Es mostren 88939 resultats

■ classer
| classera

■ classer
| classera

adjectiu Que té encarregada una classe, especialment en les escoles religioses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clàssic
| clàssica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clàssic</title>

Etimologia: del ll. classĭcus, -a, -um, íd., aplicat a ciutadans de rang superior i a grans autors literaris (v. classe) 1a font: 1803, DEst.
  1. art, literatura i música
    1. adjectiu Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
    2. adjectiu Dit del període que ha representat un moment culminant dins un art nacional.
    3. adjectiu i masculí Dit d’un autor que ha representat una maduresa o un moment culminant dins una literatura, dins un art.
    4. adjectiu Dit de la música creada a Europa a la segona meitat del segle XVIII i al començament del XIX.
    5. adjectiu Dit de la música elaborada i escrita sàviament, tècnicament, per oposició a la música folklòrica, a la música d’improvisació i a la música lleugera.
    6. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antiguitat grega i llatina i a la seva literatura, la seva escultura, la seva pintura, etc., especialment al període en què es produïren les obres millors.
    7. adjectiu Que segueix els models, les regles, de la literatura i les arts clàssiques.
  2. adjectiu Que segueix els patrons establerts, tradicional. Una corbata clàssica. És molt clàssic en la manera de vestir.
  3. adjectiu Típic, característic (d’una comarca, d’un poble, d’una diada, etc.). Per Nadal és clàssic de menjar escudella.
  4. lloc clàssic botànica Localitat d’on procedeix l’exemplar tipus d’un tàxon.

■ clàssic
| clàssica

art , literatura i música adjectiu Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art adjectiu Dit del període que ha representat un moment culminant dins un art nacional adjectiu i masculí Dit d’un autor que ha representat una maduresa o un moment culminant dins una literatura, dins un art adjectiu Dit de la música creada a Europa a la segona meitat del segle XVIII i al començament del XIX adjectiu Dit de la música elaborada i escrita sàviament, tècnicament, per oposició a la música folklòrica, a la música d’improvisació i a la música lleugera adjectiu Relatiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classicisme

■ classicisme

masculí art Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades inviolables
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classicista

■ classicista

adjectiu i masculí i femení Partidari del classicisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classicitzant

■ classicitzant

adjectiu Dit d’una frase, d’un estil, etc, que presenta trets clàssics Dit d’un autor afectat a l’ús del classicisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classificable

■ classificable

adjectiu Que pot ésser classificat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">classificació</title>

Partició sil·làbica: clas_si_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de classificar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de classificar;
    2. l’efecte. Classificació general, metòdica.
  2. Distribució d’un conjunt d’objectes en un cert nombre de classes, coordinades o subordinades, segons un criteri determinat.
  3. bibliografia Ordenació sistemàtica de llibres o de documents, que en facilita una utilització millor. Classificació arxivística. Classificació decimal.
  4. biologia Distribució dels éssers vius en classes anomenades en general tàxons, segons criteris d’afinitat filogenètica, morfològica, etc.
  5. enginyeria química Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, de pes o de densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
  6. informàtica Sorteig.

■ classificació

femení Acció de classificar l’efecte Classificació general, metòdica Distribució d’un conjunt d’objectes en un cert nombre de classes, coordinades o subordinades, segons un criteri determinat bibliografia Ordenació sistemàtica de llibres o de documents, que en facilita una utilització millor Classificació arxivística Classificació decimal biologia Distribució dels éssers vius en classes anomenades en general tàxons , segons criteris d’afinitat filogenètica, morfològica, etc enginyeria química Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classificador
| classificadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">classificador</title>

Etimologia: de classificar
  1. adjectiu i masculí i femení Que classifica.
  2. masculí enginyeria química Màquina per a efectuar la classificació, emprada principalment en les indústries químiques i metal·lúrgiques.
  3. femení màquines i instruments d’oficina Màquina que serveix per a classificar i ordenar les targetes perforades (segons les regles d’un codi), alfabèticament o per un ordre prèviament determinat.
  4. masculí màquines i instruments d’oficina
    1. Carpeta amb múltiples butxaques o departaments que serveix per a guardar-hi, ordenats alfabèticament, documents o altres papers.
    2. classificador d’acordió Carpeta d’acordió.

■ classificador
| classificadora

adjectiu i masculí i femení Que classifica masculí enginyeria química Màquina per a efectuar la classificació, emprada principalment en les indústries químiques i metallúrgiques femení màquines i instruments d’oficina Màquina que serveix per a classificar i ordenar les targetes perforades segons les regles d’un codi, alfabèticament o per un ordre prèviament determinat masculí màquines i instruments d’oficina Carpeta amb múltiples butxaques o departaments que serveix per a guardar-hi, ordenats alfabèticament, documents o altres papers classificador d’acordió Carpeta d’acordió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">classificar</title>

Etimologia: de classe 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Distribuir en classes o categories. La meva filla ha classificat tots els vídeos de casa.
  2. transitiu Distribuir en grups segons un sistema. Has classificat l’estrella de mar com a mol·lusc, i no ho és pas.
  3. pronominal Quedar en un determinat lloc en una competició. S’ha classificat entre els primers llocs.

■ classificar

verb transitiu Distribuir en classes o categories La meva filla ha classificat tots els vídeos de casa transitiu Distribuir en grups segons un sistema Has classificat l’estrella de mar com a mollusc, i no ho és pas pronominal Quedar en un determinat lloc en una competició S’ha classificat entre els primers llocs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ classificatori
| classificatòria

■ classificatori
| classificatòria

adjectiu Que serveix per a una classificació Una prova classificatòria