‘que es fa d’amagat’ 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. Ocult, fet secretament, com essent il·lícit. Reunió clandestina.
  2. dret penal Dit de l’escrit, l’imprès o la publicació que no acompleixen els requisits legals, especialment per manca de peu d’impremta, o que són distribuïts d’amagat de les autoritats governatives.

■ clandestí
| clandestina

adjectiu Ocult, fet secretament, com essent illícit Reunió clandestina dret penal Dit de l’escrit, l’imprès o la publicació que no acompleixen els requisits legals, especialment per manca de peu d’impremta, o que són distribuïts d’amagat de les autoritats governatives
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clandestinament

■ clandestinament

adverbi D’una manera clandestina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clandestinitat

■ clandestinitat

femení història i ciències polítiques Qualitat de clandestí
Traducció