Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ adduïble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adduïble</title>

Partició sil·làbica: ad_du_ï_ble
Etimologia: de adduir

adjectiu Que hom pot adduir.

■ adduir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adduir</title>

Partició sil·làbica: ad_du_ir
Etimologia: del ll. addūcĕre ‘conduir o dur a algun lloc’, a través del cat. ant. adur

verb transitiu Presentar, oferir, al·legar (una prova, una raó, un argument). Adduir diversos arguments en la seva defensa.

■ adduir

verb transitiu Presentar, oferir, allegar una prova, una raó, un argument Adduir diversos arguments en la seva defensa

adèctic

| adèctica

<title type="display">adèctic</title>

Etimologia: del gr. ádēktos ‘que no mossega’

adjectiu entomologia Dit del tipus més evolucionat de nimfa, amb mandíbules immòbils i no funcionals, que presenten alguns ordres d’insectes.

adèctic

| adèctica

adjectiu entomologia Dit del tipus més evolucionat de nimfa, amb mandíbules immòbils i no funcionals, que presenten alguns ordres d’insectes

adèfags

<title type="display">adèfags</title>

Etimologia: del gr. adēphágos ‘voraç’

masculí

entomologia

plural Subordre de coleòpters integrat per insectes carnívors; comprèn les famílies dels cicindèlids, els caràbids, els ditíscids i els girínids.
singular Insecte del subordre dels adèfags.

masculí entomologia plural Subordre de coleòpters integrat per insectes carnívors comprèn les famílies dels cicindèlids, els caràbids, els ditíscids i els girínids singular Insecte del subordre dels adèfags