Es mostren 88939 resultats

■ claró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claró</title>

Homòfon: claror
Etimologia: d’origen incert, es pot relacionar amb clar a causa dels intersticis entre els vímets; però potser prové d’un ll. *clatrione, der. del ll. clatrum ‘reixa’
masculí Nansa petita feta de xarxa amb carcassa de ferro o vímet.

■ claró

masculí Nansa petita feta de xarxa amb carcassa de ferro o vímet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarobscur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clarobscur</title>

Partició sil·làbica: clar_obs_cur
Etimologia: de clar i obscur
    masculí
  1. pintura
    1. Estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de la llum i l’ombra.
    2. Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura.
    3. Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.
  2. figuradament Contrast. Els clarobscurs de la música.

■ clarobscur

masculí pintura Estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de la llum i l’ombra Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós figuradament Contrast Els clarobscurs de la música
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claror


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claror</title>

Homòfon: claró
Etimologia: de clar 1a font: c. 1450
    femení
  1. Efecte de la llum que fa visibles els objectes. Un llum que fa poca claror. La claror d’un incendi. Amb tan mala claror no es veu bé el retaule. La claror del sol, de la lluna, etc.
  2. a la claror de locució prepositiva Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc. Dibuixar a la claror d’una espelma. Miràvem el jardí a la claror de la lluna.

■ claror

femení Efecte de la llum que fa visibles els objectes Un llum que fa poca claror La claror d’un incendi Amb tan mala claror no es veu bé el retaule La claror del sol, de la lluna, etc a la claror de locució prepositiva Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc Dibuixar a la claror d’una espelma Miràvem el jardí a la claror de la lluna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarós
| clarosa

■ clarós
| clarosa

adjectiu Que té una certa claror Una nit clarosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clasc

■ clasc

masculí Toc de campana Toc d’alarma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clasca

■ clasca

femení closca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">classe</title>

Etimologia: del ll. classis ‘crida de les tropes, sobretot de marina; esquadra’, i després ‘crides o quintes diverses, diverses menes de ciutadans o objectes’ 1a font: 1560
    femení
    1. Conjunt de persones que, dins un grup social, tenen en comú una funció, un tipus de vida, una ideologia, una professió, etc. Classe alta, mitjana, baixa. Classe obrera, burgesa.
    2. figuradament Distinció, elegància. Una dona refinada i amb molta classe. El nou restaurant té poca classe.
    3. classes passives dret administratiu Conjunt de persones que cobren de l’estat, del municipi, etc., per raó dels serveis prestats anteriorment per ells mateixos o per algun familiar i en proporció al sou rebut durant el servei actiu i als anys de permanència.
    4. classe social sociologia Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
  2. ensenyament
    1. Conjunt d’alumnes o d’estudiants d’una escola, un col·legi, etc., que segueixen un mateix grau o curs d’estudi o una mateixa assignatura i assisteixen a les lliçons corresponents.
    2. Unitat de sessió d’ensenyament.
    3. per extensió Cadascuna de les lliçons que són explicades en una classe.
    4. per extensió aula 1 1.
    1. Cadascun dels grups de persones, d’animals o de coses que resulten d’una distribució feta atenent les analogies i les diferències que presenten entre elles.
    2. biologia Tàxon comprès entre l’ordre i la divisió (en les plantes) o entre l’ordre i l’embrancament (en els animals).
    3. geobotànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a la divisió, que agrupa un o més ordres afins.
    4. classe natural d’edat silvicultura Agrupació d’individus que tenen un aspecte i una mida semblants.
    1. Cada grup d’una divisió feta atenent el grau, la qualitat. Aquests texts formen una classe a part.
    2. ferrocarrils Cadascuna de les categories establertes per als vagons de passatgers.
    3. lingüística Categoria que un mot pren segons la natura dels éssers o dels objectes que representa.
    1. estadística En una estadística, conjunt d’observacions tal, que els valors dels seus elements són compresos entre dues quantitats donades.
    2. lògica Conjunt de tots els objectes, els elements, etc., que posseeixen com a mínim una característica comuna.
    3. topologia Qualsevol subconjunt d’un conjunt donat, format pels elements que són equivalents entre ells per a una determinada relació d’equivalència.
    4. classe cristal·lina cristal·lografia Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
    5. classe espectral astronomia i geografia Cadascun dels conjunts de píxels amb resposta espectral semblant que s’originen en el procés d’anàlisi d’una imatge digital.
  6. ciències militars Conjunt dels soldats de la mateixa lleva.

■ classe

femení Conjunt de persones que, dins un grup social, tenen en comú una funció, un tipus de vida, una ideologia, una professió, etc Classe alta, mitjana, baixa Classe obrera, burgesa figuradament Distinció, elegància Una dona refinada i amb molta classe El nou restaurant té poca classe classes passives dret administratiu Conjunt de persones que cobren de l’estat, del municipi, etc, per raó dels serveis prestats anteriorment per ells mateixos o per algun familiar i en proporció al sou rebut durant el servei actiu i als anys de permanència classe social sociologia Grup social que es distingeix…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classejament

■ classejament

masculí Operació consistent a separar per qualitats una partida d’un producte, especialment el suro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classejar

■ classejar

verb transitiu Efectuar el classejament d’un producte, especialment del suro
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

classema

classema

masculí lingüística En la terminologia de B Pottier, conjunt de semes genèrics, constants i denotatius d’un semema