Es mostren 88939 resultats

■ claperot

■ claperot

masculí arqueologia Claper de gegants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clapir</title>

Etimologia: alteració de glapir, que ho és també de glatir 1a font: 1653, DTo.
verb intransitiu Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça. Vam sentir els gossos que clapien i vam tornar a casa, no fos cas que s’escapés cap tret.

■ clapir

verb intransitiu Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça Vam sentir els gossos que clapien i vam tornar a casa, no fos cas que s’escapés cap tret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapissa

■ clapissa

femení pedologia Claper geomorfologia Amuntegament de rocs morena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapissar

■ clapissar

masculí Bosc de clapes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapissat
| clapissada

■ clapissat
| clapissada

adjectiu Clapat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapit

■ clapit

masculí Cadascun dels crits que fa el gos quan clapeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clapó</title>

Etimologia: del fr. clapot, íd., der. de clapoter ‘fer soroll una massa líquida agitada’
masculí indústria tèxtil Màquina per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després del descruatge, quan aquesta és treballada en forma de corda.

■ clapó

masculí indústria tèxtil Màquina per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després del descruatge, quan aquesta és treballada en forma de corda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapoteig

■ clapoteig

masculí Acció de clapotejar diagnosi Soroll obtingut en imprimir petites percussions a un òrgan mig ple de líquid i de gas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapotejar

■ clapotejar

verb intransitiu Fer un seguit de lleus sorolls la superfície agitada d’una massa líquida Les minúscules onades clapotejaven en xocar contra les barques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claqué


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claqué</title>

Etimologia: del fr. claqué, part. de claquer ‘reforçar amb claques o peces dures les sabates’
masculí [plural claqués] dansa Dansa d’origen nord-americà consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.

■ claqué

masculí plural claqués dansa Dansa d’origen nord-americà consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus
Traducció